Berdesinskiïta
La berdesinskiïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom del professor Waldemar Berdesinski (1911-1990), cristal·lògraf de la Universitat de Heidelberg, Alemanya.
 Berdesinskiïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | V3+ 2TiO₅ |
| Epònim | Waldemar Berdesinski (en)  |
| Localitat tipus | Lasamba Hill, Districte de Kwale, Província Costanera, Kenya |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.26 |
| Dana | 7.7.2.1 |
| Heys | 7.12.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,11Å; b = 5,084Å; c = 7,03Å; β = 111,46° |
| Color | negre |
| Duresa | 6 a 6,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,536 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Impureses comunes | Al, Cr |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980-036 |
| Any d'aprovació | 1980 |
| Símbol | Bds |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La berdesinskiïta és un òxid de fórmula química V3+
2TiO₅. Cristal·litza en el sistema monoclínic. És isostructural amb una espècie encara sense anomenar, polimorfa monoclínica de la pseudobrookita.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 6,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la berdesinskiïta pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta l'any 1980 a Lasamba Hill, al districte de Kwale (Província Costanera, Kenya). També se n'ha trobat al dipòsit de Vihanti (Finlàndia), a la pedrera de marbre de Pereval (óblast d'Irkutsk, Rússia) i als jaciments de Coma Fosca, Roca de Ponent i Sant Miquel, a Vimbodí (Conca de Barberà, Tarragona, Catalunya).
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berdesinskiïta |
- ↑ «Berdesinskiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 abril 2016].
- ↑ «Unnamed (Monoclinic polymorph of Pseudobrookite)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 abril 2016].