Barbara Strozzi
Barbara Strozzi (Venècia, batejada el 6 d'agost de 1619 - Pàdua, 11 de novembre de 1677) fou una compositora i cantant italiana, i una de les dones més importants de la història de la música.[1][2][3]
 Retrat a l'oli de la cantant pintat pel seu padrastre Bernardo Strozzi | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Barbara Strozzi 6 agost 1619  Venècia (Itàlia) |
| Mort | 11 novembre 1677 (58 anys) Pàdua (Itàlia) |
| Sepultura | Basílica de Sant Antoni de Pàdua |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Itàlia |
| Formació | Accademia degli Unisoni (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música, música barroca i cant |
| Ocupació | Composició, cantant d'òpera |
| Activitat | 1644 – |
| Gènere | Música barroca |
| Moviment | Música barroca |
| Estil | Barroc |
| Professors | Francesco Cavalli, Giulio Strozzi i Antonio Cesti |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Llaüt |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Pare | Giulio Strozzi |
       | |
Va escriure àries, cantates per a soprano solista i baix continu, duets i madrigals amb la tècnica de la monodia acompanyada, en una obra que aplega vuit volums. A més de ser un exemple destacat com a compositora, la veu de Barbara Strozzi s'ha convertit en una icona de la música barroca.[4]
Biografia modifica
Barbara Strozzi va néixer a Venècia, en un moment en què la ciutat era plena de creativitat i llibertat artística. Era filla adoptiva i possiblement natural de Giulio Strozzi (1583-1652), un intel·lectual i llibretista d'òpera. Es consolidà com una destacada cantant i compositora, sobretot entre els membres de l'Accademia degli Unisoni, fundada per son pare el 1637, en les reunions de la qual les seves cançons sovint servien d'incentiu per als debats acadèmics.[5]
Formació modifica
Strozzi fou alumna del compositor d'òpera venecià Francesco Cavalli i publicà vuit col·leccions de música vocal. És possible que tanta productivitat es degui en part a les necessitats econòmiques que tenia com a mare de diversos fills naturals, que degueren agreujar-se en morir son pare el 1652.
Obra modifica
Entre les obres hi ha madrigals per a veus diverses (op. 1), solos per a àries (op. 6 i op. 8) i música sacra (op. 5). Tanmateix, les cantates seves que avui més s'interpreten i que més desperten l'interès per la seva música són les destinades a una sola veu. Aquestes cantates solen basar-se en diversos estils vocals, com recitatiu, airós i ària, i estan escrites sobretot per a una soprano. Barbara Strozzi mai no intentà d'escriure una òpera entera, però algunes de les seves cantates palesen els seus dots de compositora dramàtica.
Estil modifica
Són moltes les sopranos que proven d'interpretar-ne les obres, però han d'estar preparades per tractar el tema de l'agut del text, que és essencial per a l'estètica del repertori. Alhora cal exhibir la coloratura que Strozzi usava amb tanta abundància i també la veu ha de ser prou àgil, sòlida i suau com per oferir connotacions sensuals.
Discografia seleccionada modifica
- Judith Nelson, William Christie - Harmonia Mundi HMX 2901114, És especialment eficaç la línia fluida i el tempo ben calibrat a <<Su'l Rodano severo>>.
- Primo libro de madrigali - La Venexiana Cantus 9612, Una interpretació equilibrada i ben articulada estilísticament.
- Àries op. 8, Emanuela Galli, La Risonanza * Fabio Bunnizzoni, GLOS GCD 921503, Una interpretació elegant i equilibrada.
- Susanne Ryden (soprano). Ensemble Musica Florita, Harmonia Mundi HMC 905249.
Referències modifica
- ↑ «Barbara Strozzi (1619-1677) - Clásica2. Revista digital de música clásica y ópera.». [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Montagut, Eduardo. «Bárbara Strozzi» (en castellà). Nueva Tribuna, 17-08-2005. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La cantata, Barbara Strozzi (1619-1677)». Mujeres en la historia, 10-04-2012. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Manchado, Marisa. «Reescribir la historia de la música: el barroco italiano Barbara Strozzi» (en castellà). Con la A, 23-07-2015. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «History». Barbara Strozzi, La Virtuosissima Cantatrice, Thursday. [Consulta: 5 juny 2020].
Bibliografia addicional modifica
- 1001 Discos de Música Clásica de Matthew Rye-Luis Suñén, Grijalbo pàg. 64 (ISBN 978-84253-4146-5)
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barbara Strozzi |