Bisbat d'Utrecht
El bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims). El territori comprenia gairebé tots els Països Baixos del nord (excepte Zelanda, i parts de Groningen, Frísia i Gueldre oriental). A partir del segle x, junt amb el bisbat de Cambrai i el bisbat de Lieja formava els tres bisbats de la Baixa Lotaríngia.
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | arxidiòcesi metropolitana catòlica romana | ||||
| Religió | catolicisme | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Diòcesi d'Utrecht (1559) Mission "Sui Iuris" of Batavia (en)  | ||||
| Creació | 1559 | ||||
| Activitat | |||||
| Superfície | 10.000 km² | ||||
| Membres | 753.700 (2017) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Willem Jacobus Eijk (2007–) | ||||
| Filial | |||||
| Propietari de | |||||
| Part de | província eclesiàstica d'Utrecht | ||||
| Lloc web | aartsbisdom.nl | ||||
Localització geogràfica  | |||||
Del 1024 al 1528, el bisbe d'Utrecht tenia també poders terrenals a una part del bisbat (vegeu: senyoria d'Utrecht). Aquest principat bisbal era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic.
El 1528, revoltatada la població, el bisbe Enric II de Baviera va vendre el bisbat a l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i això va acabar amb el domini temporal dels bisbes. No obstant el bisbat va subsistir com a jurisdicció catòlica.
El 1559, Felip II de Castella va reorganitzar la subdivisió eclesiàstica del territori i va crear l'arquebisbat d'Utrecht junt amb cinc bisbats nous: Deventer, Haarlem, Ljouwert, Groningen i Middelburg.
El 1580, quan els protestants prohibiren el catolicisme, l'arquebisbat va abolir-se de fet, tot i que Felip II de Castella va intentar dues vegades d'anomenar un arquebisbe nou. De 1592 a 1853 el territori sense bisbe passà, quant a l'administració de l'església catòlica sota la juridicció del vicari apostòlic de la missió d'Holanda.
La constitució dels Països Baixos de 1848 va garantir la llibertat de religió i l'establiment de bisbats catòlics. El 1853 fou creat un nou arquebisbat catòlic a Utrecht.
Bisbes d'Utrecht modifica
- 696 - 739: Willibrord d'Utrecht
- 739 - 752: Wiro d'Utrecht
- 753 - 755: Eoban
- 755 - 775: Gregori
- 775 - 784: Alberic d'Utrecht
- 785 - 791: Teodor d'Utrecht
- 790 - 806: Hamacar
- 806 - c.815: Ricfried
- c.815/816 - 838: Frederic d'Utrecht
- 838 - 845: Alberic II d'Utrecht
- 846 - 847/848 : Eginhard d'Utrecht
- 847 - 854: Liudger d'Utrecht
- 854 - 866: Hunger d'Utrecht
- 870 - 899: Adalbold I d'Utrecht
- 900 - 917: Radboud d'Utrecht
- 918 - 977: Balderic d'Utrecht
- 977 - 990: Folcmar d'Utrecht
- 990 - 995: Balduí I d'Utrecht
- 995 - 1010: Ansfried
- 1010 - 1026: Adalbold
- 1027 - 1054: Bernold d'Utrecht
- 1054 - 1076: Guillem I d'Utrecht
- 1076 - 1099: Conrad d'Utrecht
- 1099 - 1112: Bucard de Lechsgemünd
- 1113 - 1128: Godebald d'Utrecht
- 1128 - 1138: Andreu de Cuijk
- 1138 - 1150: Hartbert de Bierum
- 1152 - 1156: Herman de Hoorn
- 1156 - 1178: Godofreu de Rhenen
- 1178 - 1196: Balduí II d'Holanda
- 1196 - 1198: Arnold d'Isenburg
- 1198 - 1198: Thierry I d'Holanda (elegit al mateix temps que l'anterior)
- 1198 - 1212: Thierry II de Nuenar
- 1213 - 1215: Otó I de Gueldre
- 1215 - 1228: Otó II de Lippe
- 1228 - 1235: Wilbrand d'Oldenburg
- 1235 - 1249: Otó III d'Holanda
- 1249 - 1250: Godwin II d'Amstel (deposat)
- 1250 - 1267: Enric de Vianden
- 1267 - 1290: Joan de Nassau (elegit, no consagrat; renuncia per orde del papa).
- 1291 - 1296: Joan II de Zyrick o Sirk (transferit a Toul).
- 1296 - 1301: Guillem II de Mechelen
- 1301 - 1317: Guiu d'Avesnes
- 1317 - 1322 : Frederic de Sirk
- 1322 - 1322 : Jaume d'Oudshoorn
- 1322 - 1341: Joan III de Diest
- 1341 - 1341: Nicolas Capocci o de Caputiis (renuncia al mateix any del nomenament).
- 1342 - 1364: Joan d'Arkel o Joan IV (transferit a Lieja el 1364).
- 1364 - 1371: Joan V de Virneburg (abans bisbe de Münster).
- 1371 - 1378: Arnold d'Horne promogut príncep-bisbe del Principat de Lieja.
- 1379 - 1393: Florenci de Wevelinghoven (abans bisbe de Munster. Renald de Vianen li fou oposat pel papa d'Avinyó Climent VII no va poder sosternir-se.
- 1393 - 1423: Frederic III de Blankenheim (abans bisbe d'Estrasburg).
- 1425 - 1433: Zweder de Culemborg (deposat)
- 1432 - 1456: Rodolf de Diepholt
- 1456 - 1457: Gilbert de Brederode (renuncià).
- 1457 - 1494: David de Borgonya (abans bisbe de Thérouanne)
- 1496 - 1517: Frederic IV de Baden
- 1517 - 1524: Felip de Borgonya (bisbe)
- 1524 - 1529: Enric del Palatinat
Bisbes no sobirans modifica
- 1529 - 1534: Willem van Enckenvoirt (abans bisbe de Tortosa)
- 1534 - 1559: Jordi d'Egmond
Arquebisbes (no sobirans) modifica
- 1559 - 1580: Frederic Schenck de Tutenburg
- 1580 - 1592: Herman van Rennenberg (no entronitzat a causa de la Reforma)
- 1592 - 1600: Jan van Bruhesen (no entronitzat a causa de la Reforma)
Arquebisbes des de la restauració de la seu modifica
- 1853 - 1868: Johannes Zwijsen
- 1868 - 1882: Andreas Ignatius Schaepman
- 1883 - 1895: Petrus Matthias Snickers
- 1895 - 1929: Henricus van de Wetering
- 1930 - 1936: Johannes Henricus Gerardus Jansen
- 1936 - 1955: Johannes de Jong
- 1955 - 1975: Bernardus Johannes Alfrink
- 1975 - 1983: Johannes Gerardus Maria Willebrands
- 1983 - 2007: Adrianus Johannes Simonis
- 2007 - : Willem Jacobus Eijk
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat d'Utrecht |