Bernart de Tot lo mon

Bernart de Tot lo mon (fl. segona meitat del segle xiii) fou un trobador occità; se suposa que seria un joglar pel seu renom d'aire joglaresc.

Infotaula de personaBernart de Tot lo mon
Biografia
Floruitsegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótrobador, compositor Modifica el valor a Wikidata
MovimentLiteratura medieval i música medieval Modifica el valor a Wikidata

No es tenen dades d'aquest trobador. Se'n conserven només tres peces, i encara una mal conservada per deteriorament del manuscrit. Podria ser de Bruniquel, al Carcí i podria haver estat actiu a la cort d'Enric II de Rodez (tot i que hi ha discrepàncies entre els estudiosos sobre quin seria el comte Enric a qui adreça algun dels seus poemes; Enric I, II o III); en Be m'agrada⋅l temps de pascor al·ludeix al vescomte de Bruniquel i Lo plazers qu'als plazens plai està dedicat al comte Bernart IV d'Astarac[1] i al comte de Comenges. Dels tres textos conservats, 69,1 és un sirventès-cançó; Lo plazers qu'als plazens plai es pot considerar un plazer i Mals fregz s'es els ricx croys mes és un sirventès. Les seves peces tenen tornades destinades a "les donzelles", contra la tradició trobadoresca d'adreçar la poesia a les dames casades.

  • (69,1)[2] Be m'agrada⋅l temps de pascor
  • (69,2) Lo plazers qu'als plazens plai
  • (69,3) Mals fregz s'es els ricx croys mes

Referències

modifica
  1. Vegeu Alfred Jeanroy, La poésie lyrique des troubadours, p. 285
  2. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.

Bibliografia

modifica
  • Carl Appel, Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften. Leipzig, 1890

Repertoris

modifica
  • Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Bernart de Tot-lo-mon és el número PC 69]

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica