Viquipèdia

Branca de Gonta Colaço

escriptora portuguesa

Branca Eva de Gonta Syder Ribeiro Colaço (Lisboa, 8 de juliol del 1880 - Lisboa, 22 de març del 1945), més coneguda com a Branca de Gonta Colaço, fou una escriptora i rapsoda portuguesa, erudita i poliglota, coneguda més com a poeta, dramaturga i conferenciant, que fou condecorada amb l'Orde Militar de Sant Jaume de l'Espasa. Era filla de la poeta anglesa Ann Charlotte Syder i del polític i escriptor portuguès Tomás Ribeiro. Es casà amb Jorge Rey Colaço, ceramista de renom, i publicà la seua obra amb el nom de Branca de Gonta Colaço.[1]

Infotaula de personaBranca de Gonta Colaço

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pt) Branca Eva de Gonta Syder Ribeiro Colaço Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pt) Branca Eva Syder Ribeiro Modifica el valor a Wikidata
8 juliol 1880 Modifica el valor a Wikidata
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 març 1945 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJorge Colaço Modifica el valor a Wikidata
FillsAna de Gonta Colaço Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Naixement i família modifica

Branca Eva de Gonta Syder Ribeiro Colaço nasqué a Lisboa el 8 de juliol del 1880. El sobrenom Gonta, present en molts dels seus escrits, no era un cognom familiar, sinó un derivat de Parada de Gonta, a Tondela, el poble on havia nascut son pare.[2]

La seua família era de les més influents en l'activitat intel·lectual portuguesa d'aquell moment, i durant la seua joventut va conviure amb noms destacats de la política, les lletres i les arts, com ara Maria Amália Vaz de Carvalho, António Cândido Gonçalves Crespo, Camilo Castelo Branco, amic íntim del seu pare, Maria Archer, Aura Abranches o la família Bordalo Pinheiro.[3][4]

Matrimoni modifica

Amb 18 anys, es casà amb el pintor i ceramista Jorge Rey Colaço, fill del diplomàtic José Daniel Colaço i parent del pianista i compositor Alexandre Rey Colaço, i adoptà el nom de Branca de Gonta Colaço. Tingueren quatre fills: l'advocat, dramaturg i escriptor Tomás Ribeiro Colaço (1899 - 1965), l'escultora Ana de Gonta Colaço (1903 - 1954) i l'escriptora Maria Cristina Raymunda de Gonta Colaço de Aguiar (1905 - 1996), i una primera filla que va morir poc després de nàixer el 1902.

Carrera literària modifica

Es va iniciar com a poeta, col·laborant intensament al llarg de la seua vida amb publicacions periòdiques, sobretot de Lisboa: escrigué poemes per als diaris O Dia, de José Augusto Moreira d'Almeida, O Thalassa[5] (1913 - 1915), un periòdic humorístic dirigit pel marit, O Ocidental (1878 - 1909) i la revista Alma Feminina (1917 - 1919), dirigida per l'activista feminista i editora Maria Clara Correia Alves, a més d'altres revistes com ara A Arte Musical[6] (1898 - 1915), ABC: revista portuguesa (1920 - 1932), Serões[7] (1901 - 1911), Ilustração Portugueza[8] (1903 - 1924), el Brasil-Portugal (1899 - 1914) i Ilustraçâo[9] (1926 - 1939).[10][11][12][13]

Amb fluïdesa en altres idiomes, Branca de Gonta escrigué poemes en anglés, i va traduir obres en anglés al portugués.[14]

També fou conferenciant i rapsoda en recitals de poesia a mitjan dècada del 1910, després d'ingressar a l'Institut Vasco da Gama, creat pel seu pare.[15] L'Acadèmia de Ciències de Lisboa, el 1918, per iniciativa seua, feu un homenatge a l'escriptora Maria Amália Vaz de Carvalho.[16]

