Barthold Heinrich Brockes
Barthold Heinrich Brockes (Hamburg, 1680 - 1747) fou un poeta alemany.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 setembre 1680 Hamburg |
| Mort | 16 gener 1747 (66 anys) Hamburg |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Leiden Universitat de Halle Johanneum |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, llibretista, traductor, escriptor, poeta advocat |
| Família | |
| Fills | Joachim Wilhelm Brockes, Erich Nikolaus Brockes (en)  |
   | |
Biografia modifica
Va néixer a Hamburg i va ser educat al Gelehrtenschule des Johanneums. Va estudiar jurisprudència a Halle, i després d'amplis viatges per Itàlia, França i Països Baixos, es va establir a Hamburg el 1704. Va ser un dels fundadors de la Teutschübende Gesellschaft (1714), que sis anys després esdevingué Patriotische Gesellschaft. El 1720 va ser nomenat membre del senat d'Hamburg, i se li van encomanar diverses i importants funcions. Sis anys (de 1735 a 1741) va treballar com a amtmann (algutzir) a Ritzebüttel. Va morir a Hamburg.
Influït primer pel marinisme, assolí una forma d'expressió més senzilla gràcies a les seves traduccions de Pope i Thomson. És autor de Irdisches Vergnügen en Gott (1721–1748), que té com a base filosòfica la teoria de Leibniz. Handel i J.S. Bach posaren música a oratoris i poemes seus.
Obres modifica
Les obres poètiques de Brockes van ser publicats en una sèrie de nou volums sota el títol fantàstic de Irdisches Vergnügen a Gott (1721-1748); va traduir l'obra de Giambattista Marino titulada La Strage degli Innocenti (1715), l'assaig d'Alexander Pope Essay on Man (1740) i l'obra de James Thomson Les Estacions (1745). La seva poesia té poc valor intrínsec, però és simptomàtica del canvi que va ocórrer en la literatura alemanya a principis del segle xviii.[2]
Les Passions de Brockes modifica
El seu llibret Der für die Sünden der Welt gemarterte und sterbende Jesus (1712), també conegut com la Passió de Brockes, va ser un dels primers oratori-passió, una meditació lliure i poètica sobre la història de la Passió que no utilitza com a inspiració cap dels quatre evangelistes i que va ser bastant popular i musicada per Reinhard Keiser (1712), Georg Philipp Telemann (1716), George Frideric Handel (1716), Johann Mattheson (1718), Johann Friedrich Fasch (1723), Gottfried Heinrich Stölzel (1725), i Johann Caspar Bachofen (1759), entre d'altres.[3]
Referències modifica
- ↑ Eckart Kleßmann: Barthold Hinrich Brockes, Hamburg 2003, S. 118, Anm. 1.
- ↑ Poesia alemanya. Barcelona: Edicions 62/La Caixa, 1984, p. 67. ISBN 84-297.2120.7.
- ↑ Howard E. Smither. A History of the Oratorio: The oratoria in the baroque era: Protestant Gernay & England. The University North Carolina Press, 1977, p. 111.
Bibliografia modifica
- Brockes «Autobiografía, publicada por JM Lappenberg». Zeitschrift des Vereins für Hamburguesa Geschichte, 1847, pàgines 167 i següents.
- Alois Brandl, B. H. Brockes (1878)
- David Strauss, Brockes und H. S. Reimarus (Gesammelte Schriften, ii).
- Enciclopedia Británica 1911: Chisholm, Hugh, ed. (1911).