Bernhard Lichtenberg

Bernhard Lichtenberg (3 de desembre de 1875, Ohlau, Silèsia - 5 de novembre de 1943, Hof, Baviera), sacerdot catòlic que durant el nazisme va alçar la seva veu contra els nacionalsocialistes. Va ser capturat i va morir quan era deportat cap al camp de concentració de Dachau. Va ser beatificat el 1996 pel papa Joan Pau II.[1][2]

Infotaula de personaBernhard Lichtenberg

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 desembre 1875 Modifica el valor a Wikidata
Oława (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 1943 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Hof Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia Modifica el valor a Wikidata (Malaltia Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCatedral de Santa Eduvigis (1965–) Modifica el valor a Wikidata
Capellà
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Breslau Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCatolicisme i teologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic, teòleg, militant de la resistència, sacerdot Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit de Centre Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat5 de novembre Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Ordenat sacerdot el 1899, va desenvolupar tota la seva tasca sacerdotal a Berlín. Des de 1931 va formar part del capítol de la catedrali d'aquesta ciutat. Molt aviat es va situar en el punt de mira dels nazis. Joseph Goebbels, que més tard va esdevenir Ministre de Propaganda, començà el 1931 una campanya de difamació contra el sacerdot, que havia animat la gent a veure la pel·lícula anti-bèl·lica Im Westen nichts Neues (Sense novetat al front occidental), basada en la novel·la d'Erich Maria Remarque. Poc després de l'ascens dels nazis al poder, el 1933, l'habitatge de Lichtenberg va ésser registrat per la Gestapo, la qual cosa tornaria a repetir-se en diverses ocasions posteriors.

El 1935, Lichtenberg s'assabenta de la situació en el camp de concentració de Esterwegen, i protesta contra ella en una carta formal dirigida a Hermann Göring. El 1938, Lichtenberg es converteix en degà de la Catedral de Santa Eduvigis a Berlín. Després de la nit dels vidres trencats resa en públic pels jueus perseguits. El 1941, protesta per carta al Cap de Salut del Reich, Leonardo Conti contra l'assassinat de discapacitats al marc del programa d'eutanàsia.

El 23 d'octubre del 1941, Lichtenberg és detingut per la SS o la Gestapo. El 22 de maig de 1942 és condemnat, per fer mal ús del púlpit, a dos anys de presó, que passa primer a la presó de Berlin-Tegel i després al camp de concentració de Berlín-Wuhlheide. Des d'allí és deportat, el 1943, al camp de concentració de Dachau. Mor al camí, ja greument malalt del cor i dels ronyons: és el 5 de novembre. Les circumstàncies exactes de la seva mort no han pogut ser aclarides. Les seves restes són enterrades -amb una gran participació de gent- a l'església de Sant Sebastià, a Berlín, llavors encara no destruïda. El 1965 són traslladats a la cripta de la catedral catòlica berlinesa.

Memòria modifica

El papa Joan Pau II va beatificar Lichtenberg a Berlín el 23 de juny de 1996 durant la seva visita a Alemanya, junts amb Karl Leisner. El seu dies natalis se celebra el 5 de novembre.

Bernhard Lichtenberg i el pare Maksymilian Maria Kolbe van inspirar la figura del jesuïta Riccardo Fontana que interpreta un capellà que denuncia l'extermini massiu de jueus en la pel·lícula Amen de Costa-Gavras.

Referències modifica

  1. Dörre, Britta «Bernhard Lichtenberg (1875-1943) Priester und Märtyrer». Agentur ZENIT, 05-11-2013. Arxivat de l'original el 15 d’octubre 2017 [Consulta: 15 octubre 2017].
  2. Klein, Gotthard. «Bernardo Lichtenberg Beato, Presbítero y Mártir». Diözesanarchiv Berlin, 05-11-2017. Arxivat de l'original el 15 d’octubre 2017. [Consulta: 15 octubre 2017].

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernhard Lichtenberg
  • Ludger Stühlmeyer: Gerechter unter den Völkern. Vesper zu Ehren des seligen Bernhard Lichtenberg. Mit einer Biografie und Zitaten. Geleitwort von Nuntius Eterovic. Verlag Sankt Michaelsbund, München 2017, ISBN 978-3-943135-90-9.
  • Barbara Stühlmeyer, Ludger Stühlmeyer: Bernhard Lichtenberg. Ich werde meinem Gewissen folgen. Topos plus Verlagsgemeinschaft, Kevelaer 2013, ISBN 978-3-8367-0835-7.
  • Erich Kock: Er widerstand. Bernhard Lichtenberg. Dompropst bei St. Hedwig. Berlin 1996.
  • Otto Ogiermann SJ: Bis zum letzten Atemzug. Das Leben und Aufbegehren des Priesters Bernhard Lichtenberg. Leipzig 1985.