Benjamín Jarnés

Benjamín Jarnés (Codo, Saragossa, 7 d'octubre de 1888 - Madrid, 1949) fou un escriptor espanyol. Conreà sobretot la novel·la, la crítica literària i la biografia. La seua obra se situa dins l'estètica de les avantguardes. Després de la guerra civil espanyola s'exilià a Mèxic.

Benjamín Jarnés

Nom original	(es) Benjamín Jarnés Millán
Biografia
Naixement	7 octubre 1888 Codo (província de Saragossa)
Mort	11 agost 1949 (60 anys) Madrid
Activitat
Ocupació	escriptor
Gènere	Novel·la i teatre

Biografia

Va nàixer en una humil família nombrosa de la petita localitat aragonesa de Codo. Son pare era sastre i sagristà de l'església del poble. Als dotze anys ingressa al Seminari de Belchite, com a forma d'obtenir una educació que els seus pares no li podrien donar d'una altra manera. El 1909 abandona el seminari i a l'agost és reclutat per fer el servei militar. Una vegada acabat aquest, decideix continuar a l'exèrcit com a manera de guanyar-se la vida sense haver de tornar a la carrera eclesiàstica, envers la qual no se sent atret. És destinat a Saragossa com a secretari del jutjat militar. Mentrestant comença a estudiar Magisteri com a alumne lliure. D'aquesta època daten les seues primeres publicacions a periòdics i revistes regionals i a publicacions militars. El 1916 assoleix el títol de mestre i es casa amb Gregoria Bergua Alatuey. El 1918 és destinat a Larache, al Marroc, on roman fins al 1920, any en què es trasllada a Madrid. Allà començarà a relacionar-se amb el cercles avantguardistes, amb escriptors com Ramón Gómez de la Serna, Guillermo de Torre i intel·lectuals com José Ortega y Gasset, entre d'altres. Col·laborà a diverses revistes, com ara Alfar, Plural (revista)Plural i, des del 1925, la Revista de Occidente, on participarà ja assíduament fins a l'esclat de la guerra i on va esdevenir un dels més importants crítics literaris. Malgrat les seues primeres publicacions a revistes de caràcter més aviat conservador durant la seua etapa militar, Jarnés s'identifica amb la ideologia progressista dels sectors més avançats de la burgesia del moment que seran els que duran cap a la Segona República Espanyola. Durant aquests anys desenvolupa una gran activitat, amb nombroses publicacions de llibres, articles, crítiques, etc. En començar la guerra civil és reclamat per l'exèrcit republicà a causa de la seua condició de militar -per bé que no en actiu-. Realitza tasques a la rereguarda i als serveis de propaganda a Quintanar de la Orden, Madrid, València i Barcelona. Pel febrer de 1939 abandona Espanya, passant a França, on és internat al camp de concentració de Llemotges. Després de poder eixir-ne i arribar a París aconseguí embarcar-se al Sinaia, vaixell que dugué molts exiliats republicans espanyols a Mèxic. Allà s'instal·la i comença un dur intent per guanyar-se la vida escrivint. El 1948 torna a Madrid, però una greu malaltia l'ha deixat ja en un estat vegetatiu del que no eixirà. Hi mor l'any següent.

Obra

La novel·lística de Jarnés suposa un intent de renovació de la novel·la espanyola, en la línia dels moviments d'avantguarda que sorgeixen a Europa durant els primers decennis del segle xx. Jarnés i altres novel·listes tractaran de trencar amb la novel·la anterior (realista, naturalista o modernista) i incorporar les novetats de la narrativa europea d'autors com James Joyce, Marcel Proust, Virginia Woolf, entre d'altres.

Les característiques de l'obra de Jarnés són:

• Pèrdua de la importància del fil argumental en favor d'altres elements del relat.
• Fragmentarisme: les novel·les no han de contar una història amb començament, nus i desenllaç sinó encadenar fragments (de vegades publicats abans com a contes o fins i tot com a capítols d'altres novel·les, com per exemple a El profesor inútil).
• Metaficció: les novel·les no pretenen fer la impressió de contar fets reals sinó que remaquen la seua condició de construccions ficcionals. Un dels recursos habituals és la recreació de mites, que li serveixen de guió per construir una altra història (per exemple a El profesor inútil) o la paròdia de gèneres com ara la novel·la rosa (a Teoria del zumbel).
• Pel que fa a la temàtica, l'obra de Jarnés planteja la necessitat d'una vida més plena, més lliure, oberta als plaers dels sentits. Inspirat pel raciovitalisme d'Ortega y Gasset, Jarnés defensa la complementarietat de raó i sentits, la importància dels valors vitals i del gaudi estètic.

Bibliografia de l'autor

Novel·les

• 1926 El profesor inútil
• 1928 El convidado de papel
• 1929 Paula y Paulita
• 1929 Locura y muerte de Nadie
• 1930 Viviana y Merlín
• 1930 Teoría del zumbel
• 1931 Escenas junto a la muerte
• 1932 Lo rojo y lo azul
• 1935 Tántalo
• 1935 Libro de Esther
• 1936 Don Álvaro o la fuerza del tino
• 1940 La novia del viento
• 1942 Orlando el Pacífico. Cuento de hadas
• 1943 Venus Dinámica
• 1944 Constelación de Friné (amb el pseudònim Julio Aznar, personatge d'algunes novel·les anteriors)
• 1948 Eufrosina o la Gracia
• 1980 Su línea de fuego (pòstuma)

Biografies

• 1924 Mosén Pedro
• 1930 Sor Patrocinio. La Monja de las Llagas
• 1931 Zumalacárregui. El Caudillo Romántico
• 1934 San Alejo
• 1935 Castelar. Hombre del Sinaí
• 1936 Doble agonía de Bécquer
• 1942 Don Vasco de Quiroga, Obispo de Utopía
• 1942 Escuela de Libertad
• 1942 Manuel Acuña, poeta de su siglo
• 1944 Cervantes. Bosquejo biográfico

Peces teatrals

• 1925 El héroe de la Legión
• 1932 Folletín
• 1934 Cardenio. Monodrama
• 1936 Sala de espera. Monodrama

Assajos de crítica literària i altres temes

• 1927 Ejercicios
• 1931 Rúbricas (Nuevos Ejercicios)
• 1933 Fauna contemporánea
• 1935 Feria del libro
• 1936 Cita de ensueños. Figuras del cinema
• 1940 Cartas al Ebro
• 1942 Stefan Zweig, cumbre apagada
• 1946 Ariel disperso

Reculls de relats

• 1929 Salón de estío

Bibliografia sobre Jarnés

• Fuentes, Víctor, Benjamín Jarnés: Bio-grafía y metaficción, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1989.
• Lasierra, Juan Domínguez, Ensayo de una Bibliografía Jarnesiana, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1988.
• Martínez Latre, María Pilar, La novela intelectual de Benjamín Jarnés, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1979.
• Villanueva, Darío (ed.), La novela lírica, II: Ramón Pérez de Ayala, Benjamín Jarnés, Madrid, Taurus, 1983.
• Zuleta, Emilia de, Arte y vida en la obra de Benjamín Jarnés, Madrid, Gredos, 1977.