Els bel·lònides[1] foren una dinastia d'origen got, descendents del comte Bel·ló I de Carcassona (pare de Sunifred I d'Urgell i Sunyer I d'Empúries; i avi de Guifré el Pilós[2] de Barcelona) que governaren els comtats catalans i més tard la corona d'Aragó des del segle ix fins al 1410, quan morí l'últim descendent legítim de la família: Martí l'Humà (que morí sense descendència legítima a causa de la prematura mort del seu fill Martí el Jove). Foren succeïts en la corona d'Aragó per la dinastia dels Trastàmara, després del compromís de Casp.

Notes modifica

  1. «Bel·lònides». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Martin Aurell, "Les noces du comte: Mariage et pouvoir en Catalogne (785-1213)" Vol. 73, No. 4 (Oct., 1998), pp. 1102-1104 Published by: Medieval Academy of America.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bel·lònides