Benjamin Lumley, nascut Benjamin Levy (1811 - Londres, 17 de març de 1875), fou un director d'òpera i advocat anglès nascut al Canadà.

Infotaula de personaBenjamin Lumley

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1811 Modifica el valor a Wikidata
Canadà (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 març 1875 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósolicitor, director d'òpera, impresario, gestor teatral Modifica el valor a Wikidata

Project Gutenberg: 6753

Fill d'un comerciant jueu, Louis Levy, fou empresari del Queen's Theatre de Londres, l'actual Her Majesty's Theatre. Juntament amb Frederick Gye, empresari del competidor Covent Garden i Johanna Wagner, neboda del compositor Richard Wagner i una de les més cotitzades intèrprets d'òpera de la seva època, formen un dels repartiments més cèlebres del dret de contractes i del dret de danys anglosaxó. A mitjan segle xix, Lumley va contractar en exclusiva a la intèrpret per a la temporada operística del seu teatre. No obstant això, Gye la va convèncer perquè incomplís el contracte i actués al Covent Garden. Lumley es va prendre completa venjança i van seguir dos processos judicials.[1]

El dia 26 de juny de 1845, Benjamin Lumley va presentar al Her Majesty's Theatre un gran espectacle dramàtic, Pas de Quatre, amb música de Cesare Pugni i coreografia de Jules Perrot. Va ajuntar a les quatre millors ballarines del període romàntic i amb gran diplomàcia i evitant algunes vicissituds entre les artistes va aconseguir, finalment, convèncer les cèlebres ballarines per ballar a Londres. Una d'elles seria l'escollida per interpretar l'última variació, estant totes elles convençudes que serien la triada. Per aconseguir això, Benjamí Lumley, amb molt de tacte, va resoldre oferir aquesta honra a la més vella de totes. El que va passar va ser que Marie Taglioni es va quedar immòbil a l'escenari en el moment en què les ballarines més joves feien un pas cap enrere.[2]

Referències modifica

  1. Snowman, Daniel. La ópera. Una historia social. Ediciones Siruela, 2012, p. 240. ISBN 978-84-9841-580-3. 
  2. «Les ballets Trockadero de Monte Carlo». Prospecte del 298 de maig de 2011.