Els campanillers és un instrument de percussió, fet de metall, generalment, de bronze, que té la forma d'un vas rodó, d'amplària creixent cap a la boca. Va suspès cap per avall i sona quan les parets són percudides per un batall a l'interior o per un mantell o maça a l'exterior. Com a instrument popular s'apleguen diverses campanetes en una mena de campeneter o campaniller, consistent en un bastó llarg, a la punta del qual es disposava un cèrcol en posició horitzontal tot guarnit de cintes i llaçades de papers de coloraines. Del cèrcol en penjaven un bon nombre de picarols i campanetes, alternats, de sons diferents i que, en bellugar el bastó amb un cert ritme, produïen una sonoritat polifònica, que tenia tanta importància com el piano en els conjunts musicals.

Infotaula d'instrument musicalCampanillers
Tipusinstrument musical Modifica el valor a Wikidata
Originari deCatalunya Modifica el valor a Wikidata

El feien servir les colles de caramelles de l'Alt Maresme, que portaven una mena d'orquestra, formada per instruments que sap tocar gairebé tothom i, a més, un campaniller, perquè donava to i categoria a les colles i que no faltava mai en les de més anomenada. A la Cerdanya, les persones porugues empraven un campaniller, a tall de sonall, per fer-se passar la por quan transitaven de nit per llocs despoblats. Estava fet d'un grapat de campanetes, aplegades totes en un munt i que penjaven d'un cordill ample en forma de cèrcol, per on s'agafava i s'agitava. S'empraven peülles i ossos de porc per fer-lo.[1]

Referències modifica

  1. Amades, Joan: Costumari Català: Auques, instruments musicals i Nadal, plana 120. Salvat Editores, S.A., Barcelona, 1997, ISBN 84-345-9682-2