Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat
Aquest llistat conté els campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat que es van celebrar sense interrupció a Olímpia, Antiga Grècia, tradició que es va mantenir per més de 1000 anys, des de l'any 776 aC fins a l'any 393, quan van ser prohibits tots els cultes pagans per l'emperador cristià de Roma Teodosi I el Gran. És un llistat incomplet que es basa en fragments Pausànies (segle II), Eusebi de Cesarea (segle iii),[1] així com en inscripcions recopilades per fons modernes.[2][3][4]
Història modifica
El primer en establir un llistat va ser Hípies, més tard Aristòtil continuà i posteriorment Erastòtenes, Flegó i Eusebi.
S'estima que la llista total de campions podria ser quatre vegades més extensa que la que ha sigut reconstruïda, per la qual cosa podria haver hagut uns 3500 campions.[5]
A l'extens llistat es poden visualitzar triomfs d'alguns reis i emperadors, com ara Filip II (pare d'Alexandre el Gran), guanyador en tres Jocs consecutius (356, 352 i 348 aC). La primera de les victòries el 356 aC va ser contada per Clístenes, i va coincidir amb el naixement del seu fill, per la qual cosa la seva mare adoptà el nom d'Olímpia. El propi Alexandre el Gran va obtindre diferents victòries segons Clístenes, però no ha sigut inclòs en la relació per no estar disponibles les dades de l'any i l'olimpíada.
Segles més tard, i malgrat la invasió de Roma, els Jocs continuaren celebrant-se cada 4 anys, però ja amb la participació també de competidors romans, inclòs, l'any 65 l'emperador romà Neró, el qual es va adjudicar quasi la totalitat dels Jocs d'aquell any, amb 6 victòries.[6]
Els registres dels vencedors des de finals del segle iii fins a la primera meitat del IV son escassos, per tractar-se d'un període de turbulències polítiques i religioses a l'imperi romà. Finalment, els Jocs, els temples, cultes i pràctiques religioses antigues van ser prohibides per l'emperador romà Teodosi l'any 393, com a primera mesura del nou ordre del cristianisme.
Llista de campions olímpics modifica
Palmarès modifica
Ciutats amb més títols per prova modifica
|
|
Ciutats amb més títols modifica
Ciutat | Victòries |
---|---|
Èlida | 87 |
Esparta | 77 |
Atenes | 43 |
Alexandria | 42 |
Illa de Rodes | 32 |
Crotona | 23 |
Efes | 20 |
Milet | 20 |
Argos | 19 |
Sició | 17 |
Messene | 15 |
Magnèsia del Meandre | 15 |
Mègara | 15 |
Siracusa | 14 |
Cirene | 14 |
Atletes amb més títols modifica
Atleta | Ciutat | Campionats | Disciplines |
---|---|---|---|
Leònides de Rodes | Illa de Rodes | 12 | diaulos (4), hoplitodromos (4), stadion (4) |
Herodor de Mègara | Mègara | 10 | concurs de trompetes (10) |
Hermògenes de Xantos | Xantos | 8 | diaulos (3), hoplitodromos (3), stadion (2) |
Astil de Crotona | Crotona, Siracusa | 7 | diaulos (3), hoplitodromos (1), stadion (3) |
Neró | Roma | 6 | concurs de lira (1), heralds (1), tragedia (1), cursa de carros (3) |
Quionis d'Esparta | Esparta | 6 | diaulos (3), stadion (3) |
Miló de Crotona | Crotona | 6 | lluita (6) |
Hipòstenes d'Esparta | Esparta | 6 | lluita (6) |
Demetrios de Salamina | Salamina | 5 | pentatló (2), stadion (3) |
Diogenes d'Efes | Efes | 5 | concurs de trompetes (5) |
Hetoimocles d'Esparta | Esparta | 5 | lluita (5) |
Filí de Cos | Cos | 5 | diaulos (2), stadion (2) |
Queró de Pel·lene | Pel·lene | 4 | lluita (4) |
Aelius Granianus | Sició | 4 | diaulos (1), pentatló (2) i stadion (1) |
Tisandre de Naxos | Naxos | 4 | boxa (4) |
Valerius Eklektus | Sinope | 4 | concurs d'heralds (4) |
Notes modifica
- ↑ Eusebi llista Frinó (Phrynon) en aquesta Olimpíada, però el text és fragmentat i no és clar què va guanyar; Diògenes Laerci diu que practicava el pancraci.
- ↑ Segons va restaurar Christensen i Martirosova-Torlone 2006. Antígon de Carist cita a Hippys de Rhegion com a Artímates com el guanyador de la cursa stadion aquest any.
- ↑ Eusebi diu que aquesta va ser la única Olimpíada en el qual es competí el pentatló de joves.
- ↑ El Papyrus Oxyrhynchus 222 diu [----]uros de Siracusa.
- ↑ Possiblement Hieró I de Siracusa.
- ↑ El Papyrus Oxyrhynchus 222 diu "Ikaidion", ciutat desconeguda.
- ↑ Lichas no era elegible per participar a la cursa i els beòcians van rebre el premi.[7]
- ↑ Diodorus (Bibliotheca 13.74–5) situa aquesta victòria durant la 93a Olimpíada (408 aC); C. M. Bowra ("Euripides' Epinician for Alcibiades") diu que aquesta datació és impossible i la situa a la 91a Olimíada (416 aC).[8]
- ↑ El text grec d'Eusebi diu que Phokides guanyà la prova de lluita; el text armeni d'Eusebi concorda amb Diodorus que Phokides guanyà la cursa stadion.
- ↑ El Papyrus Oxyrhynchus 12 diu "Criton".
- ↑ "Deinosthenes" segons Diodorus
- ↑ Segons el "Cronicó" d'Eusebi, no hi va haver cursa d'stadion a la 175a Olimpíada, doncs Sul·la havia convocat tots els atletes a Roma.
- ↑ 13,0 13,1 Foci cita que Flegó va llistar dos vencedors, Hypsikles i Gaius, com a guanyadors de dolichos a la 177a Olimpíada.
- ↑ Eusebi diu que en lloc de celebrar-les el 65 dC, es van celebrar dos anys més tard per donar cabuda a l'emperador Neró.
Referències modifica
- ↑ «Eusebius: Chronicle - attalus.org».
- ↑ «The Olympic Victors – Foundation of the Hellenic World».
- ↑ Christesen, Paul. Paul Christesen – Olympic Victor Lists and Ancient Greek History, Cambridge University Press, 2007, 22 octubre 2007. ISBN 9781139466233.
- ↑ «Karl Otfried Müller (1839) - The history and antiquities of the Doric race - σελ. 446–462 παράρτημα VI.».
- ↑ Romano, D.G. «How Do We Know? – The Ancient Olympic Games». Arxivat de l'original el 2016-02-16. [Consulta: 10 febrer 2016].
- ↑ «Ancient Olympic Events - perseus.tufts.edu».
- ↑ Tucídides 5.50.4
- ↑ Bowra (1960) p.69.
- ↑ The Anabasis of Alexander/Book II/Chapter XIV/Alexander's Treatment of the Captured Greek Ambassadors.—Submission of Byblus and Sidon. – Arrian
- ↑ Phlegon, Olympiades Fragments of Greek Historians
- ↑ Phlegon, apud Photius, Bibliotheca 97
- ↑ Pausànies6A.html Pausànies, Description of Greece, 6.14.2 – 6.14.3
- ↑ Vojtech Zamarovský. Resurrection of Olympia. Bratislava: Sport, 1986. 77-043-86. S. 200.
- ↑ Història d'Armènia (3.40)