Viquipèdia

Binyavanga Wainaina

escriptor kenyà

Binyavanga Wainaina (Nakuru, 18 de gener de 1971 - Nairobi, 21 de maig de 2019) va ser un escriptor, periodista i guanyador del Premi Caine d'escriptura africana l'any 2002. El 2003, va ser l'editor fundador de Kwani? una revista literària. L'abril de 2014, Time va incloure a Wainaina en el seu Time 100 anual com una de les «persones més influents del món».[1]

Infotaula de personaBinyavanga Wainaina

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 gener 1971 Modifica el valor a Wikidata
Nakuru (Kenya) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 maig 2019 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Nairobi (Kenya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Ànglia de l'Est
Mang'u High School
Universitat de Transkei
Escola Lenana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballActivitat literària i periodisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Premis
Twitter (X): BinyavangaW Goodreads author: 681372 Modifica el valor a Wikidata

Joventut i educació modifica

Binyavanga Wainaina va néixer el 18 de gener de 1971 a Nakuru, a la província de la Vall del Rift, Kenya.[2][3] Va assistir a l'escola primària Moi a Nakuru, a l'escola secundària Mangu a Thika i a l'escola Lenana a Nairobi. Més tard va estudiar comerç a la Universitat de Transkei a Sud-àfrica, on va anar a viure l'any 1991.[2][4] Va completar un màster en escriptura creativa a la Universitat d'East Anglia el 2010.[5]

El seu primer llibre, un llibre de memòries titulat One Day I Will Write About This Place, es va publicar el 2011. El gener de 2014, en resposta a una onada de lleis anti-gai aprovades a Àfrica, Wainaina va anunciar públicament que era gai i va escriure primer un assaig que va descriure com un «capítol perdut» de les seves memòries del 2011 titulat Sóc homosexual, mare, i després va piular: «Sóc, per a qualsevol persona confús o en dubte, un homosexual. Gai i bastant feliç».[6][7][8]

Carrera professional modifica

Després de la seva educació, Wainaina va treballar a Ciutat del Cap durant alguns anys com a escriptor de viatges i crític gastronòmic autònom.[9]

El juliol de 2002 va guanyar el Premi Caine pel seu conte Discovering Home[10][11] (els jutges eren Ahdaf Soueif, Margaret Busby, Jason Cowley i Abdulrazak Gurnah).[12] Wainaina va ser l'editor fundador de Kwani?,[13][14] una revista literària de l'Àfrica oriental que va sorgir d'una revolució artística que va començar el 2002.[15] Fundada el 2003, Kwani? des d'aleshores s'ha convertit en una font important de nous escrits d'Àfrica;[13] Yvonne Owuor també va escriure per a la revista i va guanyar el Premi Caine el 2003.[16]

L'assaig satíric de Wainaina Com escriure sobre l'Àfrica, publicat a la revista Granta l'any 2005,[17] va cridar gran atenció.[18][19] Wainaina va resumir la manera com els mitjans occidentals han reforçat els estereotips i les idees preconcebudes d'Àfrica dient que la seva representació era que: «S'ha de tractar Àfrica com si fos un país... [de] 900 milions de persones que estan massa ocupades morint gana i morint i lluitant i emigrant per llegir el teu llibre».[20]

El 2003, va rebre un premi de l'Associació d'Editors de Kenya pels seus serveis a la literatura keniana.[21] Va escriure per a The EastAfrican, National Geographic, The Sunday Times (Sud-àfrica), Granta, The New York Times, Chimurenga i The Guardian (Regne Unit).[21][22][23][24][25]

El 2007, Wainaina va ser escriptor resident a Union College de Schenectady, NY (EUA). A la tardor de 2008, va estar com a resident al Williams College, a Williamstown, Massachusetts, on feia classes, feia conferències i treballava en una novel·la. Va ser Bard Fellow i director del Centre Chinua Achebe de Literatura i Llengües Africanes del Bard College.[26]

Wainaina va recollir més de 13.000 receptes d'arreu d'Àfrica i va ser un expert en cuina africana tradicional i moderna.[27]

El gener de 2007, Wainaina va ser nominat pel Fòrum Econòmic Mundial com a «Young Global Leaders», un premi atorgat a la gent «pel seu potencial per contribuir a donar forma al futur del món». Posteriorment, va declinar el premi. En una carta a Klaus Schwab i a la reina Rània de Jordània, va escriure:[28]

« Suposo que la majoria, com jo, tenen la temptació d'anar de totes maneres perquè aconseguirem que ens «validin» i brillarem amb el tipus d'autofelicitació que només pot ser atorgada per persones molt visibles i significatives a nivell mundial, i també estem temptats d'anar a parlar amb persones espectaculars i brillants: els nostres «companys». Aconseguirem la credibilitat institucional global per la nostra feina, ja que hem estat ungits per una institució davant la qual molts països i presidents s'inclinen.
El problema aquí és que sóc escriptor. I encara que, com molts, vaig a dormir a la nit fantasejant amb la fama, la fortuna i la credibilitat, el més valuós en el meu ofici és intentar, tot el temps, mantenir-me solt, independent i creatiu... seria un acte de gran fraudulència per mi acceptar la trillada idea que «incidiré significativament en els afers mundials». 		»

