Viquipèdia

Can Magarola (Alella)

Masia d'Alella

Can Magarola és una antiga masia fortificada d'Alella, catalogada com a bé cultural d'interès local.[1] Actualment hi ha la seu de la Denominació d'Origen Alella, i anteriorment el museu municipal.[2]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Can Magarola
Imatge
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XVII Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud172 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAlella (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAv. Sant Mateu, 2 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 30′ N, 2° 18′ E / 41.5°N,2.3°E / 41.5; 2.3
Format perTorre de Can Magarola Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Data4 desembre 2014
Id. IPAC8165 Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès nacional
Torre de Can Magarola
Id. IPAC40254 Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

El 1359 era coneguda com Mas Oller, quan mossèn Oller la va vendre a Ramon de Carner.[3] El 1377, el fill d'aquest la va tornar a vendre a Arnal Sayol,[3] per la qual cosa va ser coneguda com a Sayol de Munt, fins que el 1625, va ser permutada per una propietat que Pere de Magarola i Fontanet, president de la Generalitat de Catalunya i bisbe d'Elna, de Vic i de Lleida, tenia a Montornès del Vallès.[4][1][3] Després passà al seu nebot Vicenç de Magarola i Genovart.[5][6]

Ja al segle xviii, la seva besneta Josepa de Magarola i d'Amigant[7] es va casar amb José Sánchez de la Bárcena, marqués de la Bárcena,[1] per la qual cosa la masia va prendre el nom d'aquesta família.[6] El 1863, l'aleshores marquesa, Matilde de Borràs de Llúria i Viudes,[8] es va veure obligada a vendre la finca a Francesc Capdevila. La seva hereva fou Montserrat Capdevila, casada amb Ignasi Lamarca, que restabliren l'antiga denominació de la casa.[6]

El 1969, la finca va ser adquirida per uns promotors immobiliaris, però en virtut de l'aprofitament mig fixat per la Llei del sòl, la van cedir a l'Ajuntament d'Alella, que la convertí en un museu,[6] que va tancar les portes el mes de desembre del 2004. La seva col·lecció permanent recollia el patrimoni local, tant històric com etnològic, i gran part de l'exposició provenia de col·leccions privades.[cal citació]

A causa de l'íntima relació del municipi amb el vi, la masia també va esdevenir Casal del Vi d'Alella,[cal citació] i s'hi va plantar una vinya amb les varietats de ceps més representatives de la Denominació d'Origen Alella.[6]

 
Torre de Can Magarola

Descripció modifica

Està situada a una de les zones més altes de la Riera de Coma Clara. De planta rectangular, té planta baixa, dos pisos i golfes a una banda, i un pis més a l'altra, degut al fort desnivell del terreny al que se situa, i coberta amb una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana.[1] Sembla que les obertures han estat retocades, però es conserva la portada de mig punt adovellada.[1]

Hi destaca especialment la torre de planta quadrada adossada a la banda sud-oest de la construcció, declarada bé cultural d'interès nacional. Consta de planta baixa i dos pisos i terrat pla, coronada per merlets esglaonats. Està alineada al pla de la façana principal, a la qual s'obre una arcada a la planta baixa i un balcó al primer pis,[9] que conté la capella de la casa.[1]

De la mateixa manera, cal destacar la planta soterrània amb un celler amb grans arcades.[1]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Can Magarola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (Barcelona).; Cataluña Servicio de Museos. A Guide to the museums of Catalonia. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2001. ISBN 9788439354376. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Can Magarola». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  4. ↑ «Pere de MAGAROLA y FONTANET». geneanet. Martín Rodríguez.
  5. ↑ «Vicenç de MAGAROLA y de GENOVART». geneanet. Martín Rodríguez.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Can Magarola». Les cases d'Alella.
  7. ↑ «Josefa de MAGAROLA y de AMIGANT». geneanet. Martín Rodríguez.
  8. ↑ «Matilde de BORRAS DE LLORIA y VIUDES». geneanet. Martín Rodríguez.
  9. ↑ «Torre de Can Magarola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Magarola
  • «Can Magarola». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Can Magarola». Les cases d'Alella.
  • «Can Magarola». Equipaments i serveis. Ajuntament d'Alella.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Can_Magarola_(Alella)&oldid=33282819»