Viquipèdia

Boeing 777

El Boeing 777 és un avió de reacció comercial de fuselatge ample i de llarg abast fabricat per Boeing Commercial Airplanes. És el bireactor més gran i sovint se l'anomena el "Triple Set".[2] [3] L'avió té capacitat per més de 300 passatgers i un abast de 9.695 a 17.370 quilòmetres, depenent del model. Les característiques més destacades de l'avió inclouen els diàmetres més grans de motors turboventilador de qualsevol avió, sis rodes a cada tren d'aterratge, que la secció transversal del fuselatge és perfectament circular i que la cua acaba amb forma de navalla.[4] Es va desenvolupar consultant vuit aerolínies importants, i es va dissenyar per reemplaçar altres avions de fuselatge ample i cobrir la diferència de capacitat entre el 767 i el 747. Va ser el primer avió de Boeing amb control per senyals elèctrics i el primer avió comercial dissenyat completament per ordinador.

Infotaula d'aeronauBoeing 777
Un Boeing 777 de la companyia United Airlines.
TipusAvió comercial a reacció de fuselatge ample
FabricantBoeing Commercial Airplanes
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Primer vol12 de juny de 1994
DimensionsDepèn del model. Veure Especificacions. (Alçada) × 6,20 m (Amplada) × Depèn del model. Veure Especificacions.  (Llargada) default
Velocitat màxima950 km/h (0,89 Mach)
Pes en buitDepèn del model. Veure Especificacions.
En servei7 de juny de 1995 amb United Airlines -
EstatEn producció
Úsaviació comercial Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
Altres usuarisSingapore Airlines
Air France
United Airlines
Producció1993-actualitat
Construïts864 el maig de 2010
Cost unitari777-200ER: $205,5–231,0 milions de dòlars[1]
777-200LR: 237,5–263,5 milions de dòlars[1]
777-300ER: 257,0–286,5 milions de dòlars[1]
777F: US$252.5–260.5 million[1]
Variantsvegeu més avall

Producció modifica

El 777 es produeix amb dues longituds de fuselatge diferents. El model original 777-200 va entrar en servei el 1995, seguit pel d'abast ampliat 777-200ER el 1997 i el 777-300, que va entrar en servei el 1998 i és 10,1 metres més llarg. Les variants d'abast ampliat 777-300ER i 777-200LR van entrar en servei el 2004 i el 2006, respectivament, mentre que una versió de càrrega, el 777F, va debutar el 2008. Les versions de més abast i de càrrega tenen motors General Electric GE90, així com dispositius de punta alar més grossos. Altres models estan equipats amb els motors GE90, Pratt & Whitney PW4000, o el Rolls-Royce Trent 800. El 777-200LR té el rècord mundial d'avió comercial amb abast més gran i també té el rècord de distància més llarga d'un avió comercial sense reomplir el dipòsit,[5][6] amb la capacitat demostrada de volar més de la meitat de la Terra.

Història modifica

United Airlines va ser la primera aerolínia a fer entrar en servei el 777. El maig del 2010, 59 clients han demanat 1.148 avions de tots els tipus, dels quals se n'han lliurat 864.[7] El model més usat mundialment és el 777-200ER, amb 413 unitats enviades. Emirates opera el major nombre de 777, amb 78 avions.[8] L'octubre del 2009, l'avió només havia tingut un accident, sense cap mort, atribuït a un component del combustible del motor Trent 800.

A la dècada del 2000, el 777 ha esdevingut un dels models amb més vendes del fabricant. A causa de l'augment dels preus del combustible, les aerolínies han adquirit aquest model perquè és una alternativa eficient, comparada amb altres avions de fuselatge ample. Cada cop s'utilitzen més en rutes transoceàniques i llargues. Els competidors directes en el mercat són l'Airbus A330-300 i l'A340, amb l'A350 XWB i el Boeing 787 en desenvolupament.

