Benoît Sokal
Benoît Sokal (Schaerbeek, 28 de juny de 1954 - Witry-lès-Reims, 28 de maig de 2021) va ser un escriptor i dibuixant belga. Des de finals dels anys 1990, Sokal es va convertir també en un dissenyador de videojocs creant el guió del seu primer videojoc: L'Amerzone.[1]
 Benoît Sokal al Quai des Bulles (2010)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Benoît André Sokal 28 juny 1954 Schaerbeek (Bèlgica) |
| Mort | 28 maig 2021 (66 anys) Reims (França) |
| Causa de mort | Malaltia |
| Dades personals | |
| Formació | Institut Saint-Luc |
| Lateralitat | Esquerrà |
| Activitat | |
| Camp de treball | Còmic, arts visuals i videojoc |
| Ocupació | autor de còmic, dibuixant, guionista de còmics, realitzador, artista visual, escriptor, dissenyador de videojocs, guionista de videojocs |
| Ocupador | (À suivre) (1978–) Microids |
| Obra | |
Obres destacables | |
Premis
| |
  | |
Biografia modifica
Benoit Sokal va aprendre els rudiments del seu art a l'«Institut Saint-Luc» de Brussel·les,[1] i publicar els seus primers treballs a l'àlbum anual d'aquesta escola, «Le neuvième rêve» (El novè somni).
El 1978, un còmic mensual «À Suivre» va publicar les primeres aventures del seu nou (anti) heroi, l'inspector Canardo.[1] Les Edicions Casterman posteriorment publicaran tots els àlbums del des d'aleshores endavant cèlebre ànec detectiu...
El 1988, Edicions Casterman publica el resultat de la seva col·laboració amb Populaire (guió): l'àlbum Sanguine, del qual l'acció es desenvolupa en el context de la Guerra dels Trenta Anys. El 1996 va aparèixer «Le vieil homme qui n'écrivait plus» (El vell home que ja no escrivia), que posa en escena una altra guerra, l'Ocupació i la Resistència...[1]
El seu personatge fetitxe continua sent l'inspector Canardo, un investigador amb bec d'ànec, una mica borratxo, amb una cigarreta perpètuament a la boca, armat amb un cinisme gairebé infal·lible.[1] És, en els episodis, el testimoni dels crims més foscos, o d'alguna manera arriba a resoldre misteris menys embolicats.
Distincions i premis modifica
- 1999: Prix Pixel-INA, categoria Joc, per L'Amerzone
- 2002: Phénix Awards (Personalitat de l'Any)
- 2006: Chevalier des Arts et Lettres (Ministeri de Cultura de França)
- 2007: Oficial de l'Ordre de Leopold[2]
Publicacions modifica
- Le vieil homme qui n'écrivait plus
- Canardo (18 àlbums el 2008)
- Paradise (Sokal escriptor, dissenyador Bingono, Jean-François Bruckner s'encarrega del color).
Videojocs modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Paradise» (en francès). [Consulta: 23 maig 2010].
- ↑ Matthieu. «Sokal officier de l'Ordre de Léopold II» (en francès). digitalgames.fr, 18-05-2007. Arxivat de l'original el 2007-10-21. [Consulta: 23 maig 2010].
- ↑ «Paradise» (en castellà). Arxivat de l'original el 2011-01-27. [Consulta: 23 maig 2010].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benoît Sokal |