Can Planes (Fogars de la Selva)
Can Planes és una obra del municipi de Fogars de la Selva (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||||
| Tipus | Masia  | ||||||
| Construcció | S. XVI | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Fogars de la Selva | ||||||
| Localització | Fogars de la Selva (Selva) | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 26738 | ||||||
| |||||||
Descripció modifica
Can Planes es tracta d'un mas d'estructura complexa i heterogènia com així ho demostra el fet que el mas està estructurat en tres propietats diferents.[1]
En primer lloc, orientat al nord, tenim Can Planes de baix el qual consta de tres plantes i que està cobert amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals. Aquesta part la qual tot fa pensar que va ser totalment remodelada al segle xx, no preserva cap element de la construcció primigènia. Tot i la pèrdua de l'essència originària d'aquesta part, cal destacar dos elements: per una banda la galeria porticada del pis superior a base de la repetició d'arcades de mig punt cobertes en la part frontal per un ampit. Mentre que per l'altra els dos contraforts ubicats en la part esquerra.[1]
Pel que fa a la resolució dels espais exteriors d'aquesta primera part, cal dir que s'ha optat per una solució uniforme com així ho demostra l'arrebossat i pintat de blanc de les respectives façanes.[1]
En segon lloc, orientat a l'oest i en un estrat intermedi trobem Can Planes del mig el qual està cobert amb una teulada a dues aigües de vessants a façana. De ben segur que aquesta part és la primigènia i més antiga com així ho demostra els elements que es conserven en ella com ara el gran portal d'accés quadrangular, equipat amb una mastodòntica llinda monolítica molt ben desbastada i treballada, junt amb els muntants laterals, tot de pedra sorrenca, i amb les impostes retallades en forma de quart de cercle. El portal és un element destacat, però també ho és el ràfec format per quatre fileres: la primera de rajola plana, la segona de rajola en punta de diamant, la tercera de rajola plana i la quarta de teula girada.[1]
Quant a l'acabat dels exteriors, hem de dir que aquesta part presenta una solució idèntica a l'anterior, com és els murs arrebossats i pintats de blanc. Ara bé cal apuntar que l'arrebossat està bastant deteriorat, com així ho apunta el sorgiment de clapes en la façana.[1]
Finalment, orientat al sud trobem Can Planes d'amunt. A diferència de Can Planes de baix i Can Planes del mig els quals estan adossats, Can Planes d'amunt és un edifici totalment exempt, que consta de planta baixa i pis superior i que està cobert amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals. El mas està estructurat internament en tres crugies. En la planta baixa trobem tres obertures a destacar especialment el gran portal d'arc de mig punt adovellat, equipat amb unes dovelles de mida gran ben escairades i treballades. En el primer pis tenim tres obertures rectangulars amb llinda monolítica, muntants de pedra i ampit treballat. La del centre presenta en la llinda tres arquets i al costat dels muntants podem contemplar un rellotge de sol.[1]
Tanca la façana en la part superior un ràfec format per dues fileres de teula.[1]
La part esquerra de Can Planes d'amunt ha estat sensiblement ampliada amb un garatge.[1]
Les quatre façanes estan totalment arrebossades i pintades amb una tonalitat blanca pura i en les llindes i muntants de les respectives obertures s'ha optat per la pedra sorrenca.[1]
El magnífic estat de conservació que presenta aquesta part i el caràcter fals dels elements de la façana - portal adovellat, finestra amb arquets i el rellotge de sol- corroboren que Can Planes d'amunt va ser totalment restaurat i remodelat a finals de la dècada dels noranta del segle passat.[1]
Davant de Can Planes d'amunt trobem les restes vivents de l'era, perfectament conservada, on antigament es trillaven els cereals.[1]
Exemptes trobem diverses construccions de treball adreçades a les tasques del camp. Entre aquestes cal destacar les quadres que hi havia entre Can Planes del mig i Can Planes d'amunt, avui desaparegudes, ja que fa uns anys es van esfondrar. En l'espai que anteriorment ocupaven s'ha deixat de separació entre Can Planes del mig i d'amunt.[1]
Quant a l'estat de conservació a nivell general cal dir que és molt bo, fins al punt que no hi ha motius o raons que facin patir per la seva integritat física.[1]
Contemplant fotografies antigues, com ara la del Servei de Patrimoni núm. 26.738, ens adonem que les dues parts de Can Planes de baix i del mig segueixen pràctiament iguals. De Can Planes d'amunt no podem dir res perquè no hi ha cap foto que ens permeti parlar sobre el seu estat anterior.[1]
Història modifica
El nom de Falgars apareix citat en un document de l'any 922 relacionat amb l'església parroquial de Sant Cypriani et Santa Justa in villa Falgars.[1]
L'any 974 el municipi es troba sota la tutela del papa Benet VI a través de Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes. Posteriorment un precepte dictat per Lotari reafirma el 982 aquest lligam.[1]
Més endavant el terme passà a dependre dels vescomtes de Girona, després vescomtes de Cabrera.[1]
En una butlla papal de Lluci III del 1185, consta que el monestir de Breda tenia importants alous a la parròquia de Ramió.[1]
Amb la divisió provincial del 1833 el municipi entrà dins la província de Barcelona, sent l'únic de La Selva que pertany a aquesta demarcació.[1]
Referències modifica
Bibliografia modifica
- AADD.; La Masia Catalana. Evolució, arquitectura i restauració., 2005
- Pladevall i Font, Antoni, dir.; Catalunya Romànica. El Gironès, La Selva, El Pla de l'Estany, 1991
- RIPOLL, R; Les masies de les comarques gironines., 1983
- Llinàs i Pol, Joan; Merino i Serra, Jordi; El Patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la Comarca, 1998-2001