Britomartis

nimfa, filla de Zeus i de Carme
(S'ha redirigit des de: Britomarte)

D'acord amb la mitologia grega, Britomartis[Nota 1] (en grec antic Βριτόμαρτις), va ser una nimfa, filla de Zeus i de Carme. El seu nom significava, segons es diu, "la Verge Dolça".[1]

Infotaula personatgeBritomartis

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
MareCarme Modifica el valor a Wikidata
PareZeus Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentDictynna (en) Tradueix i Afaia Modifica el valor a Wikidata
Goodreads character: 70199
L'ofegament de Britomartis, tapís dissenyat, probablement, per Jean Cousin el Vell.

Versions del relat mitològic modifica

Natural de Creta, es feu companya d'Àrtemis, amb la qual anava sovint de cacera pel mont Dicte.[2]

Va ser estimada per Minos, que, mogut pel desig, la va perseguir durant nou mesos per les muntanyes i les valls de l'illa. Un dia, ella, que havia fet vot de castedat, va veure que Minos estava a punt d'atrapar-la, i es va precipitar al mar des d'un penya-segat. Uns pescadors la van recollir amb la seva xarxa, i li van posar com a epítet Dictinna, "la noia de la xarxa".[1][3]Una altra versió diu que Britomartis havia inventat les xarxes per caçar, i que d'aquí el nom que tenia. També es deia que Britomartis havia quedat enganxada en una xarxa durant una cacera, i que Àrtemis la va salvar, i llavors va rebre honors divins amb el nom de "Dictinna".[1]

La seua figura sembla provenir d'una divinitat prehel·lènica de Creta, relacionada amb l'Afaia d'Egina.[1]

El seu relat està inclòs en el Recull de metamorfosis, d'Antoní Liberal.[4]

Notes modifica

  1. Transcripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establerts al Diccionari Grec-Català, Βριτόμαρτις = Britomartis, pàg. 440

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Diccionari Pierre Grimal, pàg. 75.
  2. Parramon - Diccionari de la mitologia grega i romana, pàgs.37-38.
  3. Almirall i Sardà 2012 Notícies preliminars a: "Recull de metamorfosis", d'Antoní Liberal, p. 115
  4. Antoní Liberal. Recull de metamorfosis- XL - Britomartis, pàgs. 204-205. Traducció de Jaume Almirall.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Britomartis