Operadors modifica

 
Boeing 777-300ER operat per Japan Airlines

Els clients que han adquirit més 777s són ILFC, Emirates, Singapore Airlines i United Airlines. El juliol del 2009, un total de 798 avions (incloent totes les variants) estaven en servei a les aerolínies. L'aerolínia amb més 777s era Emirates, amb 78 avions,[8] seguida de Singapore Airlines (77), Air France (54), United Airlines (52), American Airlines (47), British Airways (44), All Nippon Airways (43), Japan Airlines (43), Cathay Pacific (28), Korean Air (23), Saudi Arabian Airlines (23), Continental Airlines (20), Thai Airways International (20), KLM Royal Dutch Airlines (18), Air Canada (17), i altres operadors amb menys unitats.[9]

Comandes i lliuraments modifica

Any Total 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998 1997 1996 1995 1994 1993 1992 1991 1990
Comandes 1.144 34 30 47 139 77 153 42 13 32 30 116 35 68 54 68 101 0 30 30 24 28
Lliuraments 860 24 88 61 83 65 40 36 39 47 61 55 83 74 59 32 13 0 0 0 0 0

Dades de finals de l'abril del 2010. Actualitzat el 7 de maig de 2010.[10]

Especificacions modifica

777-200 777-200ER 777-200LR 777 Freighter 777-300 777-300ER
Tripulació de la cabina Dues persones
Capacitat de seients,
típica 		301 (3 classes)
400 (2 classes)
440 (màxim)		 No aplicable (càrrega) 365 (3 classes)
451 (2 classes)
550 (màxim)
Longitud 63,7 m 73,9 m
Envergadura 60,9 m 64,8 m 60,9 m 64,8 m
Angle de l'ala 31,64°
Alçada de la cua 18,5 m 18,3 m 18,5 m 18,3 m
Amplada de la cabina 5,87 m
Amplada del fuselatge 6,20 m
Capacitat màxima de càrrega 162 m³
32× LD3		 653 m³
37× palets		 216 m³
44× LD3
Pes buit, operant 134.800 kg 138.100 kg 145.150 kg 144.400 kg 160.500 kg 167.800 kg
Pes màxim d'aterratge 201.840 kg 213.180 kg 223.168 kg 260.816 kg 237.680 kg 251.290 kg
Pes màxim d'enlairament 247.200 kg 297.550 kg 347.500 kg 347.800 kg 299.370 kg 351.500 kg
Velocitat de creuer típica 0,84 Mach (905 km/h) a 11.000 m a alçada de creuer
Velocitat de creuer màxima 0,89 Mach (950 km/h) a 11.000 m a alçada de creuer
Abast màxim 9.700 km 14.305 km 17.370 km 9.070 km 11.120 km 14.685 km
Distància d'enlairament al
Pes Màxim d'Enlairament
ISA+15 MSL 		2.500 m 3.536 m 3.410 m 3.200 m
Capacitat màxima de combustible 117.348 L 171.176 L 181.283 L 181.283 L 171.176 L 181.283 L
Sostre de servei 13.140 m
Motor (×2) PW 4077
RR 877
GE90-77B		 PW 4090
RR 895
GE90-94B		 GE90-110B
GE90-115B		 GE90-110B PW 4098
RR 892
GE90-94B/GE90-92B		 GE90-115B
Potència (×2) PW: 330 kN
RR: 330 kN
GE: 330 kN		 PW: 400 kN
RR: 410 kN
GE: 410 kN		 GE -110B: 480 kN
GE -115B: 510 kN		 GE: 480 kN PW: 430 kN
RR: 400 kN
GE: 410 kN		 GE: 510 kN
Fonts: Especificacions del Boeing 777,[11] informe de planificació dels aeroports del Boeing 777,[12] Aeronaus Civils,[13] Dades del Rolls-Royce Trent 800.[14]

