Blanca de Narbona
Blanca de Narbona (segle xi) fou comtessa consort de Barcelona (1051-1052).
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XI  |
| Mort | valor desconegut |
| Altres | |
| Títol | Comtessa consort de Barcelona (1051–1052) |
| Cònjuge | Ramon Berenguer I (1051–1052) |
Era filla de Llop Ató Zuberoa i Ermengarda de Narbona. Va ser la segona esposa de Ramon Berenguer I després que aquest enviudés de la seva primera muller, Elisabet. No es coneix la data exacta del casament però va tenir lloc entre juny de 1050 i març de 1051 i fou repudiada aviat sense tenir descendència, probablement a causa del sobtat enamorament del comte per Almodis de la Marca, amb qui es va casar cap al 1053.[1]
Blanca va prendre l'hàbit de penitència i, acompanyada de membres del seu llinatge, va peregrinar a Roma on va demanar justícia al pontífex, Víctor II, qui va excomunicar Ramon Berenguer.[1]
Sembla que Ramon Berenguer I guardà una mala consciència, i potser vergonya, d'aquest repudi injustificat, perquè, en el seu testament, ja morta Almodis, li deixa 4.000 mancusos, vagament expressat i sense anomenar-la pel seu nom: "ad ipsam comitissam quam tunc habebat". Pròsper de Bofarull diu que el comte s'hauria tornat a unir a Blanca en compliment del cànon IV del concili de Girona del 1068, però no hi ha raons per creure-ho així.[1] Sí que és possible que Blanca sobrevisqués als pares dels bessons i a aquests mateixos.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Sobrequés i Callicó, Jaume. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. 1. ed. Barcelona: Editorial Base, 2011, p. 51. ISBN 978-84-15267-24-9.