Bruno Coulais

compositor francès

Bruno Coulais (París, 13 de gener de 1954) és un compositor francès, conegut per les seves bandes sonores per al cinema.[1]

Infotaula de personaBruno Coulais

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Bruno Serge Marie Coulais Modifica el valor a Wikidata
13 gener 1954 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
16è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBanda sonora Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector d'orquestra, pianista, compositor, compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
Activitat1978 Modifica el valor a Wikidata –
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webbrunocoulais.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0006020 Allocine: 42510 Allmovie: p86060 TMDB.org: 35073
Spotify: 5kjb55jtwPnbYXXDvP4x7R iTunes: 16440139 Last fm: Bruno+Coulais Musicbrainz: c5a0743b-de76-4311-9a11-c49c8733aed1 Songkick: 151354 Discogs: 460589 Allmusic: mn0000531308 Modifica el valor a Wikidata

Coulais va néixer a Paris, de pare originari de la Vendée i mare d'origen jueu iraquià.[2][3]

Coulais va començar la seva educació musical amb el violí i el piano, desitjós de convertir-se en un compositor europeu de música clàssica. No obstant això, una sèrie d'esdeveniments el van orientar gradualment cap a la música per al cinema. Va rebre una especial influència del director cinematogràfic François Reichenbach, qui li va sol·licitar el 1977 compondre la banda sonora per a la seva pel·lícula documental "Mèxic màgic". El primer llargmetratge per al qual va crear la música va ser "La dona secreta" (1986), dirigida per Sébastien Grall.

Fins a finals de la dècada de 1990 va mantenir un baix perfil, component especialment per a televisió. El seu nom pot associar-se a les produccions per a TV de Gérard Marx i Laurent Heynemann. També va compondre les bandes sonores per "El petit príncep va dir" (Le petit prince a dit) de Christine Pascal i "El fill del tauró" (Le fils du requin) d'Agnès Merlet el 1993.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Bruno Coulais : "La musique peut changer le sens d'un film"». [Consulta: 27 setembre 2019].
  2. Rodrí­guez, Mary Carmen. «Los mundos de Coraline» (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-09-27. [Consulta: 27 setembre 2019].
  3. «Bruno Coulais : Un premier rendez-vous réussi pour les "Rencontres de Calenzana"» (en francès). [Consulta: 27 setembre 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bruno Coulais