Cabanes (Plana Alta)

Municipi del País Valencià

Cabanes, també conegut com a Cabanes de l'Arc, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Plantilla:Infotaula geografia políticaCabanes
Imatge
Arc romà de Cabanes

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 09′ 17″ N, 0° 02′ 43″ E / 40.154722222222°N,0.045277777777778°E / 40.154722222222; 0.045277777777778
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarcaPlana Alta Modifica el valor a Wikidata
CapitalCabanes Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.222 (2023) Modifica el valor a Wikidata (24,48 hab./km²)
Gentilicicabanyuda, cabanyut Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície131,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud290 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialCastelló de la Plana
Dades històriques
PatrociniJoan Baptista i Sant Roc Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDissabte
Festa patronalPrimera quinzena d'agost
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataEstrella Inmaculada Borràs Moreno Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12180 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE12033 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12033 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcabanes.es Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): ajuntamentc Modifica el valor a Wikidata

Limita amb Benlloc, Torreblanca, Orpesa, Benicàssim, la Pobla Tornesa, Vilafamés i la Vall d'Alba.

Geografia modifica

Població que compta amb un terme municipal de 132 km², que s'estén fins a la mar en el poblat marítim de Torre la Sal, encara que el nucli de població principal es troba a uns 10 km del mar.

El poble està situat sobre un pujol a 294 m d'altitud, sent el terreny que l'envolta muntanyenc cap al litoral i pla cap a l'interior, zona coneguda com el Pla de l'Arc: extensa plana de 24 quilòmetres quadrats que pren el nom del famós arc que està en el seu centre. El seu clima és mediterrani, temperat i saludable, sent els vents dominants la tramontana i el llevant.

Nuclis de població modifica

  • Cabanes
  • El Borseral
  • L'Empalme
  • La Font Talla
  • Mas d'en Queixa
  • El Polido
  • Les Santes
  •  
    Torrelasal
    Torre la Sal
  •  
    La Venta de Sant Antoni
    Venda de Sant Antoni - Estació
  • El Ventorrillo

Història modifica

Prehistòria modifica

Són notables les estacions prehistòriques del seu terme i les nombroses troballes ibèriques. Es té notícia d'un poblat submergit en el mar, al costat de la Torre de la Sal i és famosa l'estela ibèrica trobada el 1913 a El Polit. De l'època romana s'han trobat pels voltants de la població diversos fragments de làpides, estudiades en 1789 pel príncep Pius de Savoia. La làpida ibèrica de Cabanes és un dels més famosos vestigis de soterraments ibèrics valencians trobats fins avui.[1] Va sorgir per la crescuda del torrent proper a Mortòrum al arrasar finques agrícoles, a causa de les riuades provocades per la pluja l'any 1949,[2] que va causar greus efectes a Castelló i València.[1]

Època romana modifica

La població actual nasqué en l'any 1243 com uns dels pobles del districte foral de Miravet. Són nombroses les troballes de ceràmica i monedes romanes al Pla de l'Arc, que pren el nom del famós arc que està en el seu centre.

Edat mitjana modifica

Ja en 1178 el rei Alfons II havia promés a la catedral de Tortosa diverses donacions en este territori per a quan es conquistara als moros, però va ser en el regnat de Jaume I quan es consolidà la conquesta i la plena confirmació d'eixes donacions per a interessar al Bisbe i Capítol de Tortosa en la conquesta definitiva del territori i agrair-los l'ajuda prestada. Així doncs, el 27 d'abril de 1224, estant el Rei a Osca confirmà les donacions de diversos castells, i en la mateixa data, un any després (27 d'abril de 1225), des de Tortosa atorgava al bisbe Ponci de Torrella dos nous documents de donació dels castells de Miravet, Sufera[3] i Fadrell, els termes dels quals fixava, donació que tornà a confirmar el 3 de setembre de 1225 al mateix En Ponci durant l'infructuós setge de Peníscola per a agrair-li novament l'ajuda que en el setge li prestà el prelat tortosí.

