Baldiri o Boi de Zamora, anomenat en castellà San Boal, és un sant llegendari, probablement inexistent, venerat a les terres de Zamora. La seva llegenda deriva de la difusió del culte a Sant Baldiri de Nimes.

Infotaula de personaBoi de Zamora, o
Boal
Biografia
Naixementen llatí, Baudelius; Boal
segle III Modifica el valor a Wikidata
Manzanal del Barco (Zamora)
Mortc. 304 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Província de Zamora
SepulturaSan Torcuato (Zamora) 
Dades personals
Es coneix perSant probablement inexistent
màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
CanonitzacióAntiga
Festivitat20 de maig
IconografiaAmb una llança de quatre punxes

El nom castellà Boal també deriva del Baudilius llatí. La devoció al sant de Nimes en la litúrgia mossàrab sembla venir de la difusió de relíquies a l'època visigòtica, que van estendre'n el culte per l'antic regne de Castella: monestirs com el de San Baudelio de Berlanga en serien testimonis. Amb el temps, a banda de la tradició del sant màrtir de Nimes, s'anà conformant una tradició castellana que feia de Sant Baldiri (conegut com a Baudelio o Boal) un sant nascut a Manzanal del Barco (Zamora), i que va ser martiritzat, amb la seva germana Justa i altres companys cristians, durant la persecució de Dioclecià a la riba del riu Esla. El seu cos va ser sepultat a l'església de San Torcuato de Zamora, on es venera. La festa n'és també el 20 de maig.

Llegenda de Sant Boal modifica

Boal era un nen entremaliat que anava per mal camí. Un dia va robar una parella de bous i un carro, i Déu li parlà i li recriminà la seva vida. Boal, penedit, retornà els bous i canvià de vida; des de llavors, va fer el bé i pregava contínuament: cada cop que sentia repicar una campana, s'agenollava i pregava. Va construir un hospital i un alberg per a pelegrins i viatgers, i amb una barca els ajudava a travessar l'Esla.

Un dia que portava llenya des de l'altra banda del riu, en ser al mig del corrent, va sentir les campanes. Boal sortí de la barca per a agenollar-se i pregar, tot i que l'aigua era gelada i no sabia nedar. Les aigües, miraculosament, s'apartaren per tal de deixar que el noi pregués sense mullar-se. Una patrulla romana hi passava i, en veure'l, van matar-lo amb una llança de quatre puntes, deixant-hi el cos.

En morir, totes les campanes de la regió van començar a tocar soles, i la gent va sortir per veure què passava: en veure el cos de Boal, encara voltat per les aigües retingudes, van entendre el miracle i es van convertir al cristianisme. Van posar el cos a un carro tirat per bous i aquests, sense que ningú els guiés, el van conduir fins a Zamora, a l'església de Sant Torquat, d'on no van voler moure's més. Interpretat com un senyal diví, van enterrar-hi el cos, on encara és avui.

Vegeu també modifica