Basol
Basol (Basolus) fou dux d'Aquitània en el primer quart del segle vi.
| Activitat | |
|---|---|
| Ocupació | monjo  |
| Altres | |
| Títol | Duc |
A la mort de Clodoveu I el 511 els dominis d'aquest es van repartir entre els seus fills i el gran Teodoric I d'Austràsia (Thierry) va rebre el regne de Metz o Reims que s'estenia pels dos costats del Rin i la major part de la província d'Aquitània Primera (província eclesiàstica de Bourges) conquerida als visigots després de la batalla de Vouillé el 507, i que estava formada pel Berry, l'Alvèrnia, el Llemosí, el Gavaldà, Roergue, Carci, Velai i l'Albigès. Pels prelats que van assistir al concili de Clarmont d'Alvèrnia del 535 se sap que els bisbes del Berry, l'Alvèrnia, el Llemosí, el Gavaldà i Roergue eren subjectes de Teodobert I, fill i successor de Teodoric,[1] i el Carci, Velai i l'Albigès se sap per altres fonts que eren part dels dominis de Teodoric des de la partició del 511. Teodoric va nomenar dux a Basol, esmentat com a comte d'Alvèrnia i com a duc d'Aquitània.[2] El bisbat de Tolosa, en ser conquerida la ciutat per Clodoveu I va passar de ser dependència del metropolità de Narbona a ser-ho del de Bourges[3]
Basol es va revoltar a Alvèrnia contra el rei i fou arrestat, però va ser perdonat i es va poder retirar al monestir de Saint-Pierre-le-Vif a Sens, on va abraçar l'estat monàstic.
Notes modifica
- ↑ el Berri i Tolosa es creu que van correspondre a Khildebert I de París que els posseïa el 532, però poc després els va cedir o bescanviar amb Teodobert (533-548) que els posseïa el 535; així Khildebert hauria rebut una part d'Aquitània mentre Teodoric hauria rebut la resta, i vers el 534 s'haurien fet alguns ajustos territorials
- ↑ els comtes d'Alvèrnia foren duc o governadors generals d'Aquitània sota els reis d'Austràsia
- ↑ era una practica habitual que quan es feia la conquesta d'una seu episcopal, si depenia d'un arquebisbe situat en territori estranger, passava a dependre d'un arquebisbe al mateix domini, generalment el més proper; així fou com Tolosa va passar a ser part de Aquitània, i va restar en la mateixa situació després de la modificació territorial de vers el 534.
Bibliografia modifica
- Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).