Vida personal modifica

 
Wainaina al festival PICNIC l'any 2008, on va ser ponent destacat.[29]

L'1 de desembre de 2016, Dia Mundial de la Sida, Wainaina va anunciar al seu perfil de Twitter que era seropositiu, «i feliç».[14] El 2018, va anunciar que l'any següent es casaria amb la seva parella estable.[14][30]

La seva mort modifica

Wainaina va morir, als 48 anys d'edat, després d'un ictus la nit del 21 de maig de 2019, a l'hospital Aga Khan de Nairobi, segons fonts informatives i familiars.[31][32] Va patir diversos ictus des del 2016.[9][33]

Publicacions seleccionades modifica

  • Discovering Home (història curta), g21net, 2001. Reimnprès en Discovering Home: A selection of writings from the 2002 Caine Prize for African Writing.[34]
  • An Affair to Dismember (història curta), Wasafiri, vol. 17(37), 2002.[35]
  • Beyond the River Yei: Life in the Land Where Sleeping is a Disease (assaig fotogràfic, amb Sven Torfinn), Kwani Trust, 2004.[36]
  • How To Write About Africa (article satíric), Granta, vol. 92, 2005.[37] Com How to Write About Africa, Kwani Trust, 2008.[38] Reproduït íntegrament a l'edició del 40è aniversari de Granta, 2 de maig de 2019.[39]
  • In Gikuyu, for Gikuyu, of Gikuyu (article satíric), Granta, vol. 103, 2008.[40]
  • How to Write About Africa II: The Revenge, Bidoun, vol. 21, Bazaar II, 2010.[18]
  • One Day I Will Write About This Place: A Memoir (autobiography); Graywolf Press, 2011, ISBN 978-1555975913.[41]
  • Viewpoint: Binyavanga on why Africa's international image is unfair, BBC News-Africa, 24 d'abril de 2012.[42]
  • I am a homosexual, mum (assaig). Africa is a Country, 19 de gener de 2014.[6] Reimprés a The Guardian, 21 de gener de 2014.[43]
  • A Letter to All Kenyans from Binyavanga Wainaina or Binyavanga wa Muigai (assaig), Brittle Paper, 25 d'octubre de 2017.[44]

