Un buirac, carcaix o aljava és un estoig, capsa o cilindre de pell, fusta o tela usada pels arquers per a portar les sagetes, que permet d'agafar-les amb facilitat i rapidesa.[1]

Buirac

El buirac es penjava normalment a l'esquena per a facilitar a l'arquer llibertat de moviments i, al mateix temps, accessibilitat a les sagetes. Era la posició habitual per als soldats d'infanteria o cavalleria. Actualment, els arquers que practiquen el tir amb arc pengen majoritàriament el buirac de la cintura, si bé a voltes es continua de posar a l'esquena en les modalitats més tradicionals del tir amb arc, com el tir instintiu amb arc recorbat i amb arc llarg. En la caça amb arc, el buirac acostuma a estar integrat en el mateix arc, si és un arc de politges, puix que s'anul·la el soroll que fan les sagetes dintre dels buiracs tradicionals en topar entre elles, i es redueix sensiblement la possibilitat de fregar les plomes d'alguna sageta amb el sotabosc, causant sorolls i espantant les preses.

Referències modifica

  1. «buirac | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 agost 2019].