Després de la rendició de Borriana, en 1233 va tenir com a conseqüència que caigueren a la fi del mateix estiu els castells de Borriol, les Coves de Vinromà, Vilafamés i Alcalatén. Per això se suposa que en eixes mateixes dates es degueren rendir també Miravet i Sufera. Possiblement Miravet, si atenem a la seua etimologia, hagué de ser un monestir de monjos guerrers musulmans dedicats a la guerra santa, i segurament Sufera (el significat de la qual és penyal) sembla que és l'enigmàtic Azafuz citat en un document de Pere I d'Aragó de l'any 1100 i com a tal entitat, va quedar absorbit pel veí i prepotent Miravet després de la conquesta.

Una vegada conquistats Miravet i Sufera es produí la repoblació per cristians de tot el territori. Cabanes es va poblar el 1243.

Al març de 1245, Berenguer de Glop i Guillem Berdén, àrbitres nomenats pel bisbe Ponci i el mestre del Temple, delimitaven els termes dels castells de Xivert, Miravet i Orpesa, en 1262 es van dirimir les qüestions que tenien el mestre de l'Ordre del Temple i el Bisbe i Cabild de Tortosa sobre la propietat dels termes del castell de Miravet i Sufera.

La seua puixança en tots els ordres va fer que en 1575 se li annexionaren al seu terme els dels antics castells d'Albalat (topònim menor, al nord del terme) i Miravet, motiu pel qual va adoptar llavors com a escut un castell amb tres torres.

Segle XVI modifica

En arribar el segle xvi era notòria la puixança de la vila de Cabanes en contrast amb les poblacions limítrofes. És per això que Albalat i Miravet, amb els seus respectius termes, es van unir a Cabanes en un acte solemne, davant el notari Pere Soler, celebrat en la Casa de la Sal, el dia 5 de juliol de 1575.[4] Cabanes es va mantenir en el senyoriu del bisbat de Tortosa fins a finals del segle xix.

Germana de Foix li va concedir el dret de celebrar una fira de 10 dies durant el mes de novembre. Actualment, la coneguda com a Fira de Sant Andreu se celebra anualment l'últim cap de setmana de novembre. Aquesta data es maté per més de 500 edicions des de la concessió.[5]

Actualitat modifica

Avui dia Albalat i Miravet, estan en ruïnes, però la seua història està molt present entre les gents de la comarca. En Albalat perdura l'antiga església-fortalesa de Santa Maria de l'Assumpció, del segle xiv i a Miravet pot contemplar-se la torre de l'homenatge, els seus recintes i la petita església de Sant Martí i Sant Bertomeu.

Demografia modifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2013
2.614 2.458 2.489 2.364 2.366 2.359 2.461 2.589 2.659 2.734 2.935 3.006

Economia modifica

L'agricultura és un dels pilars econòmics de la població. La distribució agrícola ocupa una superfície de 13.150 Ha, sent els seus principals productes les ametles, olives, taronges, raïm de taula (moscatell) i vi, cereals i lleguminoses. Predomina el bestiar boví, llaner i cabrum.

Política i govern modifica

Composició de la Corporació Municipal modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 del Partit Popular (PP) i 2 d'Units pel Poble-Compromís (UpP-Compromís).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Cabanes

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Virgínia Martí Sidro 795 52,51% 7 ( +4)
Partit Popular   Ana Obiol Belles 310 20,48% 2 ( -2)
Units pel Poble-Compromís David Casanova Artero 259 17,11% 2 ( -1)
Altres candidatures[a][b]   139 9,18% 0 (  -1)
Vots en blanc   11 0,73%
Total vots vàlids i regidors 1.514 100 % 11
Vots nuls 24 1,56%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.538 71,87%**
Abstenció 602* 28,13%**
Total cens electoral 2.140* 100 %**
Alcaldessa: Virgínia Martí Sidro (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots de PSPV[6])
Fonts: JEC,[7] JEZ Castelló,[8] M. Interior,[9] Periòdic Ara.[10]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes modifica

