Per a l'arquitectura que s'adapta al clima vegeu Arquitectura bioclimàtica

La bioclimatologia, també anomenada fitoclimatologia en el que respecta només a les plantes, és la ciència ecològica que estudia la reciprocitat entre el clima i la distribució dels éssers vius a la Terra.

Taukliman a Bulgària a la costa del Mar Negre presenta un bioclima que permet un bosc baix

El bioclima és la definició bioclimàtica de l'estructura del clima d'un lloc determinat.

La bioclimatologia tracta d'establir les fronteres bioclimàtiques i estacionals, i calcular estadísticament els valors numèrics llindars que les defineixen. D'aquesta manera s'han anat delimitant i ajustant els espais corresponents a les unitats bioclimàtiques (bioclimes termotips i ombrotips) i s'han pogut fer mapes bioclimàtics de moltes zones del món.[1]

La bioclimatologia és una especialització de l'ecologia i la climatologia, la fitoclimatologia, en canvi, ho és de la geobotànica.

La fitoclimatologia va començar a estructurar-se partint de relacionar els valors numèrics del clima (temperatura i precipitació) amb les àrees on es trobaven les plantes i les formacions vegetals, per afegir, més endavant, informació sobre la biocenosis. Recentment ha incorporat coneixements procedents de la fitosociologia (sèries i geosèries de vegetació)

El fitoclima seria el resultat de la incidència dels nombrosos factors que operen en el medi natural i que conjuntament delimiten uns trets ecològics en el que les característiques climàtiques i altres factors no biològics expressen la potencialitat per un assentament vegetal.

Les dades obtingudes de la fitoclimatologia es poden utilitzar en programes de conservació de la biodiversitat i en l'obtenció de recursos per l'agricultura, la ramaderia i l'explotació forestal, etc.

Classificacions bioclimàtiques modifica

Són diverses com diversos són els objectius i els paràmetres amb què s'han confeccionat.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Qué es la Bioclimatología». Arxivat de l'original el 2017-12-26. [Consulta: 25 desembre 2017].
  2. J.R. González Adrados et al. Caracterización productiva de los alcornocales catalanes INIA 1993
  • M. I. Budyko (1974) Climate and Life, Academic Press, New York, 508 pp., ISBN 0-12-139450-6.
  • David M. Gates (1980) Biophysical Ecology, Springer-Verlag, New York, 611 pp., ISBN 0-387-90414-X.
  • Stephen H. Schneider and Randi Londer (1984) The Coevolution of Climate and Life, Sierra Club Books, San Francisco, 563 pp., ISBN 0-87156-349-5.