Campionat del món de pàdel

El campionat del món de pàdel és una competició internacional de pàdel que es disputa cada dos anys des de la primera edició, el 1992, que es va celebrar a Espanya. Organitzat per la Federació Internacional de Pàdel, compta amb un campionat masculí i un altre de femení. Argentina ha estat històricament l'equip més victoriós del campionat. A partir del 2012 el campionat per equips i per parelles se celebren per separat.

Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del món de pàdel
Tipuscompetició esportiva Modifica el valor a Wikidata
Esportpàdel Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorInternational Padel Federation (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Vigència1992 – Modifica el valor a Wikidata

Pàdel modifica

El pàdel és un esport de pilota en què s'enfronten dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular de 10 metres d'amplada per 20 de llargada dividida transversalment per una xarxa i circumdada per parets en els fons i en els extrems dels laterals i una reixa metàl·lica al llarg de tot el perímetre. L'objectiu del joc és colpejar la pilota amb una pala per fer-la passar per damunt de la xarxa, de manera que l'adversari no la pugui tornar.

Resultats modifica

Equips masculins modifica

Any Seu
Campió
Final
Resultat

Subcampió

Tercer lloc
3r i 4r lloc
Resultat

Quart lloc
1992  
Madrid i Sevilla
 
Argentina
3:0  
Espanya
 
Uruguai
 
Regne Unit
1994  
Mendoza
 
Argentina
3:0  
Espanya
 
Uruguai
 
Xile
1996  
Madrid
 
Argentina
3:0[1]  
Espanya
 
Brasil
2:1[1]  
Uruguai
1998  
Mar del Plata
 
Espanya
3:0  
Argentina
 
Brasil
3:0  
Xile
2000  
Tolosa de Llenguadoc
 
Argentina
3:0  
Espanya
 
Brasil
 
Uruguai
2002  
Mèxic DF
 
Argentina
3:0  
Espanya
 
Brasil
 
Mèxic
2004  
Buenos Aires
 
Argentina
3:0  
Espanya
 
Brasil
3:0  
Xile
2006  
Múrcia
 
Argentina
3:0  
Brasil
 
Espanya
 
Xile
2008  
Calgary
 
Espanya
3:0  
Argentina
 
Brasil
 
Xile
2010  
Cancún
 
Espanya
2:1  
Argentina
 
Brasil
3:0  
Xile
2012  
Cancún
 
Argentina
2:1  
Brasil
 
Paraguai
2:1  
Uruguai

Equips femenins modifica

Any Seu
Campió
Final
Resultat

Subcampió

Tercer lloc
3r i 4r lloc
Resultat

Quart lloc
1992  
Madrid i Sevilla
 
Argentina
3:0  
Espanya
 
Uruguai
 
Regne Unit
1994  
Mendoza
 
Argentina
3:0  
Espanya
 
Uruguai
 
Paraguai
1996  
Madrid
 
Argentina
3:0[2]  
Espanya
 
Uruguai
2:1[2]  
Brasil
1998  
Mar del Plata
 
Espanya
2:1  
Argentina
 
Uruguai
2:1  
Brasil
2000  
Toulouse
 
Espanya
3:0  
Argentina
 
Brasil
 
Uruguai
2002  
Mèxic DF
 
Argentina
2:1  
Espanya
 
Mèxic
3:0  
Uruguai
2004  
Buenos Aires
 
Argentina
2:1  
Espanya
 
Brasil
3:0  
Mèxic
2006  
Múrcia
 
Argentina
2:1  
Espanya
 
Brasil
 
Mèxic
2008  
Calgary
 
Argentina
3:0  
Espanya
 
Brasil
 
França
2010  
Cancún
 
Espanya
2:1  
Argentina
 
Brasil
3:0  
França
2012  
Cancún
 
Argentina
3:0  
Brasil
 
França
2:1  
Portugal

Parelles masculí modifica

Any País amfitrió Final Perdedors de la semifinal
Campions Resultat Subcampions semifinal 1 semifinal 2
1992
 
(Madrid)
  Lasaigues
  Gattiker
  Maquirriain
  Rovaletti
  Clementi
  de La Torre
  Sanz
  Cubas
1994
 
(Mendoza)
  Lasaigues
  Gattiker
  Auguste
  Lasaigues
  Sanz
  Martín Díaz
  Siro
  Novillo
1996
 
(Madrid)
  Lasaigues
  Gattiker
  Semprún
  Piñón
  Reca
  Serrano
  Lasaigues
  Auguste
1998
 
(Mar del Plata)
  Gattiker
  Gutiérrez Albizu
  Martín Díaz
  Piñón
  Lasaigues
  Auguste
  Sanz
  Siro
2000
 
(Toulouse)
  Martín Díaz
  Auguste
3–6, 6–1, 6–4   Reca
  Nerone
  Lasaigues
  Auguste
  Sanz
  Siro
2002
 
(Ciutat de Mèxic)
  Martín Díaz
  Belasteguín
6–7, 7–5, 6–4   Reca
  Nerone
  Lahoz
  Gattiker
  Rovaletti
  Gutiérrez Albizu
2004
 
(Buenos Aires)
  Martín Díaz
  Belasteguín
4–6, 6–4, 6–1   Reca
  Nerone
  Lahoz
  Jardim
  Auguste
  Gutiérrez Albizu
2006
 
(Múrcia)
  Auguste
  Gutiérrez Albizu
6–2, 6–1   Losada
  Mieres
  del Bono
  Julianoti
  Lahoz
  Jardim
2008
 
(Calgary)
  Losada
  Mieres
6–4, 3–6, 6–2   del Bono
  Julianoti
  Ovide
  Cavalleri
  Muñoz
  Navarro
2010
 
(Cancún)
  Lahoz
  Mieres
6–1, 7–5   Arias
  Limones
  Muñoz
  Santana
  del Bono
  Julianoti
2012
 
(Barcelona)[3]
  Gutiérrez Albizu
  Poggi
6–2, 7–6, 6–2   Mieres
  Lima
  Auguste
  Sangiorgio
  Gómez Silingo
  Reca
2013
 
(Bilbao)
  di Nenno
  Stupaczuk
6–4, 6–4   Santos
  Fernández
  Martínez
  del Negro
  Ceretani
  López de Aberasturi

Parelles femení modifica

Any País amfitrió Final Perdedors de la semifinal
Campions Resultat Subcampions semifinal 1 semifinal 2
2012
  ESP
(Barcelona)
  Navarro
  Reiter
7–6, 6–2   Llaguno
  Amatriain
  Eyheraguibel
  Gago
  Salazar
  Pavón
2013
  ESP
(Bilbao)
  Siverio
  Mesa
6–4, 2–6, 6–4   Riera
  Campus
  Treptow
  Márquez
  Hernández
  Grandes

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Per tal de definir els primers quatre llocs, els guanyadors de la segona ronda van competir en la modalitat de tots contra tots: III Campeonato del Mundo de Padel Masculino - 1996 Arxivat 2010-02-08 a Wayback Machine.. www.paddle.com.br. Consultat el 21-02-2009.
  2. 2,0 2,1 Per tal de definir els primers quatre llocs, els guanyadors de la segona ronda van competir en la modalitat de tots contra tots: III Campeonato del Mundo de Padel Femenino - 1996 Arxivat 2011-08-25 a Wayback Machine.. www.paddle.com.br
  3. Matamoros, Roger «PORTADAESPORTS Barcelona corona els nous campions del món de pàdel». BTV, 01-04-2012 [Consulta: 12 abril 2014].