Camot (planta)
El camot (Scrophularia canina subsp. ramosissima)[1] és una subespècie de l'espècie Scrophularia canina, una planta amb flors del gènere Scrophularia dins la família de les escrofulariàcies (Scrophulariaceae). És una planta nativa del Marroc, Algèria, Tunísia, Sardenya, Còrsega, el sud de França[2] i Menorca, on viu en els arenals costaners de l'illa.[3][4]
Scrophularia canina subsp. ramosissima  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Scrophulariaceae |
| Gènere | Scrophularia |
| Espècie | Scrophularia canina |
| Subespècie | Scrophularia canina subsp. ramosissima |
Addicionalment pot rebre els noms de camots, escrofulària de ca, escrofulària marina i escrofulària ramosíssima.[1]
Descripció modifica
Planta subarbustiva perenne i caducifòlia d'una altura entre 20 i 50 cm, extremadament ramificada a la base, amb tiges molt allargades, simples o dividides en branques primes i llargues, llenyoses, cilíndriques i glabres. Les fulles són linears, subpinnades o lleugerament dentades, d'una llargària entre 0,5 i 3 cm, apareixen a finals de l'hivern i cauen a finals de la primavera. Les flors són rogenques amb la corol·la molt petita i s'agrupen en inflorescències en raïm, força llargues, entre 20 i 30 cm, amb pedicels amb una o dues flors. El fruit és una càpsula.[5][6]
Taxonomia modifica
Aquest tàxon va ser publicat per primer cop l'any 1807, com una espècie i amb el nom de Scrophularia ramosissima, a l'obra Flora Gallica , seu enumeratio plantarum in Gallia spontè nascentium del botànic francès Jean Louis August Loiseleur-Deslongchamps (1774-1849).[7] Posteriorment, l'any 1894, els botànics Gaston Bonnier (1853-1922) i Georges de Layens (1834-1897) la van publicar com a subespècie a la seva obra Tableaux Synoptiques des Plantes Vasculaires de la Flore de la France.[8][9]
Sinònims modifica
Els següents noms científics són sinònims de Scrophularia canina subsp. ramosissima:[2]
- Sinònims homotípics
- Scrophularia canina var. ramosissima (Loisel.) Bég.
- Scrophularia ramosissima Loisel.
- Sinònims heterotípics
- Scrophularia canina var. minoricensis P.Monts.
- Scrophularia ramosissima subsp. minoricensis (P.Monts.) Romo
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «camot». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «Scrophularia canina subsp. ramosissima» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 29 abril 2024].
- ↑ «Scrophularia canina L.». Herbari virtual del Mediterrani occidental. Àrea de Botànica, Departament de Biologia, Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 10 abril 2022].
- ↑ Bolòs, Oriol de; Vigo i Bonada, Josep; Masalles i Saumell, Ramon M.; Ninot i Sugrañes, Josep M. Flora manual dels països catalans. 2a ed. Barcelona: Portic, 1993. ISBN 978-84-7306-400-2.
- ↑ Paradis, 2011, p. 122.
- ↑ Grenier i Godron, 1850, p. 568-569.
- ↑ «Scrophularia ramosissima» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ «Scrophularia canina subsp. ramosissima (Loisel.) Bonnier & Layens» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ Bonnier i Layens, 1894, p. 231.
Bibliografia modifica
- Paradis, Guilhan. Guide de la Flore de Corse (en francès). Editions Jean-Paul Gisserot, 2011. ISBN 978-2755802238.
- Grenier, Charles; Godron, Dominique Alexandre. Flore de France, ou description des plantes qui croissent naturellement en France et en Corse (en francès). vol. 2. París: J. B. Baillire, 1850.
- Bonnier, Gaston; Layens, Georges. Tableaux Synoptiques des Plantes Vasculaires de la Flore de la France (en francès). París: Paul Dupont éditeur, 1894.