Biblioteca d'estiu

Pel que fa a la biblioteca d'estiu, és pot denominar amb altres noms com ara; biblioteca a l'aire lliure, biblioteca de platja (biblioplatja),^[1] biblioteca de terrassa (biblioterrassa), biblioteca de plaça (biblioplaça), biblioteca de parc (biblioparc) o, biblioteca de piscina (bibliopiscina). Cadascuna de les denominacions suposa una especialització pel que fa als usuaris i a la localització.^[2]

Característiques modifica

Hi ha un sèrie de característiques que defineixen i delimiten la biblioteca d'estiu:

És estacional, fonamentalment al mesos d'estiu.
Es realitza, en quasi tots els casos, en espais oberts.

Ofereix tots o part dels serveis propis d'una biblioteca pública, tot i que l'eix fonamental és el préstec de sala.
Té un fons bibliogràfic limitat, amb un predomini de diaris i revistes, per una banda, i col·leccions infantils i juvenils, per l'altra.
Té una delimitació d'espai i unes normes específiques, tot depén d'on es trobi localitzada.^[3]

L'objectiu principal de les biblioteques d'estiu (a part d'altres que veurem a continuació) és oferir un espai informal als residents i usuaris de la localitat on se situa, perquè puguin gaudir de la lectura, dins d'un espai alternatiu i complementari pel que fa a les biblioteques públiques, ja que aquesta, possiblement està allunyada dels punts cèntrics de la població durant l'època.^[1]

Les activitats que normalment organitzen les biblioteques d'estiu, són activitats complementàries com ara; la narració d'històries per a tota mena de públic, animacions de carrer, tallers per als més petits i per als joves, concerts de música, etc.^[4]

Exemple de biblioplatja a Catalunya.

Objectius modifica

A part d'altres objectius que les biblioteques d'estiu colen aconseguir, aquests són els principals:

Mostrar la biblioteca a nous usuaris, perquè puguin accedir-hi.
Fomentar l'hàbit lector en família.
Equiparar la lectura i l'oci.
Promocionar els serveis bibliotecaris estables de la localitat.^[5]

Referències modifica

↑ ^1,0 ^1,1 Carrascosa, Mercedes. «Lecturas refrescantes en verano: la bibliopiscina» (en castellà). biblogtecarios.es, 10-07-2015. [Consulta: 5 novembre 2021].
↑ Moller, Sofía. «Bibliotecas veraniegas» (en castellà). biblogtecarios.es, 12-07-2013. [Consulta: 29 gener 2022].
↑ Riaza, Maribel. Innovación en bibliotecas (en castellà). Editorial UOC, 2014-11-06. ISBN 978-84-9064-256-6.
↑ Blanco, Irene. «Bibliopiscinas y biblioplayas: refrescantes servicios de extensión cultural» (en castellà). biblogtecarios.es, 08-07-2011. [Consulta: 29 gener 2022].
↑ García, Sandra Sánchez; Jiménez, Santiago Yubero. Las bibliotecas en la formación del hábito lector (en castellà). Ediciones de la Universidad de Castilla La Mancha, 2015-04-29, p. 103. ISBN 978-84-9044-133-6.

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

[:0-1] 1,0 ^1,1 Carrascosa, Mercedes. «Lecturas refrescantes en verano: la bibliopiscina» (en castellà). biblogtecarios.es, 10-07-2015. [Consulta: 5 novembre 2021].

[2] Moller, Sofía. «Bibliotecas veraniegas» (en castellà). biblogtecarios.es, 12-07-2013. [Consulta: 29 gener 2022].

[3] Riaza, Maribel. Innovación en bibliotecas (en castellà). Editorial UOC, 2014-11-06. ISBN 978-84-9064-256-6.

[4] Blanco, Irene. «Bibliopiscinas y biblioplayas: refrescantes servicios de extensión cultural» (en castellà). biblogtecarios.es, 08-07-2011. [Consulta: 29 gener 2022].

[5] García, Sandra Sánchez; Jiménez, Santiago Yubero. Las bibliotecas en la formación del hábito lector (en castellà). Ediciones de la Universidad de Castilla La Mancha, 2015-04-29, p. 103. ISBN 978-84-9044-133-6.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]