C.D. Broad
Charlie Dunbar Broad, més conegut com a C.D. Broad (Harlesden, Middlesex, 30 de desembre de 1887 − 11 de març de 1971) va ser un epistemòleg anglès, historiador de la filosofia, filòsof de la ciència, filòsof moral.[1] Va escriure molt sobre els aspectes epistemològics de la recerca psicològica i sobre l'avaluació de l'argumentació en una discussió científica o filosòfica.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 desembre 1887 Harlesden (Anglaterra) (en)  |
| Mort | 11 març 1971 (83 anys) Cambridge (Anglaterra) |
| Dades personals | |
| Formació | Trinity College Dulwich College |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Cambridge Universitat de St Andrews |
| Membre de | |
| Influències | |
Al llibre Ethics and the History of Philosophy (Ètica i la Història de la Filosofia) el 1952 va introduir els termes filosòfics «causalitat ocurrents» i «causalitat no-ocurrent» que va esdevenir la base dels conceptes actuals d'«agent causal» i «esdeveniment causal», que són distincions en els debats sobre el lliure albir llibertari.[2]
| « | I believe that what can be said at all can be said simply and clearly in any civilized language or in a suitable system of symbols, and that verbal obscurity is almost always a sign of mental confusion. | Crec que el que en absolut es pot dir, es pot dir de manera senzilla i clara en qualsevol llenguatge civilitzat o en un sistema de símbols adequat, i que l'obscuritat verbal és gairebé sempre un signe de confusió mental. | » |
| — C.D. Broad, 1924, [3] | |||
Vida personal modifica
Broad era obertament homosexual en un temps quan això era il·legal a Anglaterra. El març de 1958, amb els seus companys filòsofs A.J. Ayer i Bertrand Russell, l'escriptor J.B. Priestley i 27 persones més van enviar una lletra a The Times on instaven a descriminalitzar la homosexualitat.[2]
Obres destacades modifica
- Scientific Thought [El Pensament Científic], 1923.
- The Mind and Its Place in Nature [La ment i el seu lloc en la naturalesa], 1925.
- Examination of McTaggart's philosophy [Anàlisi de la Filosofia de McTaggart], 1933.
- Determinism, interdeterminism and libertarianism [Determinisme, indeterminisme i llibertarisme], 1933.
- Ethics and the History of Philosophy [Ètica i la Història de la Filosofia]. 2000, 1952.
Referències modifica
- ↑ «Charlie Dunbar Broad». Gran Eenciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèddia. [Consulta: 4 gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Charlie Dunbar Broad» (en anglès). Trinity College Chapel. [Consulta: 4 gener 2023].
- ↑ «Critical and Speculative Philosophy». A: John Nenry Muirhead (ed.). Contemporary British Philosophy: Personal Statements (first Series) (en anglès). Allen & Unwin, 1924.
Bibliografia modifica
- van Inwagen, Peter «How to Think about the Problem of Free Will». The Journal of Ethics, 12, 3/4, 2008, pàg. 327–341. ISSN: 1382-4554.
Enllaços externs modifica
- Chrucky, Andrew. «Philosophical Alternatives from C.D. Broad» (en anglès). Digital Text International. [Consulta: 4 gener 2023].
- «C.D. Broad» (en anglès). Information Philosopher.