Referències modifica

  1. ↑ «Binyavanga Wainaina by Chimamanda Ngozi Adichie: Time 100» (en anglès). Time, 23-04-2014.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Voices of Kenya's Voters» (en anglès). BBC News.
  3. ↑ Adams, Tim «Binyavanga Wainaina: coming out in Kenya» (en anglès). The Observer, 16-02-2014. ISSN: 0029-7712.
  4. ↑ «"How To Write About Africa", Kwani?» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-05-29. [Consulta: 16 abril 2023].
  5. ↑ «Binyavanga Wainaina (Biography)» (en anglès). Hurston/Wright Foundation.
  6. ↑ 6,0 6,1 Wainaina, Binyavanga. «I am a homosexual, mum (A lost chapter from One Day I Will Write About This Place)» (en anglès). Africa is a Country, 19-01-2014. Arxivat de l'original el 2016-03-07. [Consulta: 16 abril 2023].
  7. ↑ Howden, Daniel «Kenyan writer Binyavanga Wainaina declares: 'I am homosexual'» (en anglès). The Guardian, 21-01-2014.
  8. ↑ «I am, for anybody confused or in doubt, a homsexual. Gay, and quite happy.» (en anglès). Twitter, 20-01-2014. Arxivat de l'original el 2019-05-23. [Consulta: 16 abril 2023].
  9. ↑ 9,0 9,1 Smith, Harrison «Binyavanga Wainaina, barrier-shattering presence in African literature, dies at 48» (en anglès). The Washington Post, 22-05-2019.
  10. ↑ Micheni, Mwenda. «Caine Prize sways African writing» (en anglès). The East African, 03-05-2010.
  11. ↑ Williams, Stephen. «Caine Prize 2002: Top award goes to Kenya's Wainaina» (en anglès). The Free Library, 01-09-2002.
  12. ↑ «Caine Prize judges since 2000» ( PDF) (en anglès).
  13. ↑ 13,0 13,1 «Binyavanga Wainaina» (en anglès). The Guardian.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Busby, Margaret «Binyavanga Wainaina obituary – Kenyan writer and LGBT activist who made a revolutionary impact on literature from and about the African continent» (en anglès). The Guardian, 02-06-2019. ISSN: 0261-3077.
  15. ↑ Madenga, Tadiwa. «5 Literary Magazines That Have Transformed African Literature» (en anglès). Okayafrica, 27-06-2018.
  16. ↑ «Previous Winners» (en anglès). The 2003 Caine Prize for African Writing. Arxivat de l'original el 2019-04-12. [Consulta: 16 abril 2023].
  17. ↑ Wainaina, Binyavanga «How to Write About Africa» (en anglès). Granta, 02-05-2019.
  18. ↑ 18,0 18,1 Wainaina, Binyavanga (en anglès) Bidoun, 21: Bazaar II, 2008, 24-05-2019.
  19. ↑ «Binyavanga Wainaina Tells Us 'How To Write About Africa'» (en anglès). Goats and Soda, 22-05-2019.
  20. ↑ Sickmueller, Megan. «Binyavanga Wainaina's 'How To Write About Africa' and the Dangers of the Single Story» (en anglès). Retrospect Journal, 17-10-2021.
  21. ↑ 21,0 21,1 Kamau, Stephen. «Binyavanga Wainaina: 7 things you need to know about this controversial author» (en anglès). Tuko, 16-05-2018.
  22. ↑ Malec, Jennifer. «'How to write about everything'—Binyavanga Wainaina on the problems faced by African writers, and how to overcome them» (en anglès). The Johannesburg Review of Books, 07-08-2017. «La peça es va dissenyar com un "capítol perdut" de les seves memòries, "Un dia escriuré sobre aquest lloc", i es va publicar simultàniament a Chimurenga...»
  23. ↑ Rausing, Sigrid «Binyavanga Wainaina» (en anglès). Granta, 22-05-2019. «Ja havíem publicat les seves memòries... i, entre d'altres, una peça satírica...»
  24. ↑ «Binyavanga Wainaina Archive» (en anglès). Planet Binya. Arxivat de l'original el 2018-08-31. [Consulta: 16 abril 2023]. «Ell va escriure diversos assaigs per al Sunday Times, Sud-àfrica, per encàrrec d'Andrew Unsworth, que no estan disponibles al seu arxiu en línia».
  25. ↑ Vidija, Patrick; Muchangi, John «I am HIV positive, Binyavanga tweets» (en anglès). The Star [Kenya], 01-12-2016.
  26. ↑ «Fellows of the Bard Center» (en anglès). Bard College. Arxivat de l'original el 2015-02-18.
  27. ↑ Wainaina, Binyavanga «Black Mischief» (en anglès). G21: The World's Magazine, 08-07-2021. Arxivat de l'original el 2012-07-08 [Consulta: 16 abril 2023].
  28. ↑ «Visiting writer Wainaina winning worldwide accolades» (en anglès). Union College, 31-01-2007.
  29. ↑ «PICNIC Festival 2008: Create the Future (collaborative creativity)» (en anglès).
  30. ↑ «Tributes Paid To Binyavanga Wainaina Who Has Died Aged 48» (en anglès). The Voice, 22-05-2019. Arxivat de l'original el 2019-06-29 [Consulta: 16 abril 2023].
  31. ↑ Malec, Jennifer. «Binyavanga Wainaina, 1971–2019, RIP» (en anglès). The Johannesburg Review of Books, 22-05-2019.
  32. ↑ «Kenyan Author, LGBT Activist Binyavanga Wainaina Dies at 48» (en anglès). The New York Times, 22-05-2019. ISSN: 0362-4331.
  33. ↑ Flood, Alison «Binyavanga Wainaina, Kenyan author and gay rights activist, dies aged 48» (en anglès). The Guardian, 22-05-2019.
  34. ↑ «Discovering Home» (en anglès). The Free Library by Farlex, 2003.
  35. ↑ Wainaina, Binyavanga «An Affair to Dismember» (en anglès). Wasafiri, 17(37), 2002, pàg. 20–25. DOI: 10.1080/02690050208589803.
  36. ↑ Wainaina, Binyavanga. Beyond the River Yei: Life in the Land Where Sleeping is a Disease (en anglès), 2004. ISBN 9789966983633. OCLC 56639778. 
  37. ↑ Wainaina, Binyavanga «How to Write About Africa» (en anglès). Granta, hivern 2005. Arxivat de l'original el 2008-04-21 [Consulta: 16 abril 2023].
  38. ↑ Wainaina, Binyavanga. How to Write About Africa (en anglès). Kwanini?, 15 d'octubre de 2008. ISBN 978-9966700827. 
  39. ↑ Wainaina, Binyavanga «How to write about Africa» (en anglès). Granta, 149: 40th Birthday Special, 02-05-2019.
  40. ↑ Wainaina, Binyavanga «Còpia arxivada» (en anglès). Granta, tardor 2008. Arxivat de l'original el 2009-05-01 [Consulta: 16 abril 2023].
  41. ↑ Wainaina, Binyavanga. One Day I Will Write About This Place: A Memoir (en anglès). Minneapolis, Minnesota: Graywolf Press, 19 de juliol de 2011. ISBN 978-1555975913. 
  42. ↑ Wainaina, Binyavanga «Viewpoint: Binyavanga on why Africa's international image is unfair» (en anglès). BBC News, 24-04-2012.
  43. ↑ Wainaina, Binyavanga «I am a homosexual, mum» (en anglès). The Guardian, 21-01-2014.
  44. ↑ Wainaina, Binyavanga. «A Letter to All Kenyans from Binyavanga Wainaina or Binyavanga wa Muigai» (en anglès). Brittle Paper: An African Literary Experience, 25-10-2017.

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Binyavanga Wainaina
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Binyavanga_Wainaina&oldid=33108086»