Beatriu della Scala
Beatriu della Scala, coneguda amb el nom de Beatriu Reina della Scala, (Verona 1331 - Sant'Angelo Lodigiano, Senyoriu de Milà 1384) fou una noble italiana provinent de la família Della Scala.[1] Va ser actiua com a conseller del seu espós.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1333 (Gregorià) (>1331) Verona (Itàlia) |
| Mort | 18 juny 1384 (Gregorià) (50/51 anys) Sant'Angelo Lodigiano (Itàlia) |
| Sepultura | Sant'Alessandro in Zebedia Church (en)  (1892–) Castell Sforzesco (1864–1892) San Giovanni in Conca (en) (1384–1864) |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Família | |
| Família | Della Scala |
| Cònjuge | Bernabé Visconti (1350, 1350 (Gregorià)–) |
| Fills | Taddea Visconti, Carlo Visconti di Parma, Antonia Visconti, Marco Visconti, Maddalena Visconti, Anglesia Visconti (en) , Caterina Visconti, Mastino Visconti (en) , Aymonette Visconti (en) , Ludovico Visconti, Gianmastino Visconti, Agnès Visconti, Viridis Visconti, Rodolfo Visconti, Valentina Visconti, Queen of Cyprus (en) , Elisabetta Visconti, Lucia Visconti, Rudolfo Visconti, Lord of Parma (en) |
| Pares | Mastino II della Scala i Taddea da Carrara |
| Germans | Verde della Scala, Cansignoro della Scala, Pau Alboí della Scala, Cangrande II della Scala, Fregnano della Scala, Joan della Scala i Pere della Scala |
 | |
Orígens familiars modifica
Va néixer el 1331 a la ciutat de Verona, filla de Mastino II della Scala i Taddea de Carrara. Fou neta per línia paterna d'Alboí I della Scala i Caterina Visconti, i per línia materna de Jacob I de Pàdua i Elisabetta Gradenigo. Fou germana d'Albert II, Mastino II i Cangrande I della Scala. A Milà va fer construir l'església Santa Maria della Scala, que al segle xviii va ser enderrocat per construir-hi el famós teatre della Scala.[3]
Va morir a Sant'Angelo Lodigiano el 18 de maig de 1384 i va ser sebollida a l'església de Sant Alexande in Zebedia a Milà.[4]
Núpcies i descendents modifica
Es casà el 27 de setembre de 1350 amb el senyor Bernabé Visconti. Van tenir entre quinze[5] i disset fills.[6]
- Taddea (1351-1381), casada el 1364 amb Esteve III de Baviera
- Viridis (1352-1414), casada el 1365 amb Leopold III d'Habsburg
- Marc (1353-1382), senyor de Parma
- Ludovic (?-1404), senyor de Parma
- Carles (1359-1403), senyor de Parma
- Antonia (1360-1405), casada el 1380 amb Eberard III de Württemberg
- Caterina (1360-1404), casada el 1380 amb el seu cosí Joan Galeàs Visconti
- Velentina (1361-1393), casada el 1378 amb Pere II de Lusignan
- Agnès (1362-1391), casada el 1380 amb Francesc I Gonzaga
- Magdalena (1366-1404), casada el 1381 amb Frederic de Baviera-Landshut
- Gianmastino (1370-1405), senyor de Bèrgam
- Llúcia (1372-1424), casada el 1407 amb Edmund de Kent
- Elisabet (1374-1432), casada el 1395 amb Ernest I de Baviera-Munic
- Anglèsia (?-1439), casada el 1400 amb Joan II de Lusignan
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beatriu della Scala |
Referències modifica
- ↑ Soldi Rondinini, Gigliola. «Della Scala, Beatrice». A: Dizionario biografico degli italiani (en italià). 37. Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 1989.
- ↑ Tuchman, Barbara. A Distant Mirror: The Calamitous 14th Century (en anglès). Penguin Books, 2017, p. 333. ISBN 978-0-241-97298-4.
- ↑ Caciagli, Mario; Ceresoli, Jacqueline; Di Marzo, Pantaleo. Milano, le chiese scomparse (en italià). Milà: Civica Biblioteca d'arte, 1998.
- ↑ «Beatrice della Scala (1331-1384)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ Tolfo, Maria Grazia; Clussi, Paolo. «I Visconti». Storia di Milano, 09-03-2003. [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ Tuchman, 1978, p. 254.