Vegeu també modifica

Notes modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Boeing Commercial Airplanes prices». Boeing. [Consulta: 29 març 2009].
  2. ↑ Robertson, David. «Workhorse jet has been huge success with airlines that want to cut costs». The Times, 13-03-2009. [Consulta: 20 març 2009].
  3. ↑ Grantham, Russell. «Delta's new Boeing 777 can fly farther, carry more». The Atlanta Journal-Constitution, 29-02-2008. Arxivat de l'original el 2012-05-25. [Consulta: 30 juny 2009].
  4. ↑ Norris & Wagner 1996, p. 89
  5. ↑ Glenday 2007, p. 200
  6. ↑ Wallace, James. «Boeing 777 stretches its wings, record». Seattle Post-Intelligencer, 11-11-2005. [Consulta: 18 març 2009].
  7. ↑ «777 Model Orders and Deliveries summary». Boeing, Abril 2010. Arxivat de l'original el 2013-08-23. [Consulta: 7 maig 2010].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Boeing, Emirates Celebrate Record 78th 777 Delivery». Boeing, 30-06-2009.
  9. ↑ "World Airliner Census". Flight International, 18-24 d'agost de 2009.
  10. ↑ «Orders and Deliveries search page». Boeing. [Consulta: 7 maig 2010].
  11. ↑ «Boeing 777 - Technical Information». Boeing. [Consulta: 22 maig 2009].
  12. ↑ «777 Airplane Characteristics for Airport Planning». Boeing, Desembre 2008. [Consulta: 25 novembre 2008].
  13. ↑ Frawley 2003, pàg. 61–62
  14. ↑ «Trent 800 Technical data (archive)». Rolls-Royce, 2007. Arxivat de l'original el 2007-10-26. [Consulta: 23 maig 2009].

Bibliografia modifica

  • Abarbanel, Robert; McNeely, William. FlyThru the Boeing 777. ACM SIGGRAPH, 1996, p. 124. ISBN 0-89791-784-7. 
  • Birtles, Philip. Boeing 777, Jetliner for a New Century. St. Paul, Minnesota: Motorbooks International, 1998. ISBN 0-7603-0581-1. 
  • Birtles, Philip. Modern Civil Aircraft: 6, Boeing 757/767/777, third edition. London: Ian Allen Publishing, 1999. ISBN 0-7110-2665-3. 
  • Eden, Paul. Civil Aircraft Today: The World's Most Successful Commercial Aircraft. London: Amber Books Ltd, 2008. ISBN 1-84509-324-0. 
  • Frawley, Gerard. The International Directory of Civil Aircraft 2003/2004. London: Aerospace Publications, 2003. ISBN 1-875671-58-7. 
  • Glenday, Craig. Guinness World Records. London/New York: HiT Entertainment, 2007. ISBN 978-0-9735514-4-0. 
  • Norris, Guy; Wagner, Mark. Boeing 777. St. Paul, Minnesota: Motorbooks International, 1996. ISBN 0-7603-0091-7. 
  • Norris, Guy; Wagner, Mark. Boeing 777: The Technological Marvel. Minneapolis, Minnesota: Zenith Imprint, 2001. ISBN 0-7603-0890-X. 
  • Norris, Guy; Wagner, Mark. Modern Boeing Jetliners. Minneapolis, Minnesota: Zenith Imprint, 1999. ISBN 0-7603-0717-2. 
  • Sabbagh, Karl. 21st Century Jet: The Making of the Boeing 777. New York: Scribner, 1995. ISBN 0-333-59803-2. 
  • Wells, Alexander T.; Rodrigues, Clarence C. Commercial Aviation Safety. Nova York: McGraw-Hill Professional, 2004. ISBN 0-07-141742-7. 
  • Yenne, Bill. Inside Boeing: Building the 777. Minneapolis, Minnesota: Zenith Press, 2002. ISBN 0-7603-1251-6. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boeing 777
Sèrie 7x7 de Boeing
  707 | 717 | 727 | 737 (MAX) | 747 | 757 | 767 | 777 | 787
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Boeing_777&oldid=32774731»