Birobidjan
Birobidjan (en rus Биробиджа́н, en jiddisch ראָבידזשאן) és la capital de la Província Autònoma dels Hebreus, a Rússia. És als marges dels rius Riu Bira i Bidjan, propera a la frontera amb la República Popular de la Xina i del ferrocarril Transsiberià. Segons el cens rus del 2002, tenia 77.250 habitants. Els visitants hi poden trobar una ciutat sorprenentment verda. Hi ha molta indústria lleugera.
Биробиджан (ru) ביראָבידזשאן (yi) | ||||
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Estat | Rússia | |||
Província autònoma | Província Autònoma dels Hebreus | |||
Districte urbà | districte urbà de Birobidjan | |||
Capital de | ||||
Població humana | ||||
Població | 73.623 (2018) (434,66 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 169,38 km² | |||
Altitud | 80 m | |||
Creació | 1915 | |||
Organització política | ||||
• Cap de govern | Alexandr Sergejevič Golovatyj (ast) | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 679000–679025 | |||
Fus horari | ||||
Prefix telefònic | 42622 | |||
Identificador OKTMO | 99701000001 | |||
Identificador OKATO | 99401000000 | |||
Altres | ||||
Agermanament amb | ||||
Lloc web | biradm.ru |
Hi ha un documental realitzat el 2003, L'Chayim, Camarada Stalin! sobre la creació per part de Stalin de la Regió Autònoma dels Hebreus i l'assentament de milers de jueus, amb escenes de la història de la creació de la pàtria jueva i de la ciutat contemporània i entrevistes amb residents jueus.
Clima modifica
Birobidjan experimenta un clima continental humit (Classificació de Köppen Dwb) amb una diferència entre les temperatures mitjanes de gener i les de juliol de 39 °C. La temperatura mitjana anual és d'1,9 °C. La mitjana de gener és de -22,2 °C i la de juliol de 21,1 °C. La pluviometria mitjana anual és de 682 litres essent molt escassa a l'hivern (22 litres) i molt abundant a l'estiu (409 litres). [www.retscreen.net/ru/home.php NASA RETScreen Database]
Història modifica
Birobidjan rep el nom pels dos grans rius de l'oblast: ele Riu Bira i el Bidjan. Els dos rius són afluents de l'Amur. Aquesta ciutat va ser planificada per l'arquitecte suís Hannes Meyer, i fundada el 1931. Va esdevenir el centre administratiu de l'Oblast Autònom dels Jueus el 1934.[1]
L'escriptor yiddish David Bergelson va promoure en gran part Birobidjan.[2]
Arran de les purgues estalinistes, poc després de la creació de Birobidjan, els jueus van ser-ne un objectiu.[3]
Poc després de la guerra, la població jueva a la ciutat va arribar al seu màxim amb unes 30.000 persones. A meitat de la dècada de 2010, només hi havia uns 2.000 jueus en tota la regió.
Referències modifica
- ↑ Энциклопедия Города России. Moscow: Большая Российская Энциклопедия, 2003, p. 47. ISBN 5-7107-7399-9.
- ↑ Gessen, Masha. Where the Jews Aren't: The Sad and Absurd Story of Birobidzhan. Nextbook/Schocken, 2016, p. 51 [Consulta: 17 octubre 2016].
- ↑ ; Interviewed by Terry Gross«'Sad And Absurd': The U.S.S.R.'s Disastrous Effort To Create A Jewish Homeland» (Interview). WHYY, 07-09-2016. [Consulta: 10 setembre 2016].
Enllaços externs modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Birobidjan |