Cal Vilaró (Lluçà)
Cal Vilaró és una masia de Lluçà (Lluçanès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle xviii-XIX, XX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Lluçà | |||
| Localització | Ctra. BV-4341, km 8,5 a 100 m | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 22913 | |||
Descripció
modificaMasia orientada a migdia amb teulada a dues aigües. Adossat a la façana principal hi ha un altre cos de la mateixa alçada que està conformat per dues arcades i que comuniquen amb la pallissa on antigament hi havia un oratori. Al darrere de la casa hi ha un pou-cisterna. Una galeria a la façana esquerra comunica amb una masoveria feta el 1941.[1]
A l'oratori es conserven tres talles de fusta que representen a la Verge del Roser, Sant Antoni i Sant Josep.[1]
Història
modificaPere Vilaró fou canonge de Lluçà entre els anys 1238 i 1242. El Vilaró entra en la llista de masos que pagaven cens a la batllia de Lluçà segons consta en el capbreu de l'any 1434. Segons la documentació que existeix en el mas des del 1632 hi vivia la família Jordà. A l'any 1792 hi ha un escrit en què es concedeix permís per tenir un oratori.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Cal Vilaró». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 setembre 2017].