Canyada del Fenollar

nucli de població i partida del municipi d'Alacant

La Canyada del Fenollar, coneguda popularment com la Canyada, és una pedania d'Alacant. Limita al nord amb el Moralet, al sud amb la serra de Fontcalent, a l'oest amb l'Alcoraia i el Verdegàs, i a l'est amb el municipi de Sant Vicent del Raspeig. Durant el segle xix, la Canyada del Fenollar va pertànyer a l'ajuntament de Sant Vicent del Raspeig.

Plantilla:Infotaula geografia políticaCanyada del Fenollar

Localització
Map
 38° 23′ 37″ N, 0° 34′ 00″ O / 38.39365°N,0.56664°O / 38.39365; -0.56664
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarcal'Alacantí
MunicipiAlacant Modifica el valor a Wikidata

Descripció general modifica

La partida la conformen nuclis aïllats que sumen prop de 1.200 habitants. Els seus nuclis de població són:

L'alcalde pedani és José Luis Tárraga. Els veïns reclamen des de fa anys servicis bàsics dels quals manquen com enllumenat públic, asfaltat de camins o clavegueram.

Construccions destacades modifica

  • Ermita de Sant Jaume: El centre de culte de la Canyada és l'ermita de Sant Jaume. Construïda en 1778 aproximadament i reconstruïda en 1950, és un edifici menut i de color blanc, rematat amb la campana a Maria del Carme. Està situada en un altet i alberga la figura de sant Jaume el Major.
  • Llavador:[1] Es tracta d'una construcció hui pràcticament destruïda i, gràcies a l'obstinació dels veïns, s'està tractant de reconstruir. Va ser un motor de la zona, dones de la partida acudien a Alacant amb carro a recollir la roba dels hotels i d'alguns senyorets que llavaven a mà i després la retornaven. L'edifici on es llavava i la bassa es van anar perdent quan va arribar l'aigua potable i van aparèixer les primeres llavadores.[2]
  • Casa del Alabastre.
  • Casa de la Meca.

Festes patronals modifica

Les seues festes patronals en honor de sant Jaume el Major i a la Verge del Carme són el 25 de juliol.[3] Les festes patronals són l'esdeveniment més important de la Canyada. Comencen en els dies previs amb el pregó, el comiat de la reina i dames de les festes de l'any anterior i la presentació de les de l'any present. Se celebren revetles a la plaça de l'ermita de Sant Jaume. Durant aquests dies és tradicional també la solta de vaquilles i toros en un recinte preparat per a l'ocasió. La solta de vaquilles i toros provoca controvèrsia en els últims anys, i partits polítics com EU venen sol·licitant la seva prohibició.[4]

Referències modifica

Enllaços externs modifica