Des de 2019 l'alcaldessa de Cabanes és Virgínia Martí Sidro del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), qui ja va ser alcaldessa entre 2016 i 2017.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Manuel Valls Capdevila UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Joaquín Pastor Centelles AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Joaquín Pastor Centelles AP 30/06/1987 --
1991–1995 María Teresa Sidro Sidro PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 María Teresa Sidro Sidro PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Artemio Siurana Gauchía PP 03/07/1999 --
2003–2007 Artemio Siurana Gauchía PP 14/06/2003 --
2007–2011 Artemio Siurana Gauchía PP 16/06/2007 --
2011–2015 Francisco Vicente Artola Escuriola
Estrella Borràs Moreno
PP
PP
11/06/2011
04/09/2012
Dimissió/renúncia
--
2015–2019 Estrella Borràs Moreno
Virgínia Martí Sidro
Soledad Segarra Mulet
PP
PSPV-PSOE
Compromís
13/06/2015
28/05/2016
16/12/2017
Dimissió/renúncia
Pacte de govern
--
2019-2023 Virgínia Martí Sidro PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[11]

Monuments modifica

 
Façana de l'església de Sant Joan Baptista

Monuments religiosos modifica

 
Ermita de les Santes Santa Àgueda i Santa Llúcia, Cabanes
  •  
    Església parroquial de l'Assumpció de la Mare de Déu (L'Empalme, La Ribera, Cabanes)
    Ermita de les Santes. Santuari del segle xvii enclavat en el barranc del mateix nom. Va ser construït com a lloc de culte i pelegrinatge consagrat a les santes Llúcia i Àgueda. Ermita d'una sola nau que amida 15,20 x 7,85 m. En l'actualitat, l'ermita compta amb una zona recreativa i una font d'aigües fresques molt benvolgudes pels vilatjans. Està ubicada al bell cor del Parc Natural del Desert de les Palmes.
  • Església de Sant Joan. Del segle xviii. La majestuosa façana barroca va ser beneïda el dia 8 de desembre de 1791. El seu interior és claustral, de tres naus i ordre corinti, amb un ampli creuer i esvelta cúpula. Està dedicat a la degollació de Sant Joan Baptista i és notable la façana barroca amb columnes de marbre brunyit i una notable escultura de Sant Joan, obra tot això de l'escultor Cristòfol Maurat i Marco (1755-1817), veí de la població. És un dels temples més grans de la diòcesi i s'ha anat restaurant des del 1957 fins a l'actualitat. Té un robust i bell campanar que no està del tot conclòs.
  • Església Fortalesa de Santa Maria. Del segle xv. Situada a la Tinença de Miravet, zona costanera formada per diversos caserius. Iniciada a la fi del segle xiii, va tenir una segona intervenció en el segle xiv en la qual es fortificà, a causa de les incursions des del mar. L'ermita és un edifici d'una sola nau dividida en quatre trams i coberta per una volta de canó apuntat. La capella major és semicircular coberta per volta d'ogives. En la fortificació es va elevar el mur fins a la part de les teulades, que varen ser suprimides i convertides en un terrat emmerletat. Sobre la capella s'alça una torre que té la mateixa coronació rematada amb forma emmerletada. Té dues dependències de vigilància i guàrdia. En la part dreta de l'edifici hi ha als peus una dependència annexa de doble altura. La fàbrica és de maçoneria i carreus en els angles.
  • Ermita d'Albalat, que es troba als peus del castell d'Albalat, que amb els seus territoris i caserius, pertanyien a la demarcació del castell de Miravet.
  • Ermita del Calvari. Situada als afores de la ciutat, és un conjunt format pel calvari i l'ermita del Santíssim Crist de l'Agonia, tot això envoltat per la típica vegetació.
  • Església parroquial de l'Assumpció de la Mare de Déu (L'Empalme)

