Can Mandri (Sant Andreu de Llavaneres)

Can Mandri és un edifici de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula edifici Can Mandri
Dades
Tipus	Casa
Construcció	Segle XVII, XIX, XX
Característiques
Estil arquitectònic	Obra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sant Andreu de Llavaneres (Maresme)
Localització	Av. Catalunya, 24. Sant Andreu de Llavaneres (Maresme)
41° 34′ 22″ N, 2° 28′ 58″ E
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	8921

Descripció

Es tracta d'un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a quatre aigües. Les obertures són de pedra picada, amb llindes a les portes. La façana acaba amb una doble cornisa. Hi ha una petita finestra del segle xvii amb una inscripció.

Detall central de la façana que dona a l'avinguda de Catalunya

Història

Al lloc actual hi havia una antiga casa rural de l'any 1380 amb una teulada a dos vessants. D'aquesta primera casa se'n conserva la cuina, avui convertida en estança museu. L'any 1687 s'hi van afegir nous cossos (entre ells, una nova cuina). El 1829 s'aixecà el cos central de la part més antiga, més alt que la resta. L'última reforma fou l'any 1950, i deixà la casa en la configuració actual.

Lluís Carcassès, propietari i pagès de Can Mandri, va fundar un benefici l'any 1679, ressenyant al Regestum Institiutionum de la cúria dels anys 1673-1681. En les visites pastorals del 1739 i del 1774, Marià Vieta, prevere, servà la meitat del dret del patronat, a la qual cosa consentí Joan Mandri i Carcassès, patró del dit benefici. L'últim Mandri va morir a final del segle xviii, el qual va deixar la propietat a la seva filla única, casada amb Antonio Dionisio Ferret.

En fou propietari el baró d'Ovilvar (Arcadi De Balaguer i Costa), que l'obtingué per herència i actualment és propietat dels seus descendents.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Mandri