Bisó europeu
El bisó europeu (Bison bonasus) és el mamífer més gros d'Europa,[2] una especie del clade d'artiodàctils de la família Bovidae.[3]
Bison bonasus  | |
|---|---|
_male_Bia%C5%82owieza.jpg) | |
| Dades | |
| Període de gestació | 263 dies |
| Font de | cuir acamussat |
| Longevitat màxima | 26,4 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 2814 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Bovidae |
| Gènere | Bison |
| Espècie | Bison bonasus (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Protònim | Bos bonasus |
| Distribució | |
 | |
El bisó europeu es va descriure científicament per primera vegada per Carl Linnaeus el 1758, descrit com a Bos bonasus, i actualment hi ha autors que encara el denominen així.[4]
Descripció modifica
Normalment fan uns 2,9 m de longitud i entre 1,82 i 2 m d'alçada i pesen entre 300 i 920 kg. Són més petits que el seu parent americà (B. bison)[5] i tenen un pèl més curt sobre el coll, cap i potes davanteres, però més llarg a la cua i a les banyes. La seva silueta és massissa, amb els quarters davanterss molt desenvolupads, el cap ample i gran i la creu marcada.[6]
El color del pelatge és marró fosc, llarg, i particularment desenvolupat al cap, espatlles i coll.[6] Els vedells solen tenir el pelatge més clar que el dels exemplars adults.[6] També estan proveïts d'una petita "barba" a la gola, i la cua està recoberta per cabells llargs. La part inferior de les potes tenen pelatge curt, al contrari que al bisó americà. Ambdós sexes posseeixen banyes,[7] les quals són curtes, gruixudes, i orientades cap amunt, i la longitud màxima del qual registrada és de 50,8 centímetres.[5]
Preferentment viuen als boscos. S'alimenten principalment d'herba, fulles i escorces. A causa de la seva mida colossal tenen pocs depredadors en l'edat adulta, tan sols els llops, els ossos i els humans. A diferència dels bisons americans, no solen fer grans migracions, es tracta d'una espècie sedentària. Aquesta espècie de bisó és avui dia amenaçada. En el passat eren comunament exterminats per a produir pells i recipients per a beure de les banyes, especialment durant l'edat mitjana.
Els bisons europeus van ser caçats en estat silvestre fins a la seva extinció durant el segle xx, amb els últims animals salvatges de la subespècie B. b. bonasus caçats al bosc de Bialowieza (a la frontera entre Polònia i Belarús) el 1921, i l'últim exemplar de B.b.caucas al nord-oest del Caucas el 1927. B. b. hungarorum va ser caçat fins a la seva extinció a mitjans de la dècada de 1800. El bisó europeu de Białowieża es va mantenir viu en captivitat, i des de llavors ha estat reintroduït en diversos països d'Europa. Ara habiten en els boscos. L'espècie ha tingut recentment pocs depredadors a més dels humans, amb només escasses notícies des del segle xix de la depredació del llop i de l'os. Algunes descripcions posteriors tracten el bisó europeu com la mateixa espècie amb el bisó americà. No s'ha de confondre amb l'ur, l'avantpassat extint de bestiar domèstic.
Subespècies modifica
- Bison bonasus bonasus
- Bison bonasus caucasicus
- Bison bonasus hungarorum[8]
Galeria d'imatges modifica
-
Bisó europeu -
Bisó europeu -
Vedell -
Ramat fotografiat a Alemanya -
-
Bisó europeu al zoo de Praga (República Txeca)
Referències modifica
- ↑ «Bison bonasus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
- ↑ Pucek, Z., Belousova, I. P., Krasinska, M., Krasinski, Z. A. y Olech, W.. Pucek, Z.. European bison: status survey and conservation action plan. Gland, Suiza y Cambridge, Reino Unido: IUCN/SSC Bison Specialist Group, 2004. ISBN 2-8317-0762-5.
- ↑ Wilson, Don E. (ed.); Reeder, DeeAnn M. (ed). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494.
- ↑ Groves, C. P. et al.. «Family Bovidae (Hollow-horned rumiants)». A: in: Wilson, D. E. & Mittermeier, R. A. eds (2011). Handbook of the Mammals of the World (en anglès). Vol II. Hoofed Mammals. Barcelona: Lynx edicions, 2011, p. 477-478. ISBN 978-84-96553-77-4.
- ↑ 5,0 5,1 Hanák, V. y Mazák, V.. Enclicopedia de los Animales, Mamíferos de todo el Mundo (en castellà). Madrid, España: Susaeta, 1991, p. 330. ISBN 84-305-1967-X.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Aulagnier, S., Haffner, P., Mitchell-Jones, A., Moutou, F. y Zima, J.. Guía de los Mamíferos de Europa, del norte de África y de Oriente Medio (en castellà). Barcelona, España: Lynx Edicions, 2009, p. 148. ISBN 978-84-96553-52-1.
- ↑ Cuisin, M. i Petter, F.. «Mamífers Salvatges d'Europa». A: Matthews, L. H.. La Vida dels Mamífers (en espanyol). Tomo II. Edicions Destinació, 1977, p. 768. ISBN 84-233-0700-X.
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
Enllaços externs modifica
- AnimalBase (anglès)