Monuments civils modifica

 
Arc romà
 
Torre del Carme
  • Arc romà. Situat sobre l'antiga Via Augusta, va ser edificat com a monument honorífic. Es tracta d'un arc de mig punt de 5,80 m d'alçada aproximadament, i sembla que és un arc de triomf al qual li falta l'entaulament i els carcanyols. Està realitzat amb carreus de granit units sense argamassa. Es conserven els pilars sobre els quals recolza l'arc compost per 14 dovelles. Els únics elements decoratius són les motlures de les impostes i els plints. S'han trobat carreus d'este arc romà en diverses cases de la població.
  • Ajuntament. Construït en el segle xv, posseïx finestrals gòtics trilobulats i grandioses arquejades en l'interior i en el porxo.
  • Castell d'Albalat. Situat en el turó sobre l'església del mateix nom, és una fortalesa enterament construïda pels Bisbes de Tortosa a la fi del segle xiii, probablement per a fomentar la repoblació d'estes terres. Destaca la part sud del recinte on hi ha un doble cinturó emmurallat, la part interna del qual es troba en millor estat de conservació, estant en pitjor estat l'exterior. En el vessant nord del turó hi ha una torre i cortines emmerletades. El conjunt està construït en maçoneria, amb carreus en els seus angles. El castell hagué de ser abandonat al mateix temps que el seu veí castell de Miravet, a principis del segle xvi. El seu estat actual és ruïnós.
  •  
    Castell de Miravet de Cabanes
    Castell de Miravet. El seu origen va ser musulmà, sent conquerit pel Cid en 1090[12] i va pertànyer als dominis de Pere I d'Aragó fins a l'any 1103. Va ser cap d'una gran demarcació territorial avui repartida entre els municipis de Benlloc, Cabanes i Torreblanca. Va ser abandonat a principis del segle xvi, havent de ser annexionat a Cabanes juntament amb el castell d'Albalat. Es troba sobre un turó alt, al capdamunt d'una font a la vora de la carretera que va de Cabanes a Orpesa. Des d'aquí mateix s'albira la costa, al costat del Pla de Cabanes, en altres temps pantanosa.

Castell de planta irregular dispersa distribuïda sobre un eix longitudinal lateral. Va posseir una fossa artificial que el defenia en la seua part més accessible. El castell manté els murs laterals, les defenses prèvies, restes de torres i algunes dependències internes i merlets. Va tenir doble recinte inferior on es troben restes arquitectòniques, vestigis d'habitatges del seu antic poblat i l'arruïnada església de Sant Martí i Sant Bertomeu. Es conserven diversos arcs apuntats i de mig punt.

 
Torre de vigilància costanera de Torre la Sal

Llocs d'interés modifica

Festes i celebracions modifica

  • Sant Antoni Abat. Se celebra al gener. En la vespra es porta a terme la benedicció d'animals i la repartició dels típics "prims i coques".
  • Ntra. Sra. del Bon Succés. Romiatges, festejos taurins, revetlles, etc. Se celebra el primer diumenge de maig i durant tota la setmana.
  • Sant Pere Apòstol. Se celebra el 29 de juny. Romiatge a la platja i festejos taurins, revetlles, etc.
  • Sant Joan i Sant Roc. Se celebren a l'agost en el primer dissabte del mes i tota la setmana. Festejos taurins, revetlles, etc.

Gastronomia modifica

  • Plats: "Paella", "tombet", carns i embotits frescos a la brasa.
  • Rebosteria: "Pastes i tortades d'atmela", figues albardades, bunyols, pastissets, rollets, rosegons,....

Notes modifica

  1. També participaren a les eleccions de 2019: Agrupación Independiente Vecinos Ribera y Cabanes (AIVRC) (96 vots, 6,34%) i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (43 vots, 2,84%).
  2. Cs perdé el regidor obtingut a les eleccions de 2015.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «La lápida ibérica de Cabanes». [Consulta: 22 febrer 2021].
  2. «La 'otra' gran riada del Turia causó 41 muertos en 1949» (en espanyol europeu), 18-05-2015. [Consulta: 22 febrer 2021].
  3. Cultura i estudi local a la Plana de l'Arc, p. 263
  4. Vidal Salvador, Manuel. El Sol robado de un ciego y el panal en el león (en castellà). Patronato José Ma. Quadrado. CSIC, 1975, p. 29. 
  5. Mediterráneo, El Periódico. «Cabanes celebra la Fira de Sant Andreu en su 512º aniversario» (en castellà). [Consulta: 22 febrer 2021].
  6. Redacció. «La socialista Virginia Martí, nueva alcaldesa del Ayuntamiento de Cabanes», 15-06-2019.
  7. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.129 [Consulta: 29 abril 2020].
  8. Junta Electoral de la Zona de Castelló «Relación de candidaturas proclamadas para las Elecciones Municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30-04-2019, pàg. 15-16. inserció 01868-2019-U [Consulta: 19 juny 2019].
  9. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 19 juny 2019].
  10. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Cabanes», 26-05-2019. [Consulta: 19 juny 2019].
  11. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Cabanes. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2017].
  12. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum III. Edicions Pàtria, 1920, p. 602. 

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabanes