Caminos de tiza
Caminos de tiza és una pel·lícula espanyola dirigida el 1988 per José Luis Pérez Tristán amb guió d'Eduardo Mallorquí i música d'Antón García Abril. És considerada un dels títols "maleïts" de la dècada del 1980, proposa un viatge sentimental per tal de recuperar la memòria individual.[1][2]
Fitxa | |
---|---|
Direcció | José Luis Pérez Tristán |
Protagonistes | |
Guió | Eduardo Mallorquí |
Música | Antón García Abril |
Fotografia | Manuel Mateos |
Muntatge | Alfonso Santacena |
Productora | Tristán SA |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya |
Estrena | octubre de 1988 |
Durada | 104 minuts |
Idioma original | (castellà) |
Descripció | |
Gènere | drama |
Argument modifica
Narra la història d'una religiosa d'una certa edat que ha dedicat tota la seva vida a l'ensenyament contrau una malaltia que li impedeix dedicar-se a la docència. Immersa en una crisi professional, psicològica i moral. Aleshores fa un viatge a les ciutats on ha treballat com a mestra per veure el resultat de la seva tasca. Contacta amb tres de les seves antigues alumnes més destacades.
Nominacions modifica
La seva protagonista María Fernanda D'Ocón fou nominada al Goya a la millor actriu en els III Premis Goya[3]
Referències modifica
- ↑ Caminos de tiza a Fotogramas
- ↑ IV Semana de Cine Espanol, p. 26
- ↑ Caminos de tiza al web dels Premis Goya