Bunifaziu

municipi francès

Bunifaziu (en francès Bonifacio) és una ciutat de Còrsega. Està situada al sud de l'illa, separada de Sardenya per l'estret de Bunifaziu, i és la comuna francesa metropolitana més meridional.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBunifaziu
Bonifaciau
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 23′ 17″ N, 9° 09′ 38″ E / 41.3881°N,9.1606°E / 41.3881; 9.1606
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióCòrsega
DepartamentCòrsega del Sud Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població3.200 (2021) Modifica el valor a Wikidata (23,13 hab./km²)
Idioma oficialfrancès
cors Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Entitat estadísticaunitat urbana de Bunifaziu Modifica el valor a Wikidata
Superfície138,36 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud70 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJean-Charles Orsucci (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal20169 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic495 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webbonifacio-mairie.fr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: mairiedebonifacio Twitter (X): MairieBonifacio Instagram: bonifacioamecita Modifica el valor a Wikidata

Apunts històrics modifica

 
Vista de Bunifaziu
  • La ciutat va ser fundada per Bunifazi, marquès de Toscana, però va estar lligada a la república de Gènova. Per aquest motiu el dialecte que s'hi parla és lígur, i no toscà com ho és el cors.
  • La part antiga de la ciutat (l'Alta Vila) és una ciutadella situada a l'extrem d'una península sobre uns penya-segats calcaris.
  • L'escala del rei d'Aragó (les Escaliers du Roy d'Aragon) és una escala tallada en una falla natural del penya-segat que baixa en picat 65 m des de la ciutadella fins a una gruta inaccessible prop del mar. Està formada per 187 esglaons amb un pendent de 45°. La llegenda explica que l'escala va ser construïda en una nit pel rei d'Aragó, que assetjava la ciutat. El més probable és que fos construïda pels mateixos habitants durant el setge per accedir a un pou d'aigua potable.

Demografia modifica

Evolució demogràfica
1962196819751982199019992008
2418243126952736268326582890

Administració modifica

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit Qualitat
1971-1978 Michel Ferdani
1978-1989 Xavier Sérafino
1989-2008 Jean-Baptiste Lantieri UMP
2008- Jean-Charles Orsucci SE

Referències modifica

  1. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum VI. Edicions Pàtria, 1920, p. 260-261. 
  2. Pietro Cirneo; Giovanni C. Gregorj De rebus Corsicis libri quatuor: Accedit versio italica, 1834, p. 227–. 
    « “Gli Aragonesi poi dalle gabbie degli alberi e sulle torri dei navigli, senza posa, spesseggiavano con dardi, misti a bombarde metalliche a mano, introdotte in una canna simile a un fucile, chiamata 'schioppetto', con la quale chi portavala colpiva con una pallottola dì piombo spinta dalla violenza del fuoco”. »
    — Istoria di Corsica-De rebus corsicis (en llatí i italià). Per Pietro Cirneo.

Enllaços externs modifica