Cànon per còpia privada
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El cànon per còpia privada o cànon digital és una taxa aplicada a diversos suports de gravació i emmagatzematge de dades, en compensació per les còpies que es fan dels seus treballs.
Aquesta taxa es va incorporar per primer cop a la legislació espanyola en la llei 22/1987, de 11 de novembre, de Propietat Intel·lectual,[1] que va introduir el dret a realitzar copies privades. A l'article 25 del text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual espanyola (Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d'abril,[2] es regula la compensació resultant quan es produeix una afectació al dret patrimonial d'autor, editor, artista, productors, quan el comprador realitza copies per a ús privat. La llei obliga a que aquest cobrament es realitzi a través del SGAE, AIE, i AGEDI. Per tot això se l'anomena un "dret de remuneració de gestió col·lectiva forçosa".
Referències modifica
- ↑ «Llei 22/1987, de 11 de novembre de Propietat Intel·lectual» (en castellà). Arxivat de l'original el 2012-11-02. [Consulta: 5 octubre 2016].
- ↑ «Cercador de normativa». Portal Jurídic de Catalunya. [Consulta: 5 octubre 2016].