Cal Farrero
Cal Farrero és una obra noucentista de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | segle XX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | noucentisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Sants-Montjuïc (Barcelonès) | |||
| Localització | Pg. de la Zona Franca, 136 i C. Mare de Déu del Port | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 30318 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Id. Barcelona | 1736 | |||
Descripció modifica
Aquesta casa està situada al districte número 3 de Sants-Montjuïc.[1]
Era l'habitatge dels amos i les oficines de la fàbrica coneguda per Cal Farrero.[1]
Adquirit per l'Ajuntament, ha estat objecte d'una gran reforma.[1]
La construcció és de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos. L'accés és fa per un portal compost de tres pòrtics, i a la part baixa, finestres de punt rodó. La resta i golfes, els finestrals són rectangulars. Terrat pla amb lluerna aixecada.[1]
Història modifica
La casa de Cal Farrero és també anomenada Torre del Rellotge, per un rellotge amb sonoritat de campanes que hi havia en una gran torratxa de l'antic edifici.[1]
Cal Farrero fou un important conjunt fabril, amb diverses naus industrials a redós de la gran mansió. Es dedicava a la fabricació d'articles galvanitzats, com ara galledes, cubells, etc. i va arribar a comptar amb una plantilla de 500 treballadors. Va ser la primera indústria que va disposar de menjador per al personal.[1]
Actualment s'ha convertit en Centre Cívic.[1]
Referències modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cal Farrero |
- «Cal Farrero». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.