Bayldonita
La bayldonita és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser descobert el 1865 a la mina en Penberthy Croft, Cornualla, Anglaterra. El nom li va donar Arthur Herbert Church en honor del físic anglès John Bayldon. També se la coneix amb els noms de cuproplumbita o parabayldonita.
 Bayldonita | |
|---|---|
 Bayldonita, Tsumeb, Namibia | |
| Fórmula química | PbCu₃(AsO₄)₂(OH)₂ |
| Epònim | John Bayldon (en)   |
| Localitat tipus | mina Penberthy Croft, Saint Hilary, Mount's Bay District, Cornualla, Anglaterra, Regne Unit |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.BH.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BH.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.33 |
| Dana | 41.5.14.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | groc a verd |
| Exfoliació | desconeguda |
| Fractura | desigual |
| Duresa | 4,5 |
| Lluïssor | grassa |
| Color de la ratlla | verda |
| Diafanitat | translúcid |
| Densitat | 5.24–5.65 g/cm³ (mesurada), 5.707 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1.951 nβ = 1.970 nγ = 1.991 |
| Birefringència | 0,040 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | calculada: 89° |
| Dispersió òptica | r < v forta |
| Extinció | Y^elongació = 45°; X=b |
| Fluorescència | no fluorescent sota UV |
| Solubilitat | soluble en HCl amb dificultat |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Bay |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
Es tracta d'un mineral secundari poc comú amb fórmula química PbCu₃(AsO₄)₂(OH)₂. S'assembla a la olivenita i a la malaquita però es diferencia d'aquests degut a la forma dels seus cristalls. Cristal·litza en el sistema monoclínic, la seva fractura és desigual i no s'ha observat cap tipus d'exfoliació.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bayldonita pertany a «08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: thadeuita, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraita, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaita, bertossaita, palermoita, carminita, sewardita, adelita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, conicalcita, duftita, gabrielsonita, nickelaustinita, tangeita, gottlobita, hermannroseita, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, vesignieita, paganoita, jagowerita, carlgieseckeita-(Nd), attakolita i leningradita.
Formació i jaciments modifica
Es forma a les zones d'oxidació dels dipòsits polimetàl·lics, sobretot en els jaciments de coure i de plom. En aquests dipòsits es troba associat amb: olivina, mimetita, malaquita, duftita, cerussita, beudantita, barita, atzurita, tsumebita, schultenita, keyita, adamita o anglesita.
La bayldonita va ser descoberta a la mina Penberthy Croft, a Saint Hilary (Cornualla, Anglaterra). També ha estat descrita a altres indrets del Regne Unit, Alemanya, Angola, l'Argentina, Austràlia, Àustria, Espanya, els Estats Units, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, el Marroc, Mèxic, Namíbia, Polònia, Portugal, Romania, la República Txeca, Suïssa, Xile, la Xina i Zimbàbue. A Catalunya ha estat trobada a la mina Les Ferreres, a Rocabruna, a Camprodon (Ripollès, Girona)[1] i a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona).[2]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bayldonita |
- ↑ 1,0 1,1 «Bayldonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 març 2014].
- ↑ Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, novembre 2019, pàg. 3-46 [Consulta: 24 novembre 2023].