Can Modolell (Viladecans)

Edifici de Viladecans

Can Modolell és un edifici de Viladecans (Baix Llobregat) catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] Actualment és la seu de l'Ajuntament.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Can Modolell
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Ússeu del govern local Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1893 renovació, Arquitecte: Josep Azemar i Pont Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme
historicisme arquitectònic Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaViladecans (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióJaume Abril, 2 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 18′ 58″ N, 2° 01′ 12″ E / 41.316075°N,2.019989°E / 41.316075; 2.019989
Bé cultural d'interès local
Data2022
Id. IPAC19410 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deMagdalena Modolell i Freixas Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Era una casa fortificada amb una torre de defensa contra els pirates, bastida al segle xvi.[1] El 1785, Bernat Modolell i Ravella, botiguer de teles de Barcelona, va adquirir diverses propietats a Joan Baptista Arbolí. Segons l'escriptura notarial, hi havia una gran casa adossada a la torre quadrada, un magatzem i una destil·leria d'aiguardent, sales per a eines agrícoles i un gran hort amb sínia i safareig.[2]

El 1892, la seva besneta Magdalena Modolell i Freixas (1848-1915), casada amb el periodista i escriptor Jaume Nogués i Taulet (1850-1902),[2] va encarregar-ne la reforma a l'arquitecte Josep Azemar i Pont.[3][1] Va morir el 7 de gener del 1915 sense descendència, i al seu testament establia que la casa es destinés a ser un centre religiós o d'obres socials,[4] Malgrat l'oposició del rector Andreu Samaranch, marmessor de la difunta, la resta d'hereus de confiança van arribar a un acord amb l'Ajuntament, i l'escriptura de cessió es va signar el 31 de març del 1920 amb l'ajut econòmic de Mercè Pratmarsó (vídua d'Àngel Aranyó i Aranyó), i el 15 de juliol es va celebrar la primera sessió del ple municipal, presidit per l'alcalde Roc Mas i Gibert.[2][4]

Descripció modifica

 
Torre del rellotge
 
Magdalena Modolell

Per una pintura a l'oli de la fi del segle xix se sap que la construcció constava de dos cossos separats per la torre. El de la dreta, amb un arc de mig punt al portal (potser del segle xvii) i dos pisos; el de l'esquerra era un ampli casal de tres plantes de tipus vuitcentista.[1]

Hom aprofità l'estructura de l'antiga torre, al primer pis de la qual fou construïda la capella, així com els edificis annexos que hi havia a banda i banda. En un d'aquests, on hi ha el balcó cantoner, fou instal·lat el menjador d'hivern, dotat d'una bella xemeneia neogoticitzant de fusta tallada, obra de Josep Azemar i J. Riera del 1893; avui són el despatx de l'alcalde i la seva secretària. El menjador d'estiu dels Modolell era instal·lat a la banda del darrere; té arrambadors de ceràmica vidriada i dona a la balconada sobre el jardí.[1]

L'escala del jardí té força interès, amb barana calada i finestrals motllurats i amb vitralls.[1] La torre del rellotge és un afegit de la Guerra Civil espanyola, construït amb les restes la veïna església de Sant Joan, que fou enderrocada. L'actual rellotge és del 1970.[2]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Can Modolell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Fitxes de patrimoni. 
  3. Mora Vergés, Antoni. «LA TORRE DE MAGDALENA MODOLELL FREIXAS DE VILADECANS. LLOBREGAT JUSSÀ». Relats en Català, 27-06-2013.
  4. 4,0 4,1 «100 anys de Casa Consistorial». Revista d'Informació Municipal [Viladecans], 276, novembre 2020.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Modolell
  • «Can Modolell». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.