Boris Gnedenko
Boris Gnedenko (rus: Борис Владимирович Гнеденко) (Uliànovsk, 1 de gener de 1912 - Moscou, 27 de desembre de 1995) va ser un matemàtic soviètic.
Vida i Obra modifica
Nascut a la ciutat de Simbirsk (actualment anomenada Uliànovsk), la família es va traslladar quan ell tenia tres anys a Kazan, ciutat en la que va passar la seva infància fins al 1927 quan, amb només quinze anys, va ingressar a la universitat de Saràtov per estudiar matemàtiques.[1] Després de graduar-se el 1930 va ser professor a l'Institut Tèxtil d'Ivànovo on va començar a estudiar qüestions matemàtiques i estadístiques referents a l'industria tèxtil.[2] El 1934 va anar a la universitat de Moscou per a fer estudis de postgrau, primer amb Aleksandr Khintxin i, a partir de 1935, amb Andrei Kolmogórov.[3] El 1937 va defensar la seva tesi doctoral sobre alguns resultats de les distribucions infinitament divisibles.[4] L'estiu d'aquest mateix any, en una expedició excursionista al Caucas amb el propi Kolmogórov, va expressar el seu disgust amb les polítiques soviètiques. El desembre d'aquest any va ser reclutat a l'exèrcit, enviat a Briansk i arrestat, denunciat per un dels participants a l'excursió.[5] Després de sis mesos empresonat en condicions infernals, va ser alliberat i rehabilitat com professor de la universitat de Moscou, amb el recolzament de Khintxin i Kolmogórov,[6] on va començar les seves recerques sobre valors extrems i sobre la història de les matemàtiques a Rússia.[7]
El 1941, en ser envaït el seu país per l'exèrcit nazi alemany, no va ser autoritzat a incorporar-se a l'exèrcit roig per la seva deslleialtat[8] i va continuar les seves recerques a la universitat que, a causa de la Segona Guerra Mundial havia estat traslladada a Sverdlovsk i, en aquesta ciutat, va començar les seves recerques en control industrial i control de qualitat.[7] Acabada la guerra, el 1945, va ser nomenat membre de l'Acadèmia Ucraïnesa de Ciències i enviat de professor a la universitat de Lvov.[9] Després de quatre anys en aquesta ciutat i onze més a Kíiv,[10] el 1960 va retornar a Moscou on el 1966 va substituir Kolmogórov en la càtedra de probabilitat[9] i on va fer recerca en teoria de cues i teoria de la fiabilitat.[11][12]
Gnedenko és conegut pels seus treballs en el camp de la teoria de la probabilitat i àrees connexes.[13] Gnedenko va publicar centenars d'articles científics i desenes de llibres i monografies.[8] Els seus llibres més notables, traduïts a diferents idiomes, van ser el Curs de Teoria de la Probabilitat (1950), la Introducció a la teoria de cues (1966) i els Mètodes matemàtics de la fiabilitat (1965).[14] També cal fer esment dels seus Assajos sobre la Història de les Matemàtiques a Rússia (1946) i del viu interès que sempre va tenir per la història de la seva disciplina.[15]
Referències modifica
- ↑ Лупанов et al., 1992, p. 86.
- ↑ Singpurwalla i Smith, 1992, p. 274.
- ↑ Ushakov, 2011, p. 6-7.
- ↑ Valdés Castro i Valdés Castro, 2014, p. 262.
- ↑ Chang, 2011, p. 163.
- ↑ Chang, 2011, p. 164.
- ↑ 7,0 7,1 Singpurwalla i Smith, 1992, p. 276.
- ↑ 8,0 8,1 Ushakov, 2011, p. 8.
- ↑ 9,0 9,1 Лупанов et al., 1992, p. 88.
- ↑ Singpurwalla i Smith, 1992, p. 278.
- ↑ Singpurwalla i Smith, 1992, p. 279.
- ↑ Valdés Castro i Valdés Castro, 2014, p. 267 i ss.
- ↑ Kleyner i Gnedenko, 2013, p. 16-17.
- ↑ Ushakov, 2011, p. 9.
- ↑ Valdés Castro i Valdés Castro, 2014, p. 271-272.
Bibliografia modifica
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Каштанов, Виктор; Медведев, Алексей. Теория надежности сложных систем (en rus). Издательская фирма "Физико-математическая литература", 2010. ISBN 978-5-9221-1132-4.
- Kendall, D.G.; Suhov, Y.M. «Boris Vladimirovitch Gnedenko (1912 - 1995)» (en anglès). Bernoulli, Vol. 3, Num. 1, 1997, pàg. 121-122. ISSN: 1350-7265.
- Kleyner, Andre; Gnedenko, Ekaterina. «Remembering Boris Gnedenko». A: Ilia B. Frenkel, Alex Karagrigoriou, Anatoly Lisnianski, Andre V. Kleyner (eds.). Applied Reliability Engineering and Risk Analysis (en anglès). John Wiley & Sons, 2013, p. 16-25. ISBN 9781-1-187-0189-8.
- Лупанов, О.Б.; Беляев, Ю.К.; Соловьев, А.Д.; Афанасьева, Л.Г.; Булинская, Е.В.; Тюрин, Ю.Н. «Борис Владимирович Гнеденко (к 80-летию со дня рождения)» (en rus). Вестник Московского университета. Серия 1: Математика. Механика, Num. 3, 1992, pàg. 86-89. ISSN: 0579-9368.
- Singpurwalla, Nozer D.; Smith, Richard L. «A Conversation with Boris Vladimirovich Gnedenko» (en anglès). Statistical Science, Vol. 7, Num. 2, 1992, pàg. 273-283. ISSN: 0883-4237.
- Ushakov, I. «The 100th anniversary of Boris Gnedenko birthday» (en anglès). Reliability: Theory & Applications, Vol. 6, Num. 4, 2011, pàg. 6-10. ISSN: 1932-2321.
- Ushakov, Igor. It’s a Random, Random, Random World (en anglès). Lulu.com, 2012. ISBN 9781105883255.
- Valdés Castro, Concepción; Valdés Castro, José Enrique «Boris Gnedenko y las aplicaciones de la teoría de probabilidades» (en castellà). Revista Estadística Española, Num. 184, 2014, pàg. 259-274. ISSN: 2254-9390.
- Ватутин, В.А.; Золотарев, В.М.; Ивановская, Р.И.; Ибрагимов, И.А.; Прохоров, Ю.В.; Сазонов, В.М.; Севастьянов, Б.А.; Соловьев, А.Д.; Чибисов, Д.М.; Ширяев, А.Н. «Борис Владимирович Гнеденко (1.I.1912-27.XII.1995)» (en rus). Теория вероятностей и ее применения, Vol. 41, Num. 2, 1996, pàg. 393-395. DOI: 10.4213/tvp2948. ISSN: 0040-361X.
Enllaços externs modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Boris Gnedenko» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Гнеденко, Дмитрию Борисовичу. «Борис Владимирович Гнеденко». Forum Gnedenko, 2014. [Consulta: 7 maig 2022]. (rus)
- «Гнеденко Борис Владимирович». math.ru - История математики. [Consulta: 7 maig 2022]. (rus)
- «Борис Владимирович Гнеденко». Публичная библиотека. [Consulta: 7 maig 2022]. (rus)