Cammán mac Amlaíb
Cammán mac Amlaíb va ser un cabdill nòrdic-gaèlic i guerrer viking que apareix als Annals irlandesos com a protagonista d'una derrota en batalla l'any 960. Se l'ha identificat com a fill de Olaf Guthfrithsson,[1] i molt possiblement és el mateix Sitriuc Cam que va ser derrotat novament per Amlaíb Cuarán dos anys més tard.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Floruit | 960  |
| Família | |
| Pare | Olaf Guthfrithsson |
Els Annals d'Ulster esmenten la derrota de Cammán en un lloc nomenat Dub:[3]
- Camán fill d'Amlaíb fill de Gothfrith va ser derrotat a Dub.
No se cita qui va ser l'oponent de Cammán a la batalla i sembla que Dub és una forma incompleta del lloc, que en gaèlic irlandès significa «fosc». Edmund Hogan va identificar el lloc com a Black River, a Rosclougher, Comtat de Leitrim; i Diarmuid o Murchadha proposa Munster Blackwater.[4]
Sitriuc Cam modifica
Sitriuc Cam apareix als Annals dels quatre mestres com el cabdill que va encapçalar l'ofensiva contra Uí Cholgain des del mar, i va ser derrotat pels dublinesos de Amlaíb Cuarán i una partida d'homes del regne de Leinster. Sitriuc Cam va aconseguir escapar amb les seves naus després de la matança:[5]
| « | Un atac de Sitric Cam des del mar a Ui-Colgain; però va ser superat per Amhlaeibh, amb els estrangers d'Ath-cliath, i els homes de Leinster; al conflicte Amhlaeibh va ser ferit en la cuixa per una fletxa, i va escapar amb els seus vaixells, després de la matança a la seva gent.[6] | » |
Uí Cholgain ocupaven el territori de Lusk, comtat de Dublín.
Fill d'Amlaíb modifica
Claire Downham va identificar Cammán/Sitriuc Cam com un dels fills d'Amlaíb, que va devastar les costes de Dublín el 962:[4]
| « | La flota del fill d'Amhlaeibh i els seus Ladgmanns van arribar a Irlanda, i van devastar Conaille i Edar, amb Inis-mac-Neasain; i els Ladgmanns després van anar a l'encontre dels homes de Muster, per venjar el seu germà, Oin, i van devastar Inis-Doimhle i Ui-Liathain, i van saquejar Lis-mor i Corcach, i van fer moltes altres maldats. Després es van dirigir a Ui-Liathain, on van ser superats per Maelcluiche Ua Maeleitinn, que va fer gran matança d'ells, matant tres-cents seixanta-cinc, no van escapar molts més que la tripulació de les naus.[7] | » |
Els Annals dels quatre mestres registren que els lagmans van acompanyar els fills d'Amlaíb a les seves expedicions per la qual cosa existeix una alta probabilitat que els fills d'Amlaíb tinguessin vincles amb els governs vikings de les illes. Els fills també apareixen a les incursions en Gal·les del Nord, Lyn i Holyhead van caure el 961, i Anglesey el 962.[8]
Referències modifica
- ↑ Downham, 2007, p. 241.
- ↑ Downham, 2007, p. 48-49.
- ↑ Annals d'Ulster 960.16
- ↑ 4,0 4,1 Downham, 2007, p. 184.
- ↑ Downham, 2007, p. 270.
- ↑ Annals dels quatre mestres 960.16
- ↑ Annals dels quatre mestres 960.14
- ↑ Downham, 2007, p. 184-185.
Bibliografia modifica
- Downham, Clare. Viking Kings of Britain and Ireland: The Dynasty of Ívarr to A.D. 1014 (en anglès). Edinburgh: Dunedin, 2007. ISBN 1-903765-89-0.