Cèsar Puget Riquer
Cèsar Puget Riquer (Eivissa, 1901 - Eivissa, 1981) fou un farmacèutic i polític eivissenc, fill de Cèsar Puget Casuso, també farmacèutic, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República, procurador en Corts i alcalde d'Eivissa durant el franquisme.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1901  Eivissa (Balears) |
| Mort | 1981 (79/80 anys) Eivissa (Balears) |
 Procurador a Corts | |
| 12 maig 1946 – 6 abril 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes | |
 Batlle de Vila d'Eivissa | |
| 1945 – 1953 | |
 Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes 26 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Balears | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, farmacèutic |
Biografia modifica
Fill i net de farmacèutics,[1] es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona. En 1930 va dirigir Acción, òrgan de la Federació Agrària Catòlica i en 1932 fou nomenat membre del consell de direcció de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i Estalvis a Eivissa. Des del seu càrrec va impulsar la creació de l'Escola d'Infermeres d'Eivissa.[2]
A les eleccions municipals espanyoles de 1931 fou escollit regidor d'Eivissa pel Partit Liberal Regionalista de Carles Roman Ferrer. El desembre de 1931 el PLR es va dissoldre i fou substituït pel Partit Social Agrari, vinculat a la Unió de Dretes de Mallorca de Luis Zaforteza Villalonga, a la Dreta Regional Valenciana de Lluís Lúcia i Lúcia i a l'Acció Popular de José María Gil Robles y Quiñones. Així a les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat de les Illes Balears dins de la CEDA, coalició que aplegava els partits anteriors.[3]
Durant la guerra civil espanyola va donar suport als revoltats. Quan l'expedició d'Alberto Bayo Giroud va envair Eivissa va fugir a Mallorca, d'on tornaria amb les tropes italianes d'Arconovaldo Bonaccorsi. En acabar la guerra fou nomenat alcalde d'Eivissa de 1945 a 1952, i el 1946-1949 procurador a les Corts Espanyoles. Durant el seu mandat impulsà la creació de l'Institut d'Estudis Eivissencs[4] i en 1948 li fou concedida la medalla de l'Orde de Cisneros.
Referències modifica
- ↑ Apotecaris de les Pitiüses
- ↑ Cèsar Puget Riquer Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. a l'EEIF
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Article sobre l'IEE Arxivat 2009-12-19 a Wayback Machine. a l'Enciclopèdia d'Eivissa