Baronia de l'Albi

(S'ha redirigit des de: Baró de l'Albi)

La baronia de l'Albi és un títol nobiliari de la Corona d'Aragó, creat l'any 1342 pel rei Pere III d'Aragó, a favor de Sibil·la Pere d'Albi, amb jurisdicció senyorial que s'estenia sobre el castell i la vila de l'Albi, a la comarca catalana de les Garrigues.[1]

Infotaula de títol nobiliariBaronia de l'Albi
Tipusbaronia Modifica el valor a Wikidata
Primer titularSibil·la Pere d'Albi
ReiPere III d'Aragó
Data1342
Actual titularCarles de Montoliu i Heyndrickx
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Coordenades41° 25′ 25″ N, 0° 56′ 10″ E / 41.42357°N,0.93616°E / 41.42357; 0.93616
Castell de Montsonís, propietat de l'actual baró de l'Albi
≪Sant Jordi matant el drac≫, pintura de Bernat Martorell, realitzada per encàrrec de Francesc de Rocabruna, XXVIII baró de l'Albi.

El títol va passar a la Casa de Centelles i, a mitjan segle xiv, a la Casa de Mur. D'aquesta casa va destacar el baró Acard de Mur i Alemany de Cervelló, capità general del Regne de Sardenya en 1413. En 1444, el títol va passar a la Casa de Cardona, quan la neta i hereva de Acard de Mur, Elfa de Perelló, va casar amb Hug de Cardona i de Centelles, baró de Bellpuig. Durant la Guerra Civil Catalana (1462–1472), el rei Joan II d'Aragó li confisca a Hug de Cardona i de Perellós la baronia de Bellpuig, però aconseguí mantenir la baronia d'Albi, la qual passaria als seus descendents: els Erill, Desplà i Cartellà.[2]

El títol va ser confirmat el 21 d'octubre del 1755 per Ferran VI, a benefici de Francesc Galcerán de Cartellà-Sabastida-Ardena i Fonts, baró de Falgons, de Granollers, de Rocacorba i de Cervià, del que passà als seus descendents per línia femenina: els Rocabruna i Montoliu.[1] Des del 2022, l'actual titular és Carles de Montoliu i Heyndrickx, XXXIII baró de l'Albi.[3]

«Escudo partit: 1r, en camp d'or, un arbre sobre un promontori, de sinople; 2n, en camp d'or, dos pals, de gules.»

Barons de l'Albi

modifica
Titular Període
Creat el 1342 per Pere III d'Aragó.[4]
I Sibil·la Pere d'Albi 1342-1348
II Ramon Pere de l'Albi 1348-1359
III Elionor Pere de l'Albi 1359-1395
IV Lluís de Mur 1395-c.1408
V Acard de Mur i de Cervelló c.1408-1415
VI Violant-Lluïsa de Mur i de Cardona 1415-1467
VII Elfa de Perellós i de Mur 1467-1495
VIII Hug de Cardona-Anglesola i de Perellós 1495-1511
IX Joana de Cardona i de Ballester 1511-1566
X Pere d'Erill i de Cardona 1566-1589
XI Hug d'Erill-Cardona i de Ferrer 1589-1606
XII Maria d'Erill-Cardona i de Ferrer 1606-1633
XIII Ramon d'Erill-Desplà i d'Erill-Cardona 1633-1651
XIV Jaume d'Erill-Desplà i d'Erill-Cardona 1651-1662
XV Francesca d'Erill-Desplà i d'Erill-Cardona[5] 1662-1672
XVI Maria de Cartellà i d'Erill_Dsplà[6] 1672-1674
XVII Josep Galceran Sabastida-Ardena i de Cartellà[7] 1674-1724
XVIII Francesc de Cartellà-Sabastida-Ardena i Fons[8] 1724 (ratificat el 1755)-1763
XIX Josep-Galceran de Cartellà-Sabastida-Ardena i de Casteràs[9] 1763-1823
XX Maria Josepa de Cartellà-Sabastida-Ardena i de Sentmenat[10] 1823-1835
XXI Pere d'Alcàntara de Rocabruna i de Cartellà-Sabastida-Ardena[11] 1835-1850
XXII Francesc de Sales de Rocabruna i Jordà[12] 1850-1874
XXIII Josepa de Rocabruna i Jordà[13] 1874-1890
XXIV Marià de Montoliu i de Rocabruna[14] 1890-1930
XXV Carles de Montoliu i de Duran 1930-1976
XXVI Carles de Montoliu i Carrasco 1978-2021
XXXIII Carles de Montoliu i Heyndrickx 2022-

Referències

modifica

Bibliografia

modifica