Basílica de Sant Nicolau (Bari)

església de Bari

La basílica de Sant Nicolau (en barés: Chiìse de Sanda Necole) és una basílica menor catòlica italiana situada a Bari (Pulla) que pertany a la jurisdicció de l'arxidiòcesi de Bari-Bitonto. Té el títol de basílica menor des de temps immemorials, i és un lloc de peregrinació d'italians i ortodoxos de l'Europa Oriental.[1]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Basílica de Sant Nicolau
Imatge
Nom en la llengua original(it) Basilica di San Nicola Modifica el valor a Wikidata
EpònimNicolau de Mira Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCatedral, atracció turística, basílica menor i basílica Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XI Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aNicolau de Mira Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBari (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLargo Elia Abate, 13, 70122 Bari BA Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 07′ 49″ N, 16° 52′ 13″ E / 41.13026°N,16.87028°E / 41.13026; 16.87028
Patrimoni monumental d'Itàlia
Activitat
Diòcesiarquebisbat de Bari-Bitonto Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals445.000 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbasilicasannicola.it Modifica el valor a Wikidata
Interior de la basílica

Història modifica

Es va construir entre 1087 i 1197 durant el domini italonormand de la Pulla a la zona que abans era el catepanat romà d'Orient amb seu a Bari. La seua fundació es deu al robatori de les relíquies de sant Nicolau del santuari original de Mira, en el que hui és Turquia: quan Mira fou presa pels sarraïns, traslladaren les relíquies del sant en un indret més acollidor. Segons la llegenda, el sant passà per Bari en el seu camí cap a Roma i va escollir la ciutat com el lloc on volia ser enterrat. Després que Bari i Venècia rivalitzaren per les relíquies, la primera ciutat se'n va fer càrrec malgrat la vigilància dels grecs i els seus mestres musulmans; i el 9 de maig de 1087, arribaren a Bari. S'hi construí una nova església per albergar les restes de Nicolau i Urbà II en consagrà la cripta al 1089. En acabant, l'edifici fou consagrat oficialment al 1197.

Basílica papal modifica

Al 1951 el Vaticà encomana a l'Orde de Predicadors l'atenció pastoral del temple que, al 1968 fou ascendit a la categoria de basílica papal.[2][3]

Referències modifica

  1. «Basilicas in Italy, Vatican City State, San Marino» (en anglés). Giga-Catholic Information. [Consulta: 23 març 2009].
  2. Pius XII, butla Sacribus in edibus, del 5 d'agost de 1951.
  3. Pau VI, Constitució Apostòlica Basílicae Nicolaitanae Barensis de l'11 de febrer de 1968.

Vegeu també modifica