Branca de Gonta abastà gèneres com el teatre i la crònica, i proporcionà un valuós retrat de les elits socials i intel·lectuals portugueses de llavors.[17][18]

Feminisme modifica

D'ideologia monàrquica, Branca de Gonta Colaço mai fou republicana. Creia, però, que les dones havien de tenir un paper més actiu en la societat portuguesa i el lliure accés a l'educació. Milità en el Consell Nacional de Dones Portugueses, una organització feminista que promovia la igualtat de gènere el 1914, any de la fundació.[19][20] Treballar intensament al costat de l'activista republicana i feminista Adelaide Cabete. Va presidir també les seccions de Pau durant anys (1928 - 1934) i Art (1936 - 1937), al costat de les activistes Beatriz Arnut, Sara Beirão, Eduarda Lapa, Angelica Porto, Maria Lamas, Aurora Teixeira de Castro i Abigail Cruz de Paiva.[21]

Mort modifica

Branca morí a Lisboa el 22 de març de 1945, als 64 anys.

Reconeixements modifica

Amb obra a Portugal, Brasil, França i l'estat espanyol, Branca de Gonta fou distingida per societats científiques i literàries portugueses i estrangeres, guardonada pel Govern de Portugal el 5 d'octubre del 1931 amb el grau d'Oficial de l'Orde de Santiago de l'Espasa.[22]

El 1949, quatre anys després de la mort, l'Ajuntament de Lisboa li reté homenatge donant el seu nom a un carrer proper a l'Avinguda da Igreja, a Alvalade. El seu nom també s'incorporà a la toponímia de diversos indrets dels municipis d'Almada, Sesimbra, Cascais i Tondela, concretament a Parada de Gonta, lloc d'origen de la seua família paterna.

Obra modifica

Branca de Gonta deixà un voluminós llegat literari, prou dispers en publicacions periòdiques, i fou autora, entre moltes altres obres, de:

  • Cartes de Camillo Castello Branco a Thomaz Ribeiro, amb prefaci de Branca de Gonta Colaço, Portugal, Lisboa, 1922; obra republicada per la Municipalitat de Tondela, 2001;[23]
  • Memórias de la Marqueza de Rio Maior, compilat per Branca de Gonta Colaço, Associació António Maria Pereira, Lisboa, 1930;
  • Memórias da linha de Cascais, en coautoria amb Maria Archer (1899-1982), col·laboració d'António Maria Pereira, Lisboa, 1943; reeditat pel Municipi d'Oeiras, 1999 (ISBN 972-637-066-3);[24]
  • Ecos do atentado (poemes) en Brasil-Portugal, núm. 219, Lisboa, 1908;
  • Sua Altesa o Príncipe Real (poema dedicat a la memòria de Luis Felip de Bragança), Brasil-Portugal, núm. 219, Lisboa, 1908;
  • Memórias da Marquesa de Rio Maior: Bemposta – Subserra, pref. Maria Filomena Mónica, Associació António Maria Pereira, Lisboa, 2005 (ISBN 972-8645-25-2);[25]
  • Matinas, 1907 (poesia);
  • Canções do Meio Dia, 1912 (poesia);[26]
  • Siesta Time, 1918 (poesia);[27]
  • Last Songs, 1926 (poesia);[28]
  • Auto dos faroleiros, 1921 (teatre, representada en el Teatre Nacional);[29]
  • Comédia da Vida (teatre, en col·laboració amb Aura Abranches);
  • Porque sim… (teatre);
  • Poetas de Ontem, conferència en la seu de la Lliga Naval, el 22 de maig del 1914;[30]
  • À Margem das Crónicas, 1917 (prosa);[31]
  • Últimas Canções, 1926;
  • Abençoada a Hora em que Nasci (publicat pòstumament), Associació António Maria Pereira, Lisboa, 1945.

