La Bultaco El Tigre fou un model de motocicleta de turisme fabricat per Bultaco entre 1966 i 1969. Era una moto pensada per al mercat dels EUA, on es comercialitzà quasi en exclusiva, i la seva estètica seguia la moda Street Scrambler (és a dir, "motocròs de carrer"), molt popular a l'Amèrica del Nord en aquella època. Inicialment, la "Tigre" es comercialitzà amb motor de 200 cc, ja que derivada directament de la Mercurio 200,[1] i el 1969 es remodelà completament, agafant aquesta vegada com a base la Metralla Mk2 de 250 cc (un model esportiu que als EUA no havia tingut tant d'èxit com a Europa i que acumulava estocs sense vendre).[2]
Forquilla convencional (dv) i doble amortidor telescòpic (dr)
Frens
Tambor (dv i dr)
Llevat del motor, totes dues versions compartien les mateixes característiques generals: motor de dos tempsmonocilíndric refrigerat per aire, bastidor de bressol simple, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere.
Les motos de tipus Street Scrambler tingueren força tirada durant les dècades de 1960 i 1970,[3] especialment als EUA però també a Europa (on un dels seus màxims exponents fou la Ducati Scrambler, fabricada per Mototrans entre 1970 i 1976). Aprofitant la popularitat que el motocròs havia aconseguit durant aquells anys, molts fabricants s'apuntaren a la moda, consistent bàsicament en dotar d'aspecte de motocicleta de motocròs una de carretera. Amb aquesta finalitat, se'ls instal·lava un manillar alt, rodes de tacs (sobretot, la posterior) i un tub d'escapament aixecat. La resta, però, continuava pràcticament igual que al model corresponent de carretera, de manera que tot i semblar una moto preparada per a circular amb eficiència per fora d'asfalt, en realitat era una simple moto de carretera "disfressada".[4]
Bultaco s'afegí a la llista de fabricants d'aquesta mena de motocicletes, inicialment amb l'El Tigre 200 i després, amb la 250. Aquesta darrera partia de la base de la Metralla Mk2 de 1966, una moto de grans prestacions esportives però cara. Afegint a això el fet que als EUA agradaven més les motos "Scrambler" que no pas les de tipus cafe racer (com podia ser la Metralla), aquest model no es venia gaire bé als EUA i l'empresa va decidir, doncs, adaptar la Metralla Mk2 als gustos d'aquell mercat tot dotant-la de l'estètica adient.[3] L'El Tigre 250 es fabricà durant un any i se'n produïren només uns pocs centenars (se'n vengueren amb prou feines 700 unitats).[5]
↑«El Tigre 200» (JPG (catàleg original escanejat)) (en anglès). motoguapa.com. Bultaco Cemoto, 1966. Arxivat de l'original el 21 d’abril 2017. [Consulta: 12 abril 2017].
↑«Bultaco Tigre 200» (en castellà). autoclasico.es. [Consulta: 17 abril 2017].
↑«El Tigre 250» (JPG (catàleg original escanejat)) (en anglès). motoguapa.com. Bultaco Cemoto, 1969. Arxivat de l'original el 21 d’abril 2017. [Consulta: 12 abril 2017].
↑«Bultaco Tigre 250» (en castellà). autoclasico.es. [Consulta: 17 abril 2017].
