Cambiemos (en català, Canviem) va ser una coalició política nacional de l'Argentina inscrita el 2015 per competir a les eleccions nacionals que es van realitzar aquell any, a partir de l'acord establert entre la Coalició Cívica ARI, Proposta Republicana, la Unió Cívica Radical i altres forces polítiques. Tenia com a candidat presidencial a Mauricio Macri, el qual va guanyar les eleccions i va ser nomenat president de la Nació el 10 de desembre del 2015.

Infotaula d'organitzacióCambiemos
Dades
Tipuscoalició política Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaNeoliberalisme
Antikirchnerisme
Alineació políticaCentredreta
País d'origenArgentina
Història
Creació2015
Data de dissolució o abolició2019 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perJuntos por el Cambio
Governança corporativa
Seu
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

L'any 2019, els partits integrants de Cambiemos, van inscriure una nova coalició electoral, anomenada Juntos por el Cambio, incloent-hi un sector del peronisme, representat pel cap de la bancada justicialista al Senat, Miguel Ángel Pichetto, que va ser presentat per l'aliança com a candidat a vicepresident de la Nació, acompanyant Mauricio Macri.[1]

Ideologia modifica

En els mitjans de premsa internacionals, Cambiemos és generalment descrita com una formació política «conservadora». Així ho han fet EMOL de Xile,[2] el New York Times dels Estats Units,[3] BBC News del Regne Unit,[4] Pravda.ru de Rússia,[5] RT de Rússia,[6] el diari El País de Colòmbia,[7] o <i id="mwOg">El Universal</i> de Mèxic.[8]

Majoritàriament se la considera una coalició neoliberal que opera sota la ortodòxia econòmica.[9][10][11]

En mitjans de comunicació i polítics de l'Argentina, l'aliança és catalogada dins de diversos espectres, com a "conservadora", segons el radical i kirchnerista Leopoldo Moreau,[12][13][14] i com de "centre, liberal desenvolupista", pel periodista del diari La Nación Luis Gregorich.[15]

També ha estat descrita, en menor mesura, com d'extrema dreta.[16][17][18]

Alguns analistes internacionals la descriuen com populisme de dreta.[19][20][21]

Partits integrants a nivell nacional modifica

Partit President Diputats Senadors
Proposta Republicana Humberto Schiavoni[22] 55 9
Unió Cívica Radical Alfredo Cornejo[23] 44 13
Coalició Cívica ARI Maricel Etchecoin Moro[24] 10 0
Partit Demòcrata Progressista Ana Isabel Copes[25] 0 0
Partit Conservador Popular Marco Aurelio Michelli[26] 0 0
Partit FE Jorge Pirotta[27] 0 0

Referències modifica

  1. «La coalición oficialista tiene nuevo nombre: Juntos por el cambio». La Nación, 12-06-2019. Arxivat de l'original el 13 de juny de 2019.
  2. «Primarias en Argentina: Kirchnerista Scioli aventaja a conservador Macri según sondeos a boca de urna». EMOL, 09-08-2015.
  3. Romero, Siomon. «Is Leftist Era Fading in Latin America? Ask Colombia and Brazil». New York Times, 03-10-2016.
  4. Robert Plummer «Argentina presidential election poses economic choice» (en anglès). BBC News, 28-09-2015 [Consulta: 22 novembre 2015].
  5. Lyuba Lulko «Cristina Kirchner wins battle for Argentina» (en anglès). Pravda.ru, 12-08-2015 [Consulta: 22 novembre 2015].
  6. «Fin de una época: Mauricio Macri gana las presidenciales en Argentina». RT, 22-11-2015.
  7. «Conservador Macri es el nuevo presidente de Argentina». El País, 22-11-2015. Arxivat de l'original el 11 de febrer de 2017. [Consulta: 9 febrer 2017].
  8. «Coalición de Macri dice que segunda vuelta es irreversible en Argentina». El Universal, 25-10-2015. Arxivat de l'original el 11 de febrer de 2017. [Consulta: 9 febrer 2017].
  9. Hugh Bronstein. «Argentine austerity protests mount over Macri's IMF-backed measures» (en anglès), 12-09-2018.
  10. Agustino Fontevecchia. «Argentina's Chairman Macri And The Austrian Dilemma» (en anglès), 24-07-2018.
  11. «Argentina’s President Macri Withdraws Neoliberal Reforms Due to Massive» (en anglès), 05-02-2018.
  12. Luis Bruschtein «Cambiemos el cambio». Página 12, 13-06-2015 [Consulta: 22 novembre 2015].
  13. «"Sanz puso de rodillas al radicalismo frente al conservadurismo", dice Moreau». ImpulsoBaires, 13-08-2015. [Consulta: 22 novembre 2015].
  14. Mengjiao Liu «Argentina's Macri celebrates victory in presidential election» (en anglès). Xinhua, 23-11-2015 [Consulta: 28 gener 2016].
  15. Luis Gregorich. «Macri, ante el desafío de salir del corto plazo», 16-03-2016. Arxivat de l'original el 19 de març de 2016.
  16. .
  17. . «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-11-01. [Consulta: 19 juny 2020].
  18. .
  19. «Repercusiones del triunfo de Macri en el contexto latinoamericano». QuatroTV, 25-11-2015. [Consulta: 10 març 2016].
  20. Almeyra, Guillermo. «Argentina: del centroderecha a la derecha». Jornada, 29-11-2015. [Consulta: 10 març 2016].
  21. Chacón, Pablo E. «El populismo de derecha no logra hacer pie en Buenos Aires». Terra, 11-08-2008. Arxivat de l'original el 11 de març de 2016.
  22. «PRO-PROPUESTA REPUBLICANA ORDEN NACIONAL». Poder Judicial de la Nación.
  23. «UNION CIVICA RADICAL -ON-». Poder Judicial de la Nación.
  24. «COALICIÓN CIVICA - AFIRMACION PARA UNA REPUBLICA IGUALITARIA ARI-ON». Poder Judicial de la Nación.
  25. «PARTIDO DEMOCRATA PROGRESISTA -ON-». Poder Judicial de la Nación.
  26. «PARTIDO CONSERVADOR POPULAR -ON-». Poder Judicial de la Nación.
  27. «Tras la muerte de Venegas, conforman el nuevo Concejo del Partido Fe», 11-11-2017.