Calderó (tipografia)
El calderó [1] o peu de mosca quan és arrodonit és un signe tipogràfic (¶) utilitzat en l'antiguitat per a marcar els diferents paràgrafs. Es dit també antígraf i, popularment, signe de paràgraf.
No és un símbol alfabètic i varia segons el tipus de lletra, però la forma mostrada aquí és la més típica. Generalment es dibuixa com una lletra P majúscula invertida especularment (mirant cap a l'esquerra), però també es pot dibuixar engrandint la secció rodona cap avall, semblant aleshores a una D invertida.
En ASCII: Alt+20
Història i etimologia modifica
La primera manera de dividir frases en grups en grec antic va ser els paràgrafs originals, que eren una línia horitzontal al marge a l'esquerra del text principal.[2] A mesura que els paràgrafs es van anar popularitzant, la línia horitzontal es va convertir en la lletra grega Gamma (Γ i γ) i més tard en litterae notabiliores, que eren lletres engrandides al començament d'un paràgraf.[3] Aquesta notació aviat va canviar a la lletra K, una sigla de la paraula llatina kaput, que es tradueix com a "cap", és a dir, marca el cap d'una nova tesi.[3] Finalment, per marcar una nova secció, es va utilitzar la paraula llatina capitulum, que es tradueix com a "cap petit", i la lletra C va arribar a marcar una nova secció el 300 aC.[4]
Vora l'any 1100, el símbol C havia substituït completament a K com a símbol d'un nou capítol.[3] Els rubricadors eventualment van afegir una o dues barres verticals a la C per estilitzar-la (com ⸿); el símbol es va omplir amb tinta fosca fins a assemblar-se al modern signe (¶).[3]
Fou creat a l'Edat Mitjana per a separar les idees en un text, abans d'adoptar la pràctica habitual de separar paràgrafs independents.[5]
Ja el 1930, Eric Gill el va usar per a separar paràgrafs i designar-ne uns de nous en un text llarg, en el seu llibre An Essay on Typography.[6]
Usos actuals modifica
Actualment s'utilitza en textos impresos per a assenyalar alguna observació sobre l'escrit. Així mateix és el símbol que representa la funció «mostra-ho tot» en els tractaments de text més habituals (Microsoft Word, LibreOffice Writer, etc.). Aquesta funció mostra en pantalla marques de paràgraf i altres símbols de manera amagada.
En Unicode, el caràcter és anomenat signe antígraf, i el seu codi és l'O+00B6. Segons la font, aquest caràcter pot tenir diverses aparences.
L'antígraf pot ser afegit com sempre visible i imprimible en Windows amb les tecles Alt + 20: ¶ i en format cursiva Alt + 0182; i en Macintosh, amb la combinació Option + J. En X Window System, present en sistemes Unix i GNU/Linux, es pot introduir directament amb la combinació Alt Gr + R o amb Shift + Alt Gr + R en la major part de les distribucions de teclat.
Signes de paràgraf en altres llengües modifica
En xinès, el signe de paràgraf tradicional és "〇", gairebé igual que el cercle en sans serif, el mateix que s'usa, alternativament, com a «zero» xinès. Com una marca de paràgraf, aquest signe sols apareix en els llibres molt antics.
Al Brasil el signe de paràgraf (parágrafo) és §, i s'utilitza molt en els textos legals.
Referències modifica
- ↑ «DIEC Diccionari en línia. Cerca». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ Edwin Herbert Lewis. The History of the English Paragraph. University of Chicago Press, 1894, p. 9.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Parkes, "Introduction," 10; M. B. Parkes, "Glossary of Technical Terms", in Pause and Effect: Punctuation in the West (Berkeley: University of California Press, 1993). 305.
- ↑ David Sacks, "K and its Kompetitors", in The Alphabet: Unravelling the Mystery of the Alphabet from A to Z (London: Hutchinson, 2003), 206.
- ↑ Morterero y Simón, 1979, p. 22.
- ↑ Gill i Skelton, 1993, p. 14.
Bibliografia modifica
- Gill, Eric; Skelton. An Essay on Typography (en anglès), 1993 (Art and Design Series). ISBN 9780879239503.
- Morterero y Simón, Conrado. Apuntes de iniciación a la paleografía española de los siglos XII a XVII: lecciones pronunciadas (en castellà). Ediciones Hidalguía, 1979. ISBN 9788400044091.
- Updike, Daniel. Printing types, their history, forms, and use; a study in survivals (en anglès). Cambridge: Harvard University Press, 1922.