Batalla de Singapur
La Batalla de Singapur fou lliurada en el marc del Teatre del Pacífic de la Segona Guerra Mundial quan l'Imperi Japonès va envair el territori de Singapur, controlat per les potències aliades.[1]
| Segona Guerra Mundial | |||
|---|---|---|---|
 Arthur Percival camina sota una bandera blanca dirigit per un oficial japonès. La fotografia fou presa el 15 de febrer de 1942 en els moments previs a la negociació de la capitulació britànica a Singapur. | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 8 - 15 de febrer de 1942 | ||
| Coordenades | 1° 21′ 09″ N, 103° 46′ 08″ E / 1.3525°N,103.7689°E | ||
| Lloc | Singapore in the Straits Settlements (en)  | ||
| Estat | Malàisia britànica | ||
| Resultat | Victòria japonesa i ocupació de Singapur | ||
| Conseqüència | ocupació japonesa de Singapur i Sook Ching (en) | ||
| Front | Guerra del Pacífic | ||
| Campanya | Conquesta japonesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
Antecedents modifica
De forma simultània a l'Atac a Pearl Harbor, els japonesos van començar la invasió de les colònies britàniques de Hong Kong[2] i Malàisia, de la colònia holandesa de les Índies Orientals (que es correspon, aproximadament, amb l'actual Indonèsia) i de les possessions americanes de les Filipines i de les illes de l'oceà Pacífic com Guam i Wake. L'expansió japonesa pel sud-est asiàtic va durar fins a mitjan 1942 i es va estendre a llocs tan allunyats entre si com Birmània, les illes Salomó i les Aleutianes.
La batalla modifica
La lluita es prolongà del 8 al 15 de febrer de 1942 i tingué com a resultat una estrepitosa derrota de les forces britàniques que defensaven la posició. El primer ministre britànic Winston Churchill s'hi referí com «el pitjor desastre» i «la major capitulació» de la història britànica.[3] Al voltant de 80.000 militars foren fets presoners de guerra. Molts van morir per negligència, abusos i excessos de treball forçat.[4]
Conseqüències modifica
L'expansió japonesa va ser frenada pels exèrcits aliats en tres punts: Midway, Nova Guinea i Guadalcanal. Tanmateix, els japonesos conservaren l'enclavament fins al 12 de setembre de 1945, després de la rendició i la fi de la guerra.[5]
Referències modifica
- ↑ Allen, 2005.
- ↑ Raghavan, Srinath. India's War: World War II and the Making of Modern South Asi (en anglès). Nova York: Basic Books, 2016, p. 234. ISBN 978-0-465-03022-4.
- ↑ Thompson, 2005.
- ↑ Dennis, 2008, p. 126, 431–434.
- ↑ Bose, 2010, p. 18-20.
Bibliografia modifica
- Bose, Romen. The End of the War : Singapore's Liberation and the Aftermath of the Second World War. (en anglès). Singapore: Marshall Cavendish, 2010. ISBN 978-981-4435-47-5.
- Allen, Louis. Singapore 1941-1942 (en anglès). Revision edition. Abingdon, Oxon: Routledge, 2005. ISBN 978-1-315-03581-9.
- The Oxford companion to Australian military history (en anglès). 2a edició. South Melbourne, Vic.: Oxford University Press, 2009. ISBN 978-0-19-173512-7.
- Thompson, Peter. The battle for Singapore : the true story of the greatest catastrophe of World War II (en anglès). Londres: Portrait Books, 2006. ISBN 978-0-7499-5099-6.
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Singapur |