Referències modifica

  1. ↑ Cardoso, Nuno Catharino. Poetisas portuguesas: antologia contendo dados bibliograficos e biograficos àcêrca de cento e seis poetisas. Edição e propriedade do auctor, 1917. 
  2. ↑ Costa, Joaquim. A expressão literária e a aprendizagem do estilo. Livraria Chardron, 1928. 
  3. ↑ Faces de Eva. Edicões Colibri, 2002. 
  4. ↑ «Jorge Rey Colaço, o rei da pintura sobre azulejo» (en portuguès). Jornal SOL. [Consulta: 7 juliol 2021].
  5. ↑ «O Thalassa [1913-1915]». Hemeroteca Digital de Lisboa.
  6. ↑ Rita Correia. «Ficha histórica:A Arte Musical (1898-1915)». Hemeroteca Municipal de Lisboa, 2017.
  7. ↑ «Seroes : revista mensal ilustrada [1901-1911]». Hemeroteca Digital de Lisboa.
  8. ↑ Illustração portugueza, 1921. 
  9. ↑ Rita Correia. «Ficha histórica: Ilustração (1926-)». Hemeroteca Municipal de Lisboa, 2009.
  10. ↑ Ocidente: Número especial. Ocidente, 1974. 
  11. ↑ ABC: revista Portuguesa, 1921. 
  12. ↑ Brasil-Portugal, 1914. 
  13. ↑ Antologia das mulheres poetas portuguesas. Delfos, 1962. 
  14. ↑ Lisboa, Eugénio; Rocha. Dicionário cronológico de autores portugueses. Publicações Europa-América, 1985. 
  15. ↑ Boletim do Instituto Vasco da Gama. O Instituto, 1944. 
  16. ↑ letras, Academia das Ciências de Lisboa Classe de sciencias moraes, politicas e bellas. Boletim da segunda classe, 1922. 
  17. ↑ Tipografia da Empresa Diário de Notícias. «In memoriam: Júlio de Castilho, índice, pág. 193». Hemeroteca Digital de Lisboa.
  18. ↑ «In Memoriam: Júlio de Castilho». Rede de Bibliotecas de Lisboa.
  19. ↑ Cova, Anne; Ramos; Joaquim. Desafios da comparação: família, mulheres e género em Portugal e no Brasil. Celta Editora, 2004. 
  20. ↑ García, Rosa María Ballesteros. El movimiento feminista portugués: del despertar republicano a la exclusión salazarista, 1909-1947. Universidad de Málaga, 2001. 
  21. ↑ Esteves, João. «Branca de Gonta Colaço (I)». Silêncios e Memórias, 2010.
  22. ↑ «Cidadãos Nacionais Agraciados com Ordens Portuguesas». Presidência da República Portuguesa.
  23. ↑ Branco, Camilo Castelo. Memórias de Camilo. Editorial D. Barreira, 1965. 
  24. ↑ Colaço, Branca de Gonta; Archer. Memórias da linha de Cascais. Câmara municipal de Cascais, 2013. 
  25. ↑ Colaço, Branca de Gonta. Memórias da Marquesa de Rio Maior: Bemposta - Subserra. Parceria A.M. Pereira, 2005. 
  26. ↑ Colaço, Branca de Gonta. Canções do meio dia. Typ. do Annuario commercial, 1912. 
  27. ↑ Colaço, Branca de Gonta. Hora da sésta: (versos). Tipografia "A editora L.da, 1918. 
  28. ↑ Colaço, Branca de Gonta. Ultimas canções. Ottosgrafica, 1926. 
  29. ↑ Colaço, Branca de Gonta. Auto dos pharoleiros. Typografhia do Annuario Commercial, 1921. 
  30. ↑ Colaço, Branca de Gonta. Poetas d'hontem: conferencia realisada na sede da Liga naval, na tarde de 22 de maio de 1914. Typographia Castro irmão, 1915. 
  31. ↑ Colaço, Branca de Gonta. A margem das chronicas. Castro, 1917. 

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Branca_de_Gonta_Colaço&oldid=33287465»